El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha inaugurat, aquest dijous, a l’Escola d’hoteleria de la UIB, la Jornada de treball «Prioritats de l’adaptació al canvi climàtic a l’arxipèlag balear». L’activitat està emmarcada dins del projecte «Connexió insular per a facilitar l’adaptació al canvi climàtic» desenvolupat per la fundació Conama amb el suport del Ministeri de Transició Ecològica a travès de la Fundació Biodiversitat.
Mir ha agraït a la Fundació Conama la tasca que està desenvolupant en l’anàlisi dels efectes de l’escalfament global als arxipèlags balear i canari. En aquest sentit, ha recalcat que la insularitat és una condició que afegeix fragilitat als territoris envers els efectes del canvi climàtic.
El conseller ha destacat que «l’adaptació al canvi climàtic és el gran tema dels nostres temps, fins i tot per davant de la COVID que no és més que una conseqüència d’un dels efectes més evidents i perniciosos del canvi climàtic: la pèrdua de biodiversitat».
Mir ha reivindicat la feina feta pel Govern des de la passada legislatura en termes d’adaptació a l’escalfament global. «Iniciatives pioneres com la Llei de Canvi Climàtic o la de Residus, àmpliament criticades en el seu moment per l’oposició, però que han estat refrendades per la legislació aprovada posteriorment per la Unió Europea», ha assegurat.
Finalment, el conseller ha considerat «positiu» que el Consell de Ministres aprovàs, aquesta mateixa setmana, el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic. Amb tot, ha lamentat «l’escassa sensibilitat que l’Estat mostra moltes vegades cap al fet insular que, com bé hem remarcat, és una característica que ens fa més fràgils davant el canvi climàtic».
En aquest sentit, ha recordat que, aquesta mateixa setmana, va votar en contra del repartiment de les ajudes estatals en matèria de residus del Pla d’Impuls al Medi Ambient (PIMA) en no tenir en compte la insularitat.
El conseller ha finalitzat la seva intervenció recordant les mobilitzacions pel clima convocades aquest proper divendres. «Demà mateix els més joves, els qui patiran amb més vehemència els efectes perniciosos del canvi climàtic, ens donaran una nova lliçó de compromís», ha assegurat. «Els representants públics no podem ser aliens a aquest clam, recolzat per tots els estudis científics», ha conclòs.
