Les Illes Balears disposaran per al 2021 del pressupost més alt de tota la seva història. Així ho ha anunciat la presidenta del Govern, Francina Armengol, en el discurs que ha pronunciat durant el debat de política general, que se celebra entre avui dimarts i demà dimecres al Parlament de les Illes Balears. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears tindrà un sostre de despesa no financera de 4.726 milions d’euros, un 7,8 % més que el 2020, per afrontar «la crisi més dura», generada per la pandèmia de COVID-19, i que servirà per «reforçar els pilars de l’estat del benestar, la nostra salut pública i els nostres serveis essencials», així com per «garantir els mecanismes de protecció social» i per promoure la reactivació.
«Si una lliçó ens deixa aquesta pandèmia, és que anàvem pel bon camí quan l’any 2015 vàrem recuperar el rumb abandonat en la crisi anterior: el del reforç constant dels serveis públics», ha subratllat Armengol durant la seva intervenció, en què ha anunciat que dijous que ve se celebrarà una sessió extraordinària del Consell de Govern per aprovar el sostre de despesa. El fi perseguit també és poder generar més activitat amb més inversió pública per millorar la societat «i assolir els nostres objectius de modernització».
Armengol ha iniciat la seva intervenció davant la cambra exposant la complicada situació sanitària, econòmica i social que viuen les Illes Balears. «És la nostra obligació reaccionar», ha apuntat, i ha afegit: «És l’hora que ens ho creguem tots. Que construïm un model més sòlid i divers, capaç, a més, de sobreposar-se a conjuntures polítiques per garantir que mai més aquesta societat es vegi obligada a aturar-se». Per aquest motiu, tot i la millora dels indicadors per frenar aquesta segona onada de la pandèmia, ha fet èmfasi en la necessitat de mantenir la responsabilitat. «Sense salut no hi haurà tampoc economia», ha afirmat.
A banda de recordar les restriccions que s’han aplicat a les Illes Balears i que han tingut bons resultats per frenar l’expansió de la malaltia durant els darrers mesos, Armengol ha assegurat que «una tercera onada no ens pot agafar amb xifres tan elevades d’afectació, per molt que les Balears apareguin entre les comunitats menys afectades per la COVID-19». En aquest sentit, i amb l’objectiu de convertir les Illes Balears en una zona de risc baix, Armengol ha anunciat també la implantació de noves restriccions, com és la reducció del nombre d’assistents a les reunions socials i familiars —principal focus dels brots— de deu persones a sis. Aquesta mesura es mantindrà el temps necessari per fer baixar la corba i s’aplicarà només a Mallorca i a Eivissa. Si s’aconsegueix, es podran «relaxar les mesures», com ja s’ha fet a Menorca i es farà a Formentera.
«No basta que tinguem unes xifres d’afectació de la pandèmia assumibles pel nostre sistema sanitari. Hem de tenir unes xifres d’afectació del virus encara més baixes que garanteixin la mobilitat i, amb aquesta mobilitat, la recuperació del nostre teixit econòmic i comercial», ha apuntat. En aquest sentit, a més d’instaurar mesures de prevenció, Armengol ha anunciat que tots els centres educatius disposaran d’un aparell de control de la qualitat de l’aire i d’un dispositiu de filtratge si no es pot garantir una bona ventilació natural, i que, a més, es reforçaran encara més el rastreig i les proves diagnòstiques, i es milloraran els aïllaments.
Una crisi amb protecció per a treballadors i empreses
En la mateixa línia, Armengol ha reivindicat que «el fet d’optar durant anys per reforçar els nostres serveis públics essencials es mostra ara com una fortalesa». En la situació de crisi actual, ha subratllat que la resposta «no consisteix a rescatar la banca, sinó que es tracta de protegir tota la població». Així mateix, ha destacat que no es tracta de «reduir prestacions, acomiadar treballadors i tancar empreses», sinó «de mantenir el teixit productiu». La resposta que cal donar, ha afegit, «no consisteix en expedients de regulació de l’ocupació sinó en expedients de regulació temporal de l’ocupació, els coneguts com a ERTO». Per aquesta raó, també ha valorat l’alineació que hi ha amb el Govern de l’Estat i amb la Unió Europea per fer front a aquesta situació, així com el reforç del diàleg amb les institucions i els agents econòmics i socials de les Illes Balears.
«A finals d’aquest mes presentarem noves mesures urgents dins un pla de xoc extraordinari de 72 milions d’euros que beneficarà 30.000 treballadors de les Balears», ha anunciat la presidenta, una inversió prèvia a un nou pla d’ocupació per a quatre anys dotat amb 400 milions d’euros. En la mateixa direcció, ha destacat que s’allargarà un any la carència dels crèdits d’ISBA per garantir la supervivència de milers d’empreses —fins ara s’han mogut 168,2 milions d’euros per a 1.933 empreses—, i que es demanarà a l’Estat que faci el mateix amb la línia d’avals per COVID de l’ICO, que ha suposat 4.000 milions d’euros per a més de 15.000 empreses de les Illes Balears.
Durant el seu discurs, la presidenta també ha valorat positivament el Pacte de Reactivació Econòmica i Social, que ja s’està executant, així com la intenció de crear corredors segurs amb països emissors per garantir un turisme en condicions de seguretat. Armengol ha aprofitat per recordar la ferma voluntat per diversificar l’economia de les Illes Balears, a fi que deixin de dependre tant d’un sector concret.
Fons de recuperació europeus lligats al nou model
Amb aquesta intenció, la presidenta ha posat damunt la taula l’oportunitat que ofereix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència de la Unió Europea per a les Illes Balears: «A ningú li urgeix més la recuperació que a l’economia més afectada. I ningú té més necessitat de reforçar la seva resiliència que unes illes ambientalment fràgils i que depenen de forma decisiva del sector més perjudicat de l’economia mundial». Per això ha insistit que «no volem reactivar-nos a qualsevol preu» i que «la reactivació i la millora del model han d’anar unides».
Armengol ha destacat alguns dels projectes que podran rebre el suport d’aquest fons, com ara el tramvia que connectarà Palma amb l’aeroport i la connexió entre la plaça d’Espanya i Son Espases, amb una injecció de 485 milions d’euros. A més, ha anunciat la creació de vuit centres nous de formació professional, amb una inversió de 60 milions d’euros; el desenvolupament del Pacte per l’Aigua, amb 600 milions d’euros, o la creació d’un pol d’innovació digital, biomèdica i sanitària, amb 169 milions d’euros.
«Aquestes illes tenen la capacitat, les idees i el talent necessaris per sortir-se’n», ha subratllat, i ha afegit que «tenim el potencial i les estratègies col·lectives per superar els nostres reptes». Armengol ha expressat la voluntat d’executar «un pla de diversificació i millora del model que va començar a dissenyar-se i aplicar-se abans del virus», i ha conclòs: «Avui constatam que els valors que han configurat la nostra essència durant segles i les idees que ens movien abans de la pandèmia són certeses que ens guiaran cap a un futur millor».
