La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, ha destacat avui l’efectivitat de les mesures que des de l’11 de setembre s’han aplicat a las barriades palmesanes de Can Capes, Son Gotleu, Soledat Nord i Son Canals per frenar la propagació de la COVID-19.
En aquesta zona, ha explicat, en 10 dies la mitjana de casos diaris nous s’ha reduït a la meitat i ha passat de 10 a 5; la taxa de positivitat de les proves PCR dels darrers set dies ha caigut 6 punts percentuals, d’un 13 a un 6,99 %, i la incidència acumulada a set dies ha baixat de 294,57 a 145,07 casos per cent mil habitants. A més, des de dia 17 de setembre ningú no ha iniciat símptomes.
Gómez ha facilitat aquesta informació durant una compareixença parlamentària per informar de les accions que ha duit a terme pe la Conselleria de Salut i Consum per tal de prevenir la propagació de la pandèmia i garantir l’assistència sanitària a la ciutadania.
En relació amb la situació d’aquestes quatre barriades de Palma, la consellera ha recordat que les limitacions de mobilitat i d’aforaments han anat acompanyades d’un pla d’acció comunitària que ha comportat visites a domicilis per detectar necessitats específiques i poder oferir una atenció adequada; visites a establiments comercials, i la instal·lació de punts informatius al carrer.
En els primers 8 dies, s’ha visitat 62 persones i 23 domicilis, és a dir el 59 % del total de la població que ha de ser valorada. En les visites s’ha constatat que gairebé el 70 % dels entrevistats compleixen les mesures i són a ca seva durant el període d’aïllament i quarantena. A més, s’han visitat 58 establiments comercials i 9 espais oberts (carrers, parcs i jardins) i els punts d’informació han atès un total de 300 persones.
Esforç logístic per adaptar els recursos humans i materials a les noves necessitats
D’altra banda, Gómez ha repassat l’esforç logístic que ha duit a terme la Conselleria de Salut i totes les modificacions organitzatives i els recursos humans i materials que s’han posat en marxa per afrontar la situació.
En aquest sentit, ha destacat que hi ha 1.400 llits COVID i 302 places a les UCI previstes, a la sanitat pública i privada. A més, el Palau de Congressos de Palma té prevists 100 llits ampliables a 200 i una UCI amb 30 llits. A més d’aquestes infraestructures, s’han adquirit 500 tones de material de protecció per als professionals.
Pel que fa als recursos humans, s’ha contractat 900 professionals per a diverses funcions. Així, s’ha incrementat la capacitat del Centre de Coordinació COVID d’Atenció Primària, on fan feina 240 rastrejadors. Amb el centenar de rastrejadors de l’exèrcit, ara les Balears disposen d’un rastrejador per cada 3.500 habitants, per sota del paràmetre de l’Organització Mundial de la Salut, que en recomana 1 per cada 5.000 ciutadans.
Així mateix, s’ha incrementat la capacitat dels COVID-exprés, que ja poden atendre fins a 900 persones diàries. Igualment, el Servei de Salut disposa de 2 autobusos que es poden desplaçar per fer cribratges poblacionals i reforçar la realització de PCR en els centres de salut, com ja s’ha fet a la zona bàsica de salut de Son Gotleu.
A més, s’han habilitat nous espais que s’afegeixen als existents i s’han incrementat 4 línies d’actuació a Son Dureta, 4 línies d’actuació al Palau de Congressos, 2 línies a Inca i 2 línies a Manacor.
Gómez també s’ha referit al reforç dels dispositius COVID-exprés per ajudar amb els cribratges dels centres educatius, treballadors de residències i els contactes estrets que rastreja la Central de Coordinació COVID i a l’increment de la capacitat de fer PCR dels laboratoris de Son Espases i Can Misses.
Igualment, s’ha fet un esforç per mantenir l’atenció a la ciutadania i per posar al seu abast tota la informació. Per això, s’han reforçat els centres de salut amb 400 línies telefòniques i 20 administratius.
També s’han posat en marxa diversos números de telèfon gratuïts: INFOCOVID 900 100 971 per donar resposta als ciutadans; per a qüestions que afecten la comunitat escolar, s’ha activat el servei EDUCOVID, amb el telèfon 900 700 222; i per a informació institucional, Salut Pública disposa del 900 101 863.
Gómez ha afegit que pròximament el Palau de Congressos es convertirà en un macrocentre de salut de patologia respiratòria i que Inca i Manacor disposaran també d’un lloc destacat per fer patologia respiratòria.
A més, els metges i les infermeres de l’atenció primària tornaran a atendre les seves quotes i a la vegada mantendran els dobles circuits. D’aquesta manera, el seguiment dels pacients tornarà a ser personalitzat. Així mateix, es mantindrà, l’atenció telefònica i a través de les xarxes socials.
Finalment, s’ha fet un esforç per millorar els sistemes d’informació. En aquest sentit, s’han integrat les notificacions dels casos dins el sistema ESIAP del Servei Salut —plataforma que empren els facultatius— de manera que ara les notificacions es transfereixen directament a la plataforma de vigilància de malalties infeccioses de la Direcció General de Salut Pública i s’agilitza la comunicació dels casos al Ministeri de Sanitat.
Regulacions per limitar situacions que poden afavorir els contagis
Totes aquestes actuacions han anat acompanyades de tot un seguit de regulacions per tal de limitar i evitar les situacions que poden afavorir els contagis, sobretot en llocs tancats on es produeixen aglomeracions de persones, amb ventilació escassa, o bé on no es fa servir la mascareta, entre les quals la consellera Gómez ha recordat que les Balears varen ser la primera comunitat autònoma a restringir l’activitat de l’oci nocturn, de les primeres a adoptar l’ús obligatori de la mascareta en els espais públics i tancar les platges al vespre, i també ha estat la primera regió que limita l’entrada i sortida de persones de barriades o part de barriades.
Totes aquestes mesures, ha manifestat la consellera, han convertit les Illes Balears en una de les comunitats autònomes més actives a l’hora de prevenir contagis i protegir la població.
Finalment, Gómez s’ha referit a la situació a les residències i ha reiterat que els usuaris d’aquests centres són un col·lectiu prioritari per al Govern de les Illes Balears i per als consells. A les Illes Balears hi ha 56 centres residencials gestionats pels consells insulars i per la Conselleria d’Afers Socials on viuen 4.500 usuaris i hi fan feina 4.000 treballadors.
La consellera —que ha actualitzat dades— ha destacat els esforços conjunts per part de les administracions per tal de detectar i aïllar casos nous al més aviat possible i de manera preventiva; oferir l’atenció adequada a cada usuari d’acord amb les necessitats específiques derivades del seu estat de salut i establir protocols d’actuació clars per ajudar tots els centres a afrontar aquesta situació tan complicada.
En les darreres setmanes amb la col·laboració de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, s’ha reiniciat el recribratge de totes les residències. De moment, ja s’han cribrat 24 residències, que suposen 4.280 persones entre treballadors i usuaris.
Per acabar, la consellera ha donat les gràcies a tots els professionals de l’àmbit de la salut pel seu esforç i per la seva capacitat d’adaptació a una situació complicada i canviant i ha agraït l’esforç que fa la ciutadania per complir les regles i recomanacions per tal de prevenir la propagació de la pandèmia.
