En aquests temps d’incertesa social, sanitària i econòmica és moment de tenir ses idees clares sobre aquells assumptes que mos concerneixen a tots, sobre tot perquè es nostro futur està en mans de ses decisions que prenguem ara mateix, i crisi com aquesta no l’havíem viscuda mai, en tan grans dimensions, sa gran majoria de noltros.
En aquest sentit, i vista sa proposta que es Govern Sánchez/Iglesias mos fa arribar a tots ets Ajuntaments d’Espanya via Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), com és lliurar es total, no una part, sinó es total des romanents que s’han pogut estalviar a cada municipi, a s’administració central perquè mos els administri, deixant-mos emprar es 35% (i gràcies) des doblers que ja es nostro mitjançant ets estalvis de cada municipi, però retinguent durant 15 anys es restant d’aquests romanents, lo qual, tradüit en nombres aproximats a Ciutadella, estaríem rallant de “deixar-mos” emprar uns 5 milions d’euros (ja nostros) en inversions financierament sostenibles i entregar-ne devers 15, per deixar-los de veure durant quinze anys amb s’excusa de sa solidaritat entre comunitats autònomes, sense poder-los invertir allà d’on procedeixen.
Aquesta llei, que emana de sa pròpia Llei Montoro del PP, que es partits que formen s’actual Govern Central no deien més que volien derogar (es veu que no és lo mateix estar a s’oposició que governar), sembla més una “proposta-trampa”, o fins i tot un “corralito” municipal, que no una mesura solidària. Entenem que sa solidaritat brolla dets actes d’un mateix cap an ets altres, no d’”obligacions voluntàries” que volen tapar sa feina que no s’ha fet bé a altres llocs i que dóna també sa impressió de voler ser “tapadera” per una política amb falta d’idees concretes que desconeix completament sa realitat de cada municipi i regió. Només hi ha que recordar que Balears es sa regió espanyola que més acusa sa davallada des seu PIB amb un 30% es segon semestre d’enguany, afectada, òbviament per sa nefasta temporada turística que ja es preveia i a sa que no ha ajudat ningú, ni tan sols es propi Govern Balear ni es Consell Insular, deixant entrar an es nostros ports i aeroports sense cap tipus de control sanitari an es turistes que a venen a visitar-mos, lo qual ha convertit an aquest arxipèlag, i a ulls de molts de països, en una zona d’alt risc de contagi.
Però tornant a lo que resa s’encapçalament: Es nostro partit sempre ha demanat modificar sa llei Montoro, no derogar-la, perquè derogar-la pot significar una nova realitat de plans E de s’època des President Zapatero. Ets estalvis són, o haurien de ser, per moments com aquests, en que es pobles passen per penúries, a fi de ser destinats, aquests estalvis, a pal·liar sa situació tan dramàtica que ara vivim i que, desgraciadament, sembla que també mos espera. Vet aquí que Cs demanés en es Congrés refusar sa que hem batiat com a “proposta-trampa”, que, a més de ser inviable, es completament contrària a sa proposta acordada en es Dictamen de sa Comissió per sa Reconstrucció Social i Econòmica aprovada recentment en es propi Congrés des Diputats. En aquesta demanda de Ciutadans es deia expressament que no s’aplicaria sa regla de despesa a ses Administracions locals en ets exercicis 2020 i 2021 a fi d’afavorir sa recuperació de sa crisi social i econòmica causada per sa Covid-19. Com deim, aquest acord, impulsat per es nostro partit, va sortir endavant amb s’únic vot contrari del PSOE.
Des de Cs s’ha demanat que es rectifiqui sa proposta-trampa que va presentar sa FEMP i que es recolzi incrementar aquest límit de disposició des superàvits de ses entitats locals fins es 100% perquè ets Ajuntaments, directament, contribueixin a sa recuperació de sa crisi que patim.
Quan demanam flexibilitzar sa regla de despesa, no ho deim sense cap fonament. Fins i tot, institucions tan poc sospitoses de ser irresponsables en termes d’estabilitat pressupostària com s’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) defensa que es propis Ajuntaments, si aquests estan sanejats, i amb caràcter temporal durant aquesta crisi, puguin esgotar es seus superàvits, fins es 100%, evidentment sense arribar mai a incórrer en dèficit. Açò sí, flexibilitzar no vol dir derogar, perquè, com hem al·ludit abans, si en el 2008, quan començava sa crisi financera de llavors, hagués existit aquesta regla de despesa, ets efectes d’aquella crisi no haguessin estat tan devastadors per ses arques públiques. Creim fermament que s’ha de flexibilitzar i permetre, en certa manera, sa devolució an es ciutadans d’aquest doblers municipals i, finalment, conseguir una davallada impositiva que deixi d’ofegar econòmicament an es contribuents locals.
Per part nostra, i per acabar, que quedi clara sa postura. NO a sa cessió “voluntària” des romanents i SÍ a flexibilitzar sa regla de despesa, simplement per pura i dura necessitat municipal. No se mos pot acusar d’insolidaris quan som ara, precisament noltros, qui més esteim patint aquesta crisi.
Grup Municipal Cs Ciutadella
