Cercant arxius de l’Impremta Al·lès, fundada pel meu avi, he trobat una sèrie de dibuixos dels cartells dels gelats de La Menorquina a finals dels anys 60, on hi ha aquelles especialitats que els que tenim més de 50 anys encara podem recordar.
La Menorquina es va fundar al 1940 per Fernando Sintes a Alaior, l’illa de Menorca, fruit dels doblers que li van tocar del primer premi de la loteria de Nadal, quan aquesta va caure a Alaior. El 1956, la companyia compra l’empresa de xocolates La Tropical de Maó en la qual Sintes havia treballat com a aprenent.
A partir d’aquí la creativitat de Fernando Sintes revoluciona el món dels gelats, no sols a Menorca i Mallorca, sinó que també ho farà a nivell nacional i internacional, convertint-se el una de les més importants fàbriques de gelats del món.
De La Menorquina ens van arribar les tartes gelades, que van ser tot una novetat i que es feien sota comanda que es repartia, inicialment, a domicili. Després van venir les creacions inspirades amb la gelateria italiana com la “Cassata” i la “Napolitana”, les petites terrines individuals de gelat com el “Volga”, el “Demiglas”, el “Camping” i el més que recordat “Chato variado”, tots els amb la seva cirera confitada congelada que era potser, la firma de la casa.
També ens van arribar grans clàssics, que avui encara perduren com el “Bombón Gelat” que a Mallorca es va fer famós com a “Bombón Mallorquín”, a més del “Bombón La Menorquina”, i aquells gelats que portaven el nom de l’any en que van ser creats com el “51” o el famós “57” que encara es fabrica, i que sols es servia a Menorca, després també a Mallorca, però no sortia de l’àmbit de les Balears.
Els al·lots que avui passam dels 50 anys, teníem passió per a una de les creacions de Fernando Síntes, el “Coyote”, aquell polo de gelat de vainilla recobert de xocolata, que va ser el precursos dels “almendrados”, i tots aquests gelats amb garrot que avui en dia consumim. També hi havia els “Nativos” i altres que han passat a la història com els “Yeti 77”, el “Milka 76”, “Avellanado”, “Almendrado” i “Pony”, sense deixar de banda aquells polos de fresa, de llimona, de taronja, als que s’hi afegien els de menta i anís.
La Menorquina va revolucionar el món de la pastisseria gelada a nivell nacional, no sols amb les targes gelades tradicionals, sinó amb creacions que encara son vigents com la “Tarta al Whisky” la desapareguda al “Cointreau”, a més dels braços de gitano gelats, el “Flam Tropica” i el encara vigent, però de manera individual “Poker Croncanti”, que van formar part d’aquells postres que es compartien a casa i també a les cartes dels restaurants.
Però si hi ha un producte que va ser clau en la història de La Menorquina i que va ser copiat per les altres empreses gelateres a nivell nacional i internacional van ser les fruites gelades, aquelles fruites natural farcides de gelat, començant per les taronges i llimones gelades, a les que s’hi van afegir, sense massa èxit, les pomes i després les tropicals encara vigents i amb èxit com la pinya i el coco.
Avui La Menorquina pertany al grup català Fargi i ha recuperat part d’aquell prestigi d’empresa artesana en el món del gelat industrial, però queden encara aquells sabors d’infantesa, de memòria gustativa, d’aquells gelats fets a Alaior amb llet de Coinga, que anava per tubs soterrats des de la cooperativa ramadera a la fàbrica del senyor Sintes, i d’aquelles tartes gelades i al whisky artesanes, generoses en els seus ingredients, fetes als obradors d’Alaior, que van ser tot un referent per generacions i generacions de menorquins i menorquines que vam gaudir i viure moments més que especials en companyia d’aquests gelats del senyor Fernando Sintes, es mestre, com li deien al seu poble natal d’Alaior.
