Xarxes de milers de voluntaris d’àmbits ben diversos s’organitzen arreu del món per recollir dades prou estructurades com per fer-ne un ús científic, aprofundir en el coneixement del nostre entorn i aplicar aquests coneixements en la seva millora. És el que s’anomena ciència ciutadana, la recerca científica que compta amb la implicació activa del públic no especialitzat o no professional. En el cas de l’ornitologia, té una llarga tradició, amb multitud d’iniciatives que parteixen d’aquesta base de col·laboració desinteressada de milers de persones i, a Catalunya, hi ha una entitat pionera en la seva aplicació. És l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), una associació que es dedica a l’estudi i seguiment dels ocells i els seus hàbitats amb l’objectiu d’obtenir informació sòlida i imparcial que contribueixi significativament en les polítiques de conservació de la biodiversitat. L’ICO obté aquesta informació, essencialment, gràcies a multitud de projectes de seguiment basats en la ciència ciutadana. Aquests projectes, molts d’ells d’escala nacional i duts a terme conjuntament amb els gestors del medi natural, són possibles gràcies a la col·laboració de milers d’ornitòlegs voluntaris d’arreu de Catalunya. El 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (COTPC) comptarà amb unes quantes comunicacions relacionades amb aquesta forma de treballar i, sobretot, amb una xerrada plenària a càrrec del director general de l’ICO, Gabriel Gargallo.
Entre els ornitòlegs, el nom de Gargallo s’associa a la identificació, la muda i la datació dels ocells, àmbits en els quals és un reconegut expert, però la feina de l’ICO l’ha convertit, també, en un referent en el camp de la ciència ciutadana i la seva aplicació en la gestió i la conservació de la biodiversitat i del medi natural en el seu conjunt. En l’àmbit internacional, la seva empenta ha estat essencial per al desenvolupament de l’EuroBirdPortal, un dels projectes de ciència ciutadana més ambiciosos a escala europea.
Gargallo serà al COTPC amb una xerrada titulada “Tancant el cercle: l’ús aplicat de la ciència ciutadana” i la seva presència se suma a un llistat de ponents del congrés de primera línia: Pep Arcos, coordinador del Programa Marí de SEO/BirdLife, Daniel Oro, investigador del CSIC, Magnus Robb, expert en la tècnica de la NOCMIG -gravació dels sons dels ocells en vol nocturn-, i Gerard Bota, responsable del Grup de Biologia de la Conservació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.
La celebració del congrés a Menorca és possible gràcies al suport de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular i el patrocini de la Fundació per a la Preservació de Menorca, la Fundació Marilles, l’Ajuntament de Maó i la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern de les Illes Balears, a més de la col·laboració d’una vintena d’entitats científiques i de divulgació. Tindrà lloc al Llatzeret del 10 al 12 d’octubre i comptarà amb 150 assistents. De fet, l’èxit de la convocatòria ha estat tan gran que l’organització ha hagut de tancar les inscripcions molt abans del previst per ajustar-se a les normatives vigents amb motiu de la pandèmia.
