Fa uns dos anys que Telefònica va fer una visita al carrer Mallorca, on està ubicada la seu de El Iris, per veure la possibilitat d’instal·lar fibra òptica a la vorera esquerra del carrer. La dreta ja compta amb aquest servei. En aquell moment, l’anunci va ser que seria dels primers carrers on encara no hi havia fibra en posar la connexió ràpida a la xarxa, un anunci que es va fer junt amb la visita de la batlessa i el regidor de Serveis General d’aquell moment, Jose López. Però des d’aquella breu visita i el compromís d’estudiar la implantació de la xarxa, no se n’ha sabut res més. El regidor encarregat del tema en aquests moments, Pere Fiol, ens explica alguns nous detalls, que fan pensar que la fibra òptica a algunes zones de fora del centre històric on encara és inexistent, tardarà a arribar.
Què passa amb la fibra al centre històric?
“L’Ajuntament té una normativa, que és de finals dels anys 90, que no permet instal·lar cablejat aeri a les façanes del centre històric. Però, a més, tampoc podem fer el canvi d’un cable, com seria el de l’actual de coure pel qual arriba la telefonia, per un de fibra”, comenta Fiol. El regidor assegura que a les obres municipals fetes dintre del centre històric que han tingut oportunitat, ja han soterrat el cablejat, el que dona oportunitat a les dues companyies majoritàries a passar la fibra òptica. “Tant Telefònica com Orange instal·len aquest tipus de servei. No són els únics, però sí els que tenen més possibilitats pel volum de clients”. El problema arriba, comenta Fiol, a l’hora de connectar a dintre del centre històric, un cable de fibra amb una casa. “Imaginem que tenim ja tot el cablejat soterrat a un carrer del centre, com és el del Roser. Allà s’hi va fer una obra important i es va aprofitar per fer complir aquesta normativa de finals dels anys 90. Però aquesta només és la primera passa. La segona seria que una de les companyies que fan instal·lació de fibra òptica, posés efectivament el cablejat als tubs soterrats per l’Ajuntament. Açò no vol dir que, directament, un pugui tenir ja fibra a casa seva. Si un vesí del carrer del Roser volgués connectar-se a aquest servei, la inversió a fer és considerable. Primera, perquè la majoria d’instal·lacions elèctriques de les cases del centre van amb el sistema antic. Així, connectar-se a la xarxa a través de fibra suposaria per un particular fer una obra per canviar el quadre elèctric, s’ha de fer una comesa, s’ha de posar una regata per arribar al tub… És més complicat del que podria semblar a primera vista. I és un cost que sí o sí que ha d’assumir el propietari”, diu Fiol.
Són pocs els carrers del centre històric on es podria donar aquest cas. L’esmentat cas del carrer del Roser o el recentment renovat carreró des Palau en són dos exemples. Però dels pocs que existeixen. “El Pla Especial del Centre Històric especifica que l’Ajuntament ha de preparar les canalitzacions soterrades, que és el que a poc a poc anam fent quan es fan obres municipals a un carrer. Però l’altra part de responsabilitat la tenen les companyies, que són les que donen el servei. Noltros, com ajuntament, no donam serveis de telefonia ni de dades”.
I amb els carrers que no tenen servei però no són del centre històric?
Així i tot, Fiol està preocupat pel tema. “Fa uns mesos que estic intentant contactar amb algú de Telefònica per saber quines són les seves intencions. Ens trobam amb casos com el del carrer Mallorca, part del Carrer Sur o el Camí de Baix que, sense estar afectats pel Pla Especial, tampoc tenen connexió a través de fibra.” Fiol comenta que, si bé és cert que el cost del manteniment d’una xarxa de fibra és elevat per les empreses, en aquests tres carrers, es podria perfectament passar pel cablejat aeri ja existent.
“Com a consistori, defora del que queda afectat pel Pla Especial, no fa falta ni que ens hi fiquem. Si a les companyies els surt a compte, poden perfectament posar el cablejat per via aèria. Però és responsabilitat de les companyies de telèfon i dades donar aquesta passa important. Com a consistori podem incitar i estrènyer perquè es facin les instal·lacions a fora del centre històric. Però no podem obligar”, diu Fiol.
És en aquest punt on salta el dubte de la rendibilitat per part de Telefònica, Orange i altres companyies més petites, que només passen cablejat de fibra òptica als carrers on tenen prou clients com perquè els hi surti a compte. “Ens trobam amb casos de carrers no afectats dels quals tenim queixa. Però no ens podem ficar a dintre del negoci, no és nostre. I el que solen fer és dir que és l’Ajuntament que no permet posar la connexió, quan es podria posar perfectament a les façanes”, assegura el regidor.
Les converses pendents amb les companyies que té Fiol són, precisament, per animar-les a fer el desplegament allà on falta. “Tenim ganes d’almanco fer una prova amb ells a un carrer que sigui senzill d’instal·lar, on amb l’obra civil s’hagi soterrat la canonada per passar cablejat. És xocant que una companyia com Movistar, que depèn de Telefònica, hagi desplegat fibra fins i tot a zones en rústic i deixi a les fosques carrers del poble on podria posar cablejat aeri. Les companyies han de donar una passa important en aquest sentit. L’Ajuntament tot sol no pot fer gran cosa”, sentencia.
Fiol fa esment a la normativa del Pla Especial, de finals dels anys 90, que especifica que s’ha de soterrar tot el cablejat del centre històric. I que s’ha de fer en 3 anys. “Sabem que incomplim. Estem l’any 2020, i açò hauria d’haver estat llest a principis dels 2000. Però posar un tub soterrat per passar cablejat a tot el centre històric significa una despesa molt important i una logística considerable. Per açò aprofitam totes les obres de millora per fer també aquesta actuació i fer complir la normativa municipal”.
I si es vol fibra al carrer Mallorca, carrer Sur o Camí de Baix?
En aquest cas, i consultades companyies com Infotelecom, cal veure primer si hi ha cobertura a la zona. En cas de no ser client ni de Telefònica ni de Orange, que són les companyies que despleguen la major part de la xara de fibra al municipi, s’ha de veure si es pot donar o no servei.
El problema, a més, és el cost per una petita companyia d’instal·lar el cablejat aeri. Algunes han fet petites instal·lacions a carrers concrets, però no tenen la capacitat per desplegar tota una xarxa que depèn de les grans companyies.
