El Grup Popular al Consell de Menorca està preocupat per la falta de desenvolupament i avanç de la futura Llei de Reserva de Biosfera que any i mig després d’haver obtingut el vistiplau de Parlament té encallada a Menorca la redacció del cos legislatiu que s’ha de constituir en projecte de llei.
Al març de 2019 el Parlament es va aprovar unànimement la iniciativa promoguda en aquest sentit pel Grup Popular. La llavors diputada Misericòrdia Sugrañes va defensar davant la Cambra balear la necessitat que les institucions autonòmiques no quedessin a el marge del reconeixement i la gestió d’un títol com el de Reserva de Biosfera que té aparellades moltes obligacions i la defensa d’una tendència a compatibilitzar el progrés econòmic amb la preservació ambiental és a dir, un desenvolupament sostenible.
La idea, en realitat, persegueix un estatus especial per a l’illa de la mateixa manera que a Mallorca i a Eivissa s’han desenvolupat les lleis de capitalitat de Palma i Eivissa per compensar el major esforç que han d’aplicar aquestes dues ciutats pel que fa al desplegament de serveis generals i supramunicipals a més d’infraestructures, en raó d’una preponderància enfront d’altres poblacions i per haver d’atendre les necessitats de molta població flotant: més necessitat d’aparcaments, dotació de zones verdes, neteja, seguretat, intensitat de transport públic , recollida i tractament de residus, albergs o atenció social entre molts altres aspectes de gestió municipal.
La configuració de Menorca en dos principals pols de població bastant homogenis i l’equilibri de pes econòmic, a més de raons de rivalitat històrica, no aconsellava obrir la disjuntiva d’una suposada capitalitat que hauria generat polèmica i ressuscitat velles picabaralles.
No obstant això, com ha recordat la consellera portaveu de Grup Popular, Misericòrdia Sugrañes, “Menorca ha quedat fins ara al marge d’una aportació complementària com la que sí que reben les altres illes en concepte de capitalitat de quan en realitat sí que hi ha molts aspectes a compensar. ”
Els treballs de redacció de la futura llei recauen en el Consell de Menorca, han començat i fins i tot hi va haver un període obert per a les aportacions ciutadanes (gener de 2019), però el projecte no s’ha presentat encara i la dilatada tramitació parlamentària que exigeix una llei ja adverteix que no entrarà en el període de sessions que acaba d’iniciar-se. Això vol dir que la Llei veurà retardada la seva aprovació almenys a 2021 i les possibles compensacions haurien d’esperar llavors, com a mínim a 2022.
Per aquest motiu, el Grup Popular ha presentat una pregunta a la presidenta del Consell que porta implícita la inquietud pel retard en la tramitació però que, sobretot, pretén aconseguir que el Govern balear anticipi les aportacions econòmiques que corresponguin mentre no s’aprova la Llei. I per això, la portaveu popular pregunta a la presidenta Susana Mora, quines gestions està realitzant perquè els pressupostos del Govern balear del pròxim exercici 2021 incorporin una partida amb fons addicionals per a Menorca en concepte de ser un territori íntegrament declarat Reserva de Biosfera.
Des del passat mes de gener (2020), la ciutat d’Eivissa percep 5 milions d’euros anuals (70 per cent procedents de les arques de la CAIB i 30 per cent de el Consell d’Eivissa) per la seva estatut especial com a ciutat preeminent en aquella illa . La Llei es va aprovar a l’abril de 2019 (Llei 16/2019 de l’estatut de capitalitat de la ciutat d’Eivissa) i ja els següents pressupostos recollien la implicació econòmica d’aquesta nova condició.
La Llei de capitalitat de Palma es va aprovar per la llei per la Llei 23/2006 de 20 de desembre i també es tradueix en un pressupost anual compensatori de l’esforç quotidià que ha d’atendre al municipi.
La portaveu popular no té cap dubte que Menorca en el seu conjunt mereix també una aportació suplementària perquè el títol de Reserva de Biosfera abasta tota l’extensió del territori, 700 quilòmetres quadrats, i fins comprèn actuacions en el mar, com és el cas de les reserves marítimes.
Sugrañes considera per tot això que el Consell de Menorca ha de negociar amb el Govern balear l’arribada d’aquests fons i fer valer la unanimitat parlamentària que existia sobre aquest respecte a finals de la passada legislatura. Es tracta, ha comentat Sugrañes, d’evitar que l’illa segueixi quedant endarrerida pel que fa a l’arribada de recursos econòmics per a la inversió i sosteniment dels propòsits d’una Reserva de Biosfera que té ja 26 anys. “És just que la llei reculli el règim jurídic i econòmic per donar resposta a les finalitats de conservació de l’entorn compatible amb desenvolupament sostenible de l’illa, conclou Sugrañes.
