També afirma que les llengües cooficials dels estats membres en les seves relacions amb les institucions europees “enforteixen el sentiment d’identificació amb el projecte polític de la UE” i apunta que el Parlament europeu s’ha compromès històricament “amb la promoció de la diversitat cultural i lingüística, així com amb les llengües menys utilitzades”.
El text esmenta una carta del president del Parlament europeu, Antonio Tajani, del 16 de gener del 2017 en què respon una petició d’eurodiputats catalans i en què els diu que no posaria cap obstacle en l’ús oficial del català en la institució si la petició la feia el govern espanyol.
ERC diu que l’Estat espanyol té la “infundada creença” que incorporar el català, el gallec, l’euskera i l’aranès “suposaria un elevat cost” però ERC ho nega. “Molts intèrprets de la llengua castellana tenen perfecta fluïdesa en l’ús del català”, diuen. La proposició no de llei és per debatre a la Comissió Mixta per a la UE amb l’objectiu que el Congrés l’aprovi i insti l’executiu a promoure-ho.
