La societat actual s’enfronta a tres grans reptes, el canvi climàtic, l’augment demogràfic i les epidèmies. La pèrdua de biodiversitat, la desforestació, el canvi en els usos de terra, models agroalimentaris poc sostenibles i factors socioeconòmics provoquen la pèrdua de salut del planeta i, per tant, la salut de les persones. Davant la pandèmia per la COVID-19, a la 31 Edició de l’Escola de Salut Pública de Menorca, que va començar ahir amb sessions en línia, es va posar de manifest la necessitat d’aprendre a relacionar-se de manera diferent amb la natura, reconnectar amb ella per prevenir malalties emergents, però també es va plantejar la necessitat de transformar els sistemes sanitaris.
Avui, són majors les probabilitats que es produeixi el salt d’espècie, l’amplificació i la distribució àmpliament en una àrea geogràfica, els tres factors que provoquen epidèmies i, a més són de major extensió. Ho explicava Jordi Serra, president del Club de Biologia i Biotecnologia Alumni de la Universitat de Barcelona. Els seus estudis sobre la migració d’animals, el canvi climàtic o les alteracions ambientals d’origen humà demostren la possibilitat de contribuir a l’aparició de malalties en regions on abans no existien.
En la seva intervenció, es va referir a les alteracions ambientals que s’estan produint “a un ritme sense precedents i això no és gratuït, comporta canvis de salut”. En aquest sentit, va parlar de la desforestació amb exemples com que al Sud-est Asiàtic s’hagi perdut un 30% de superfície forestal a 40 anys, que es perdin entre 800 i 1.000 quilòmetres quadrats a l’any al Camerun o 9.762 a l’Amazònia en un any . Així mateix, va al·ludir a el model socioeconòmic i va recordar que abans de la pandèmia havia 225.000 vols diaris al món. També va dir que no és casual que les epidèmies vinguin del Sud-Est Asiàtic, llocs amb una economia emergent i amb una “profunda transformació dels ecosistemes naturals”.
També el sistema alimentari està relacionat amb el canvi climàtic i l’emergència de les pandèmies. Els canvis en els usos de terra com el palmell d’oli en el SE asiàtic o el cultiu de soja a l’Amazònia, les grans extensions de monocultius que porten a la pèrdua de la biodiversitat, “sumen probabilitats per trencar la barrera entre espècies que afavoreix les pandèmies “, va explicar Marta Rivera, doctora en Veterinària. Coordina la línia d’investigació “Comunitats sostenibles, innovacions socials i territoris” i és la directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
Múltiples factors intervenen en l’augment de les zoonosis. És important assenyalar que la majoria de les malalties infeccioses es transmeten per animals. Marta Rivera va voler cridar l’atenció sobre els processos de desforestació, l’agricultura i la ramaderia intensiva i industrialitzada, la resistència antimicrobiana, el canvi climàtic i el comerç il·legal i poc segur. I va recordar la relació que existeix entre els límits de l’planeta i les necessitats humanes essencials.
És, precisament, “el desequilibri entre la salut del planeta i la salut humana el que porta a l’extensió de les epidèmies”, va dir Josep M. Antó, investigador de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Des 2016, lidera una estratègia per a la salut planetària perquè aquest nou concepte es difongui i adopti internacionalment.
En la seva opinió, la societat actual s’enfronta a dos desafiaments, la crisi del clima i un segon que és la transformació dels sistemes sanitaris per afrontar “el repte més gran de la humanitat (en referència al canvi climàtic)”.
Antó va explicar que si hi ha nou milions de morts per la contaminació i els indicadors de salut no recullen l’impacte de l’canvi climàtic “com pressionar els representants polítics”. Ha subratllat que “no es pot seguir pensant igual, els sistemes sanitaris requereixen un canvi profund i urgent”. Ha lamentat el “debilitament” de la Salut Pública o el “paper insuficient” d’organismes com l’OMS o l’ECDC.
Sobre la situació actual de pandèmia per la Covid-19, l’investigador d’ISGlobal va remarcar que “focalitzar els esforços només en l’emergència i en la mitigació de les mesures podria suposar perdre l’oportunitat de combatre les causes estructurals”.
Vídeo de la sessió complerta “La pandemia es una enfermedad del Antropoceno”
SESSIÓ D’AVUI
Dijous 17 de setembre. 19 hores.- Patents for pandemic times / Les patents en temps de pandèmia.
Moderadora: Irene Bernal. Campanya “No és sa”
Ponent: Ellen t’Hoen. Medicines Law and Policy
