Les perspectives dolentes de la temporada d’estiu han fet que molts treballadors no hagin vingut a Menorca. I, en conseqüència, no s’hagin empadronat a l’illa. Entre l’1 de maig i el 31 d’agost de 2019, van ser 643 les persones empadronades a Ciutadella. Mentre que durant el mateix període d’enguany, han estat 531. En aquests moments, però l’Ajuntament està rebent peticions d’empadronament de persones que volen quedar-se a viure a l’illa durant l’hivern. És el cas d’en Quim Compte, un jove barceloní que s’ha mudat aquí amb la seva família.
Els llocs petits donen seguretat, en cas de pandèmia. És el que sembla dictar la raó. I el que ha provocat que algunes persones, deslligades d’un lloc de residència gràcies al treball en remot, es plantegin fer un canvi de vida i venir a Menorca. En aquests moments, el servei d’Atenció a la ciutadania de l’Ajuntament està processant les sol·licituds d’empadronament del setembre. “Veim que durant l’estiu aquesta xifra ha baixat respecte de l’any passat. I la reflexió que en feim és que hi ha hagut treballadors de temporada que no han vingut. Però també tenim peticions d’empadronament fetes durant el mes de setembre. Haurem d’esperar que acabi el mes per veure si hi ha un increment significatiu de persones que han decidit canviar la seva residència”, comenta Carla Gener, regidora de l’àrea.
Canvi de vida: per què Menorca atrau persones de la península
La realitat és que la possibilitat de treballar en remot i no haver d’anar a l’oficina, ha estat un detonant per algunes persones, que han vist la possibilitat de canviar una gran ciutat per un lloc més petit. És el cas d’en Quim Compte, un al·lot barceloní que ha vingut amb la seva parella i els seus dos fills a viure a Ciutadella. “Ja havia vingut a fer feina de temporada, al que era Es Vaporet. I la meva parella també, el que ens va permetre conèixer bé l’illa”, diu Compte.
Al consistori han estat una setmana per tramitar-los les sol·licituds d’empadronament. “Vam anar a empadronar-nos el dia que vam arribar. I ens van comentar que anaven una mica desbordats perquè hi havia moltes famílies que havien demanat l’empadronament, sobretot de Barcelona i Saragossa i tarden més del que és habitual”. La regidora Carla Gener comenta que es dona el cas que tenen una persona del servei que s’ha jubilat fa poc, el que fa que els temps de gestió siguin una mica més llargs.
Adaptar-se a la vida menorquina implica també la tornada a escola. “Em trobo amb sorpresa el tema de les matrícules d’escola”, comenta en Quim. Ens han comentat que degut a la pujada d’empadronament, però també essent un any tan estrany en tots els sentits, han preferit aturar les matrícules escolars. Veure com s’inicia el curs, i després reprendre les matrícules dels nens que quedin pendents d’escolaritzar, com és el nostre cas. Sí que m’han dit que serà molt difícil que hi hagi plaça pels dos fills a un mateix centre escolar, el que farà que la logística familiar sigui una mica complicada, si és el cas”.
De la ciutat al poble
Com en Quim, moltes persones s’estan replantejant com i on volen viure. Sobretot, gràcies al canvi de mentalitat de moltes empreses, que deixen treballar des de casa als seus empleats. Diu en Quim que “la realitat a Barcelona és que molta gent ha fugit de la ciutat. I no és el nostre cas. Jo he agafat aquesta onada per venir a viure aquí perquè era un projecte de vida que teníem amb la família. I ho hem fet també quan hem pogut, perquè en teníem ganes, però també hem hagut d’esperar que els nens tinguessin una edat una mica a per fer aquest canvi de vida. El nostre cas no és ‘per culpa de la Covid deixam la ciutat’, sinó gràcies a ella. Perquè la meva empresa canvia de mentalitat i me permet venir aquí”.
Però, per què Menorca? “Des de Barcelona es veu Menorca com un lloc més segur, més tancat. Fins i tot les característiques geogràfiques, el fet de ser illa, ja dona a entendre que no hi ha el flux de gent que hi pot haver a una gran ciutat com Barcelona. D’alguna manera, Menorca és un lloc prou petit però amb tot el necessari per viure, que crida l’atenció. També tenc coneguts que han canviat Barcelona per segons residències a pobles petits. Durant el confinament, ens vam plantejar el fet que una ciutat potser no és el millor lloc on viure, segons l’edat i el projecte vital”.
Adaptació al tamany d’illa
Tot i fer poc més d’una setmana, la família Compte s’ha adonat d’un fet ben peculiar: “tenim la sensació de què quan feim la broma de ‘fugim de la ciutat’, a les persones que són d’aquí no els fa massa gràcia. D’alguna manera, ho entenem. Crec que Menorca és un tresor. I la gent que és d’aquí es sent amb la responsabilitat de cuidar-la. Els menorquins teniu un respecte i una responsabilitat envers l’illa que des de Barcelona no es té. Per molta gent és una illa bonica on passar l’estiu, però no es té la consciència de ser a una illa on el ritme és molt diferent, la gent és molt diferent, etc. I això no es respecta. És com si els menorquins haguessin d’estar a disposició del que ve de fora pel fet que és una illa que viu molt del turisme”, diu.
Per altra banda, com a barceloní, diu que és precisament la calma i la vida pausada de Menorca el que venen a cerca. “Una de les coses que venim a buscar és posar peu al fre, calma i tranquil·litat. Em dona la sensació que la gent que ve de fora, ve amb les seves maneres de viure. I aquí es viu d’una manera molt diferent. El ritme de ciutat es trasllada aquí, venint de vacances. Per això sempre he intentat fer un exercici de respecte cap als menorquins. Empatitzar amb el caràcter illenc i veure que Menorca no és un spa on s’abaixa la persiana després de l’estiu i torna a estar disponible pels de fora la propera temporada”.
