Les tasques d’exhumació iniciades al cementeri de Bunyola el passat 31 d’agost per la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, han finalitzat avui, després que s’hagin trobat restes òssies que podrien correspondre’s amb algunes de les 15 víctimes que es cercaven en base als estudis històrics.
En concret, s’han localitzat fragments de restes cranials corresponents a individus adults que presenten diverses marques, fruit d’autòpsies i de ferides prèvies a la mort, que fan recomanable continuar investigant. Cal destacar, però, que els fragments són de grandària molt limitada i han estat remoguts, per la qual cosa la seva identificació a simple vista no resulta possible i es fa imprescindible continuar la investigació amb proves genètiques.
S’activa per tant la segona fase d’estudi que inclou la recollida de totes les dades genètiques dels familiars de les víctimes que se cerquen en el cementeri de Bunyola per tal de creuar-les amb aquestes restes òssies localitzades. Una vegada recollit, aquest material genètic serà analitzat en els laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra amb l’esperança que s’obtingui algun resultat positiu.
La intervenció efectuada va detectar ja en els primers dies que les víctimes no es podrien trobar en posició primària i que s’havien de cercar en posició secundària, és a dir, que les restes òssies varen ser mogudes del lloc d’enterrament original i traslladades a alguna de les osseres que s’anaren fent servir al cementiri.
Les restes s’han trobat fragmentades, humides i brutes a l’ossera de la zona enjardinada davant de l’antiga sala d’autòpsies, una estructura del tipus vas funerari, bastit amb pedra de marès amb unes dimensions aproximades de 2,20m de llarg per 2m de profunditat, i 70 cm d’amplada. Se sap que l’estructura s’usà, a partir de la dècada de 1960, com a ossera per contenir totes les restes òssies que s’anaven netejant del seu voltant.
Futura intervenció
D’altra banda, les feines de camp han servit per localitzar una altra ossera que, degut a les circumstàncies tant de seguretat com de dimensions, i també del volum de restes a estudiar, requereix d’un estudi i investigació en profunditat en el qual ATICS ja està treballant com a possible futura intervenció al cementiri de Bunyola.
Aquesta ossera es va fer en un moment posterior a l’any 1932 segons consta en documentació de l’Arxiu Municipal de Bunyola. Situada darrere la capella, en la zona est del cementiri, és un gran retall a la roca calcària geològica en forma de petita cova o balma i tancada per davant per una potent paret. La part superior està segellada per una capa de formigó, amb dues obertures per les quals s’abocaven les restes òssies.
Tot i que el seu estat de conservació és bastant precari, s’han pogut realitzar treballs de documentació arqueològica, topogràfica i antropològica, que fan recomanable un estudi de detall que contempli totes les problemàtiques que se’n puguin derivar.
Les víctimes de Bunyola
Entre el 6 d’agost i el 28 de desembre de 1936, arribaren al cementeri de Bunyola una quinzena de cadàvers. Eren homes que havien estat assassinats per arma de foc i abandonats a la vorera de camins o carreteres, víctimes de la repressió franquista. Abans de ser enterrats van ser objecte d’autòpsies que determinaren que la majoria d’ells varen morir per hemorràgia cerebral, pleural, múltiple, etc. (Xavier Margais, 2016).
D’aquestes quinze víctimes, nou estan identificades gràcies a diferents causes judicials facilitades per l’Associació Memòria de Mallorca. Es tracta de Joan Busquets Cañellas, Josep Cañellas Roser, Antoni Juan Massanet, Rafael Ferriol Grimalt, Pere Suau Riera, Onofre Arbona Jordà, Gabriel Servera Cardell, Guillem Pocoví Samsó i Joan Fiol Martí.
Falten per identificar sis víctimes, entre les quals es podrien trobar tres menorquins: els germans Bartomeu i Sebastià Carretero Gornés, i José Filomeno Pons Sintes. Tots tres, naturals de Ciutadella, viatjaren junts a Mallorca per fer de testimonis a un judici. Es creu que foren assassinats el 12 de novembre de 1936 i enterrats a Bunyola. Per aquelles dates aparegueren tres cadàvers a la confluència de la carretera d’Esporles a Santa Maria del Camí amb el torrent de ca na Sili. Tres cadàvers que pertanyien a tres persones desconegudes a Bunyola. L’historiador i director de l’Arxiu Diocesà de Menorca i de l’Arxiu Municipal de Ciutadella, Marc Pallicer Benejam relaciona aquest episodi amb la descoberta dels tres ciutadellencs a la fossa comuna de Bunyola.
La intervenció al cementeri de Bunyola forma part del segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, aprovat per la Comissió Tècnica de desapareguts i fosses, i que impulsa la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern. Aquesta és la tercera actuació inclosa dins el Pla, després de les excavacions dutes a terme als cementeris de Sencelles i de Son Coletes, a Manacor. I li segueixen actuacions a un forn de calç del coll d’Artà-Salma, als cementeris de ses Figueretes (Eivissa), Valldemossa, Santa Maria del Camí i Porreres.
