ACN Barcelona .- L’escriptor nord-americà, guanyador de dos Premis Pulitzer, Colson Whitehead ha explicat aquest dimecres que volia “donar veu” als interns afroamericans d’un reformatori estatunidenc dels anys 60, que van patir abusos i violència a la novel·la ‘Els nois de la Nickel’ (Edicions del Periscopi / Penguin Random House), basat en la Dozier School. L’autor ha assegurat que aquests estudiants van ser esborrats de la història i tanmateix s’havien endut la pitjor part: “Volia donar veu a l’experiència d’aquests nois negres”. Sobre la situació actual als Estats Units davant les pròximes eleccions presidencials, ha considerat: “Si torna a sortir electe Trump, molta gent morirà, i això és una tragèdia no només pels americans sinó per a tot el món”.
També sobre Donald Trump ha afirmat que la seva novel·la és “massa llarga” per al president dels Estats Units, a qui escauria més “un llibre infantil, que seria més del seu estil”, ha afegit l’autor d”El ferrocarril subterrani’. Per a ell, els governants no llegeixen novel·les
Precisament, preguntat pels esdeveniments de Wisconsin i les protestes sobre el moviment Black Lives Matter, ha assegurat haver vist durant tota la seva vida “casos de brutalitat policial”, i ha lamentat que es tracta de temes que surten un cop i un altre, “però no acaben provocant cap reforma policial” i la policia segueix sent racista.
“És un tema que no canvia”, ha dit Whitehead, que ha assegurat que quan va escriure ‘El ferrocarril subterrani’, també va ser considerat un tema d’actualitat, i ho era, a parer seu, perquè “aquests temes no canvien”, ha insistit.
Ha considerat que malgrat que la seva novel·la se situa el 1963, i la situació és bastant similar a l’actual, hi ha violència policial, “i això és cert ara i abans”, i ha criticat que els culpables d’aquell episodi, els que van abusar dels nens, van rebre distincions i premis com a bons ciutadans, sense passar comptes: “Part de la gènesi del llibre ve de la impotència de què els culpables no siguin castigats i als innocents no se’ls faci justícia”.
Una brutalitat inversemblant
La novel·la recrea la història real dels assassinats i abusos que van patir desenes de nens i adolescents afroamericans en aquell reformatori, un dels episodis més foscos i violents del sistema educatiu dels Estats Units. L’escriptor ha criticat que l’escola va romandre oberta uns 100 anys i “ningú en parlava” fins que el 2014 va sortir a mitjans nacionals. Tanmateix, l’escriptor ha rebaixat la dosi de violència i brutalitat, ja que l’important per a ell eren els personatges: “Els relats del que va succeir eren tan espantosos que no funcionaven ni per a la ficció”.
Sobre aquell reformatori ha relatat que els nens treballaven per a l’estat de Florida en granges i impremtes, i que els diners que generaven anaven a parar al govern nord-americà: “En gran manera no s’informava dels abusos perquè el sistema funcionava així”, ha assegurat l’autor, que ha lamentat la indiferència “total” que hi havia cap a aquests nois.
Pel que fa al procés d’escriptura ha explicat que separa les seves emocions del que escriu per no embogir, i ha assegurat que plasmar aquest relat el va fer entristir: “Les darreres sis setmanes de l’escriptura d’aquest llibre estava realment molt cansat”, ha afegit.
Els Premis Pulitzer
Davant l’excepcionalitat d’haver guanyat dos Premis Pulitzer, ha assegurat que no tenia cap expectativa, i que va rebre la notícia fent-se una anàlisi de sang per la covid-19: “Quina bogeria”, va exclamar aleshores, i ha remarcat que és una cosa bonica “després de la misèria dels sis darrers mesos”. Tanmateix, preguntat sobre si espera un tercer reconeixement, ha assegurat que no sospita que arribi al tercer.
Whitehead ha avançat que al principi de l’estiu va acabar una novel·la negra situada als anys 60 a Harlem: “És molt diferent, no parlem de la raça com en els anteriors, sinó de Nova York, més del tema immobiliari”, ha detallat. Aquesta història es publicarà als Estats Units a la tardor, i l’autor pensa ara en què vindrà després.
