El nombre d’Avogadro és un nombre molt gros que s`ha fixat, després de petites modificacions, per poder calcular el nombre d’àtoms o partícules que hi ha a una mostra de substància.
Realment aquesta constant la va fixar Jean Baptista Perrín l’any 1909 (que va tenir el premi Nobel de Física el 1926).
La constant ha quedat finalment fixada amb 9 xifres en 602 mil 214 trilions de partícules (aproximadament). El valor exacte es pot veure al primer gràfic.
Normalment només empram les tres o quatre primeres xifres. No importa equivocar-se en uns pocs trilions d’àtoms o molècules.
Aquest nombre en informa de la quantitat d’àtoms de carboni que hi ha en una mostra de 12,00 g de Carboni -12. I també de la quantitat de partícules que hi hi ha un 1 mol de qualsevol substància.
El que va descobrir Avogadro va ser, que volums igual de gasos diferents en les mateixes condicions de pressió i temperatura tenen el mateix nombre de partícules (Hipòtesi d’Avogadro, 1811). Aquesta hipòtesis la va fer a partir de la llei dels volums de combinació de Gay-Lussac.
El nombre s’ha triat per fer coincidir la massa d’una partícula expressada en unitats de massa atòmica (u) i la massa d’1 mol expressada en grams (g).
Per exemple 1 àtom de Carboni-12 té massa 12 u, i 1 mol d’àtoms de C-12 (o 602.214 trilions d’àtoms) tenen una massa de 12 g.
1 unitat de massa atòmica és la dotzena part de la massa d’un àtom de carboni-12.
A la taula es mostren les masses d’alguns àtoms. Un àtom d’hidrogen té una massa 1,008 u i un àtom de sodi 23,0 u.
El nombre de partícules d’un mol és tan gros que si volem comptar 1 àtom cada segon necessitaríem 19.083 bilions d’anys i la formació de l’univers va ser fa «només» uns 13.800 milions d’anys.
Al darrer gràfic es mostren els càlculs de quantes molècules d’aigua hi ha en un bòtil de mig litre. El nombre d’àtoms d’oxigen serà igual i el nombre d’àtoms d’hidrogen serà el doble, ja que cada molècula té 2 àtoms d’hidrogen i 1 d’oxigen.
Un cas interessant de comentar relacionat amb el nombre de molècules o partícules és el de la homeopatia 30CH. Aquests preparats homeopàtics es fan a partir d’una dissolució d’una substància activa (per exemple 1 mol dissolt dins cada litre).
Es fa una dilució agafant 10 mL i s’afegeix aigua fins a 1 L. Amb cada dilució el nombre de partícules dissoltes en cada litre es divideix per 100. El procés es repeteix fins a 30 vegades. Si inicialment teníem el nombre d’Avogadro de partícules, després de 11 dilucions el nombre s’haurà dividit 11 vegades per 100 i quedaran unes 60 molècules en cada litre. (pot ser més o menys aleatòriament). A partir de la dilució següent pot ser que no quedi cap molècula (o pot ser en quedi una o molt poques).
Enhorabona per la iniciativa de divulgació científica. Gràcies i que duri!