L’any 2008 va començar la seva tasca com a Policia Tutor de Ciutadella. Abans, però, feia ja anys que havia entrat en contacte amb els infants del municipi, ja que des del 1995 exercia les funcions d’educador vial. La trajectòria li ha valgut aquesta setmana passada el reconeixement al Mèrit Policial amb Distintiu Verd, que s’atorga a una carrera dedicada, en el cas de Cladera, a la infància i joventut de Ciutadella. Ell va ser el que va iniciar la feina de Policia Tutor a Menorca, una feina que ha canviat molt en aquests 12 anys.
Va iniciar la seva carrera l’any 1993 a l’Ajuntament des Migjorn Gran. I dos anys després es va traslladar a Ciutadella. Llavors, la figura de Policia Tutor, no existia. Diu que sempre li ha agradat estar amb infants i jovent, i que la mà esquerra que es necessita per una figura com la seva la va adquirir els primers anys a Menorca, ja que n’Antoni és mallorquí -encara recordam alguns com se li escapava es “so cotxo” quan donava educació viària a les escoles-. Aquesta setmana ens conta quin és el panorama actual entre el jovent amb el qual treballa.
Com van ser els inicis de Policia Tutor?
Em vaig preparar a Sa Pobla, una setmana, amb un company. Era una demanda dels instituts i d’algun centre de primària. I va ser un èxit. És una feina molt col·laborativa amb el món educatiu.
I com és aquesta feina? Què et toca fer?
Un policia tutor és una agent de policia, encara que no vagi d’uniforme, especialitzat en menors. Menors tractats com a víctimes i menors com a causants de problemes. A Ciutadella, amb menors delinqüents es fa un poc de feina. Però la major part és de mediació amb el sector educatiu i de serveis socials, en la part de protecció de menors. Des de fa uns anys, l’índex de robatoris per part de menors baixava inversament al que passava amb la violència filio parental, que ha anat pujant. I ara mateix estem en una situació delicada amb aquest tema. També estem treballant en una guia de prevenció dels suïcidis per centres escolars, perquè també és un tema que hem de tractar de manera seriosa. Una de les feines que hem d’aprendre és a detectar aquest tipus de problemes, a més de conscienciar i actuar. I el tema del suïcidi, és un d’ells.
Quins són els problemes que més tractes actualment?
El temes que més he de tractar és l’absentisme. I de cada vegada més, absentisme consentit per part dels pares. I per altra banda, la violència de fills a pares, que provoca que aquest absentisme creixent. Hi ha pares i mares que deixen que els seus fills no vagin a classe per por a les represàlies que aquests puguin tenir damunt ells. A partir de casos d’absentisme descobrim molts problemes de violència filio parental.
Ha de ser complicat veure casos així de complicats.
És una feina dura, però també molt agraïda, perquè veus casos d’infants que superen problemes greus gràcies a l’ajuda que els vam poder brindar amb el servei de Policia Tutor.
Fa 12 anys, quan vas iniciar la tasca de policia tutor, existien aquests tipus de problemàtiques?
No n’hi havia perquè no teníem temps per causar problemes. Tampoc no existia l’absorció continua de temps que ara es dedica a les xarxes socials, que manté als joves irritablement comunicats entre ells. Les xarxes socials provoquen una interacció amb altres persones que és molt irritable. L’assajament, els insults passen per les pantalles de mòbil. La barrera de la pantalla, que fa que la comunicació no sigui directa, els dona la falsa sensació que insultar a un company a través de xarxes socials no és el mateix que fer-ho a la cada. Però causa exactament el mateix efecte emocional que si es diu en persona. Aquesta hipercomunicació i la manera de tractar-se produeix que hi hagi moltíssims enfrontaments. Els al·lots han entrat a un món on els pares no els poden controlar, perquè o no en saben o perquè no en volen saber res. El problema dels fills es reflecteix també en els adults enganxats a les pantalles.
El gran problema llavors són les noves tecnologies?
No exactament. És una eina molt bona, però s’ha de saber emprar i s’ha d’educar des de petits. No crec que sigui dolent donar-li un mòbil a un infant sempre que se li ensenyi a emprar-lo bé i no sigui un xumet de vidre. Però si des de petits no reben una educació de com emprar amb seny aquestes noves tecnologies, és com donar una moto sense tenir el carnet.
Què provoca el fet d’emprar les noves tecnologies sense que hi hagi hagut una educació pel mig?
Els al·lots són molt poc respectuosos entre ells, fins a agredir verbalment a una persona per telèfon. Les xerrades que fem a les escoles i instituts ja no són de com emprar el mòbil, com fa pocs anys. Sinó que els hi explic la Carta dels Drets dels Infants, que té com a base el respecte. I veig que costa integrar conceptes bàsics com el respecte.
El respecte tampoc s’entén cap als adults, en els casos de menors problemàtics?
Tots els problemes que tenc ara amb menors és perquè els pares i mares em diuen “no puc”, perquè els fills els amenacen. El que veig és que ara paguen les conseqüències de no posar límits quan els infants eren petits. Les relacions han canviat molt entre adults i infants. Hem passat de la generació de la imposició, a la generació búnquer, on els joves s’han refugiat en l’anonimat de les tecnologies. I ara estem en la generació del raonament, que és en la qual els pares hauríem d’entendre que aconseguirem més coses raonant que no imposant. El “perquè jo t’ho dic” ja no val.
Vivim uns temps incerts, on el confinament ha marcat també moltes actituds. Els ha afectat especialment als menors?
Els joves i infants són molt adaptatius, s’emmotllen a qualsevol situació. El que no els fa adaptatius són les preocupacions dels pares de que “el meu fill no serà capaç de”. Som una generació de pares i mares que els hi feim tot, que els protegim fins a extrems insospitats. Si féssim un concurs com els dels llibres de Els jocs de la fam, ens pegarien una pallissa, perquè saben adaptar-se molt millor que els adults a qualsevol situació. Els pares passam tanta pena perquè les coses els hi vagin bé, que no els deixam ser ells. I això és un error.
Canviarà la Creu Verda que has rebut aquests dies la manera de fer feina?
No. Seguiré fent la feina igual. Agraït, sí. Però la feina seguirà essent sorda, muda i invisible, perquè és una feina delicada.
