Els Cinemes Canal Salat fan la seva darrera projecció el dijous que ve, dia 10. Andreu Torres i Jaume Mayans han decidit tancar les sales per mor de la crisi que el coronavirus ha causat a la taquilla, el que fa inviable seguir amb el negoci. La manca d’estrenes potents, que es retarden setmana a setmana, la caiguda de públic després del desconfinament i la prohibició de menjar i beure a dintre d’espais tancats imposada pel Govern de les Illes Balears, ha fet recapacitar als impulsors de les sales de Ciutadella i fer nombres. I els nombres, per desgràcia, no surten. Han estat gairebé 10 anys de cinema a Ciutadella al Canal Salat. Una aventura que en Jaume i n’Andreu tanquen molt més prest del que els hi hauria agradat.
Fa 9 anys, després d’uns quants d’agafar el cotxe per anar als cines Ocimax de Maó a veure pel·lícules, Ciutadella estrenava sales fosques amb il·lusió (i després d’alguns problemes). En Jaume Mayans i n’Andreu Torres obrien la cartellera amb Tom Cruise i una Missió Imposible: Protocolo Fantasma. Les sales, municipals, passaven així a ser una concessió a una empresa privada que va dotar les dues sales de sistemes digitals de projecció, adaptades als nous formats cinematogràfics. El 2021 havia de ser el darrer any de concessió, prorrogable un any més. “La nostra intenció era fer l’any de pròrroga i demanar-ne més, si era possible”, diu Mayans. “Ara havíem pogut amortitzar la inversió en equipament que havíem fet quan vam entrar a les sales, els nombres començaven a anar bé i estàvem contents, perquè tant a n’Andreu com a jo ens apassiona el món del cinema i és un negoci que ens estimam”.
Però l’estima no paga les factures, i la viabilitat dels cinemes ara mateix no és possible. “Hem de rallar amb l’Ajuntament per veure com podem rompre l’acord de concessió, perquè ara mateix estem perdent molts doblers. Ens van perdonar els tres mesos que vam haver de tancar pel confinament. Però cada mes hem de pagar el cànon, sense estrenes potents i sense espectadors. I ara, a més, sense bar.”
El darrer estiu dels Cinemes Canal Salat
Després del desconfinament, les sales de cinema, com molts altres negocis, s’han hagut d’adaptar a les normatives canviants a mesura que els governs estatal i autonòmic prenien decisions.
Així, a efectes pràctics, de les dues sales que tenen els Cinemes Canal Salat, és com si només n’hagin emprat una durant aquest estiu, a causa de la reducció de l’aforament al 75%. “Que en realitat se’ns queda al 50% perquè hem deixat fer com a molts grups de fins a 4 persones i amb una butaca de separació a banda i banda entre un altre grup”, comenten en Jaume i n’Andreu. Així i tot, van apostar per, després de tres mesos tancats i amb el personal en ERTE, obrir de nou les sales.
“Vam pensar que, amb l’arribada de l’estiu i els turistes, podríem avançar. A més, en aquell moment també hi havia previsió de grans estrenes, sobretot de Hollywood, que han anat caient a mesura que passaven les setmanes. De fet, fiàvem obrir dia 3 de juliol amb la pel·lícula de Pinocho i una setmana abans la distribuïdora va anunciar que finalment l’estrenaria més endavant.”
A poc a poc, i intentant fer malabars amb les poques estrenes que els hi arribaven, la cartellera dels Cinemes Canal Salat s’ha anat omplint amb pel·lícules nacionals, alguna infantil i una gran estrena de Hollywood, Tenet. Que, de fet, s’ha pogut veure abans a Europa que als Estats Units. “Però la realitat és que l’única pel·lícula que en tot l’estiu ha fet una mica de públic ha estat l’espanyola Padre no hay más que uno, d’en Santiago Segura”, diu en Jaume. “El fet que les sales, als Estats Units, estiguin tancades, ens perjudica molt a l’hora de programar, perquè les majors no estrenen els títols potents. Tots els films de Disney han passat directament fins l’any que ve. I és un problema greu, perquè són les de dibuixos les que més persones ens duen a les sales. Els Minions, que s’havia d’estrenar el mes d’agost, també ha caigut. Tots els grans títols han volat”.
Així, els nombres han quedat en què la taquilla del mes de juliol ha estat un 10% del que van recaptar el juliol de l’any passat. I la de l’agost, un 30% respecte de l’agost de 2020. Unes dades insostenibles per a una petita empresa que, com bé deia la primera estrena fa 9 anys, semblava una missió impossible d’aixecar. Però que ha donat els seus fruits amb esforç, dedicació i una programació variada on es combinaven grans títols de Hollywood amb cinema d’autor, infantils i òperes en directe i en diferit.
“El cinema fa una funció social. No només projectam pel·lícules pel gran públic. També acollim el cine fòrum, programem òperes, donam cabuda a esdeveniments com el Festival de Cinema de Menorca. Tota aquesta funció social, amb el tancament, desapareix”, comenta Mayans.
Al món que Christopher Nolan, director de la pel·lícula Tenet, proposa a l’espectador, hi ha la possibilitat de viatjar en el temps per canviar el passat. En aquest cas, però, sembla que ens haurem de conformar amb un present en què Menorca queda sense sales de cinema i sense data per una possible reestrena.