El Govern de les Illes Balears ha mostrat el seu suport a la suspensió dels límits de dèficit, deute i regla de la despesa a les comunitats autònomes per a 2020 i 2021, comunicada pel Govern d’Espanya, i al manteniment del nivell de recursos del sistema de finançament per al proper any, també comunicat durant la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, en el sentit de disposar de mesures extraordinàries per fer front a la crisi de la Covid-19 i a les seves conseqüències socials i econòmiques a les illes.
Tal com ha manifestat la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, el Govern fa una valoració positiva de la decisió d’aixecar, per primera vegada, els límits de dèficit, deute i regla de despesa, per a 2020 i 2021, com a mesura extraordinària per fer front a la crisi, com havíem plantejat des de les Balears, ja que trasllada a les comunitats, així com als consells insulars i els ajuntaments, la mesura que ja s’havia adoptat a nivell europeu, a proposta de la Comissió Europea, als estats de la Unió Europea.
La consellera ha valorat “aquesta forma diferent i millor d’afrontar una crisi” per part del Govern d’Espanya i de les institucions europees i ha manifestat que en aquest moment “la prioritat és controlar i superar la pandèmia i atendre les necessitats socials i econòmiques provocades per la Covid i el seu impacte en famílies i empreses” , com ha defensat el Govern de les Illes Balears.
En aquest sentit, el Govern també ha valorat el compromís manifestat pel Ministeri d’Hisenda de mantenir per a 2021 el nivell de recursos provinents de l’Estat que han rebut enguany les comunitats autònomes a través del sistema de finançament autonòmic, malgrat l’aplicació del mateix sistema implicaria una reducció dels ingressos respecte de l’any 2020.
Per a pal·liar aquesta caiguda, de prop de 2.000 milions d’euros en el conjunt de les comunitats, el Ministeri d’Hisenda proposa cobrir aquesta quantia, via el nou nivell de dèficit de referència que s’ha plantejat per a 2021, i a través dels mecanismes de finançament de l’Estat per les comunitats (Fons de Liquiditat Autonòmic o de Facilitat Financera).
En el cas de les Balears, aquest manteniment del nivell de recursos via sistema de finançament autonòmic permetrà el Govern disposar del voltant de 2.900 milions d’euros per a 2021, al nivell de 2020. En concret, les xifres provisionals comunicades es situen en 2.887 milions per a 2021. La bestreta a compte del sistema de finançament per a 2021 es situa en 2.079,7 milions, i la liquidació del sistema de 2019, a percebre el 2021, en 807,4 milions, segons les xifres provisionals comunicades pel Ministeri.
Juntament amb la suspensió dels límits de dèficit vigents, el Ministeri ha comunicat que existiran uns nivells de dèficit de “referència”, com ja havia explicat prèviament, i que aquesta taxa orientativa serà un nivell de dèficit del 2,2% del PIB per a 2021 per a totes les comunitats. En un principi, l’objectiu fixat per a 2021 era del 0,1% del PIB, però aquest és el límit que ara quedarà suspès.
PARTICIPACIÓ AUTONÒMICA AL NOU FONS EUROPEU
Durant la reunió del CPFF, també s’ha confirmat una “primera passa”, com ha destacat la consellera, en la participació de les comunitats autònomes en la gestió del nou fons europeu, el paquet financer anomenat Next Generation EU. En concret, a un dels fons que composen aquest pla, el React-EU, Espanya rebrà una assignació de 12.400 milions d’euros, dels quals 10.000 milions seran distribuïts entre les comunitats autònomes, a executar en tres anys.
La consellera Sánchez ha valorat aquesta mesura perquè “garanteix ja una primera part” de la participació de les comunitats a la gestió dels nous fons europeus per a fer front a la crisi de la Covid i ha destacat que els recursos a rebre del mecanisme React-EU permetrà fer inversions en infraestructures de serveis públics fonamentals, entre d’altres. El repartiment d’aquests 10.000 milions es farà prenent com a criteris la caiguda del PIB i l’increment de la taxa d’atur.
A més, la responsable d’Hisenda i Relacions Exteriors ha tornat a defensar la necessitat de prestar una “atenció especial” a les Illes Balears, davant el major impacte de la crisi en l’economia i l’ocupació a les illes, superior a la mitjana del conjunt d’Espanya, pel fet de ser una comunitat amb una major especialització en els sectors serveis i el turisme, especialment afectats per la pandèmia i les limitacions en la mobilitat.
La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, acompanyada de diversos directors generals, ha participat a la reunió del CPFF, celebrada mitjançant videoconferència, encapçalada per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i que ha comptat amb la participació de la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, i representants de les comunitats autònomes.
