Alaior és el tercer municipi en nombre d’habitants de Menorca. I dels més de 400 casos acumulats de persones positives per Covid-19, només n’han registrat 8, de manera oficial. Mentre que Maó i Ciutadella superen àmpliament aquest nombre, fem aquesta setmana una reflexió amb el batle del terme, José Luís Benejam. “La clau, a més de posar sempre per davant de tot la salut dels vesins i les vesines, ha estat informar i fer molta pedagogia per explicar bé les mesures presses”.
Van ser el primer municipi d’Espanya en posar fonts de gel hidroalcohòlic. Han contractat informadors per controlar les mesures de distància a les platges de Son Bou i Cala en Porter. I durant el confinament, van fer el possible per treure somriures a grans i petits, conscients del moment tan difícil que vam passar tots. Així, Alaior arriba a final d’estiu amb una incidència molt petita de casos positius de Covid-19 registrat. I el batle ens explica el perquè: “en cap moment ens hem relaxat davant la possibilitat d’un contagi”.
En aquests moments, Alaior presenta una incidència baixa de Covid-19. Què heu fet perquè sigui així?
Ara tenim un cas actiu, però no hem registrat cap defunció des que va començar tot aquest malson, el mes de març. I en total, els casos acumulats a dia d’avui són 8. Els oficials, perquè potser tenim algun alaiorenc que viu a Maó que sí ha estat positiu. Hem estat molt estrictes en l’aplicació i el control de les mesures. Alguna ha estat millor o pitjor entesa, però tot ho hem fet per prevenir la salut de la gent i que no es propagués el virus al municipi.
Quin paper ha jugat en aquest escenari tan estricte la Policia Local?
Hem de tenir en compte que, per un municipi de més de 10.000 habitants i amb diverses urbanitzacions importants com és Son Bou, només tenim 22 efectius de policia local. Són del tot insuficients, perquè tenim gent en segona activitat, gent en vacances, etc. Som conscients de la greu manca d’efectius per atendre les necessitats del municipi, un problema que s’estén a totes les localitats de l’illa. Per açò vam demanar a la presidenta Francina Armengol poder ampliar aquesta plantilla. Si ja era un drama abans de la pandèmia, ara ja és alarmant la necessitat des més efectius. Tanmateix, la professionalitat de la policia local d’Alaior no seré jo qui la jutgi, perquè sempre s’ha dit que és un cos de policia d’una qualificació professional alta. Per altra banda està clar que el control en l’aplicació de les mesures s’ha aconseguit a base d’hores extres. No hauria de ser, perquè és un esforç que es demana a la plantilla i també és un esforç econòmic per l’Ajuntament. Però les necessitats i són i s’han de cobrir.
I com ha actuat el cos policial municipal, amb tants pocs efectius?
La policia local ha tingut clar que les normes són per complir-les i que ens hi va molt si no ho feim. Hem intentat primer informar, posar en coneixement de tothom els canvis de les normes en funció de la realitat canviant. Una volta feta aquesta feina d’informació i pedagogia i explicar de forma pràctica el per què es fan les coses, la gent entén amb més facilitat què hi ha darrere de cada una de les decisions preses sobre les mesures.
Sou un dels municipis de l’illa on s’han posat més sancions, també.
Hem estat molt rigorosos amb l’aplicació de la llei. Devem estar damunt unes 150 sancions o propostes de denúncia. Les normes són per complir, i donant el marge de temps als ciutadans, la policia local ha tingut molt clara la seva funció. S’han hagut de posar denuncies a persones que posaven en risc l’esforç fet per la majoria. Si ens protegim, protegim a tothom i afavorim la no propagació del virus. I sobretot per respecte als qui compleixen és obligació per part de policia local cridar atenció a qui no fa cas de les normes. No hi ha afany recordatori, només no propagar el virus i la prevenció de la salut.
A banda de les sancions, també s’han cancel·lat algunes activitats previstes per l’estiu, una mesura que va ser criticada. Es va entendre en aquest cas el per què?
Hem tingut clar que la salut és lo primer. I si per tenir salut hem de posar denuncies, les posarem. El que volem és preservar la salut de tothom i el que hàgim de fer, farem. Hem suspès algunes activitats culturals i actes més massius de previsible afluència. Vam aturar màquines sobretot les setmanes prèvies al cap de setmana de Sant Llorenç, per no animar a fer celebracions que podrien haver resultat un problema. Està tot molt controlat quan feim una activitat com un concert. En el fet de proposar una activitat, si s’hi concentra molta gent, vèiem una oportunitat per reunir-se abans o després i anar a altres tipus de trobades que poden suposar un perill. Ara mateix tenim un 67% de casos que es donen dins àmbits familiars o socials. Del que es tracta és de tenir seny.
També s’ha fet molta pedagogia a les platges, pel que ens conta. Com s’ha duit aquest control?
Hem estat molt pendents de controlar els accessos i aforaments de les platges. Tenim Cala en Porter i Son Bou, on s’hi col·loca moltíssima gent. Ens preocupava molt, amb tanta gent, que no hi hagués cap tipus de dificultat per la pressió humana damunt l’arena i complir les normes. Vam idear possibles actuacions i dispositius a posar en marxa, sobretot a Son Bou. La constant ha estat el control exhaustiu de l’accés a les platges, tancant temporalment l’accés al pàrquing. I dies concrets també els accessos de vianants. Ha funcionat molt bé i s’ha contractat personal per fer la feina que també han fet els socorristes, mirant d’informar a la gent com s’havia de col·locar per respectar la distància i recordar que s’havien d’emprar les mascaretes als accessos de vianants, com les passarel·les. I aquesta feina, a banda dels 16 socorristes que tenim a Son Bou, l’han feta dues informadores contractades per aquest propòsit. És un esforç important, a nivell pressupostari, però s’ha de fer. Quan a la part inicial de la platja estava plena, tancàvem amb cordes i pilons, i conduíem a la banda més buida, cap a Atalis. I ha funcionat molt bé.
També durant el període de confinament vau fer algunes actuacions que van cridar l’atenció, més enllà del “Resistiré” que va sonar arreu.
Sí. La màxima prioritat ha estat estar al costat dels vesins i vesines: plantejar-mos donar resposta a les necessitats que han tingut des que va començar la pandèmia. El que ens hem demanat abans d’adoptar qualsevol mesura és “què necessiten els veïns?” i hem actuat en conseqüència.
També hem informat moltíssim. Ha estat una constant, per poder transmetre les mesures que s’han anat prenent tant a nivell estatal com regional. Que hi hagués una bona informació era crucial, hem fet un gran esforç i hem fet molta pedagogia.
Quines mesures del confinament han estat més agraïdes per la població?
Hem intentat fer més lleugera la crisi. Sobretot de cara a infants i gent gran, perquè vam intentar fer el confinament una mica més agradable. Vam impulsar la celebració d’aniversaris amb Policia local, Protecció civil i Creu Rotja, anat a cada domicili i fent un detall. També va agradar molt l’arbre caramel·ler, que consistia en repartir caramels on hi havia infants, a través de Protecció Civil i Policia, qui dipositaven els dolços a les paneres que els infants baixaven des de balcons i terrasses.
També hem mirat per l’economia del poble, intentant minimitzar els efectes de la crisi sobre els comerços i negocis a través de les ajudes que s’han posat en marxa des de diferents administracions.
En general, hem intentat que hi hagués moments de distensió i alegria dintre de la preocupació tan gran que teníem tots. Hem intentat donar motius per somriure. I també per recordar a les víctimes i les seves famílies, a qui vam dedicar la nit de les candeles, encenent espelmes a portals, balcons i terrasses.
