La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha inaugurat aquest dissabte, 24 d’octubre, un arbre de la memòria al cementiri de Maó, una escultura que ret homenatge a Isidro del Río Usón, José Rodríguez Acosta, Antonio Benedit Moreno i Vicent Cervera Grau, tots quatre víctimes assassinades per la repressió franquista entre 1941 i 1942 i enterrades en el cementiri de Maó.
Es tracta d’una iniciativa de la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, i en col·laboració amb l’Ajuntament de Maó, que s’impulsa a través de la Direcció General de Memòria Democràtica.
Durant l’acte, la presidenta ha explicat que aquestes actuacions “volem no oblidar mai el que va ser la Guerra Civil i la dictadura i a les persones que varen morir per defensar la llibertat” i que les polítiques de memòria democràtica “són i seran prioritàries per aquest Govern”.
Armengol ha agraït també l’esforç de tots els que han fet feina per què “aquests actes de reparació siguin possibles, en els que recordam per no oblidar mai el que va succeir”.
El projecte s’emmarca dins el Pla de Senyalització d’Espais Significatius mitjançant la instal·lació d’arbres de la memòria a diferents fosses de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, amb l’objectiu de dignificar-les com a espais de memòria, tant si s’hi ha executat un projecte d’exhumació i recuperació de cossos de represaliats com si aquestes intervencions no resulten tècnicament viables.
A l’acte hi han assistit la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro; la presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora; el batle de Maó, Héctor Pons; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; el conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern, Marc Pons; el conseller de Cultura i Educació del Consell de Menorca, Miquel Àngel Maria; el president de Memòries de Menorca i membre de la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts de les Illes Balears, Miquel López Gual, així com familiars de les víctimes acompanyats de representants de l’associació Memòria de Mallorca, membres de la Xarxa de Suport a la Querella Argentina del País Valencià i de l’associació memorialista Montañas de Libertad de Sucaina, de Castelló.
El quart arbre de la memòria
El cementiri de Maó és el quart espai que se senyalitza a les Illes Balears amb aquesta escultura en homenatge als represaliats, després de les instal·lades al Parc de Son Mas de Manacor, al cementiri de Sant Ferran de ses Roques, a Formentera, i a la fossa de la Guerra Civil al cementiri municipal de Palma. El Pla de Senyalització d’Espais de la Memòria, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, inclou també la senyalització d’altres fosses ubicades als municipis de Montuïri, Llucmajor, Alaró, Sant Francesc Xavier, Sant Joan i Sencelles.
L’Arbre de la Memòria és una escultura dissenyada per l’arquitecte Sebastiano Rossi en material de ferro i que representa un arbre de cinc branques per fer visibles les cinc illes. L’obra inclou una placa commemorativa amb un text que fa referència, en cada cas, als fets històrics ocorreguts en els espais respectius.
Des d’avui, a la placa de l’Arbre de la Memòria del cementiri de Maó es pot llegir el text següent: “En memòria de les persones represaliades pel feixisme i la seva lluita en defensa de la justícia i de la llibertat. En aquest indret foren enterrades Isidro del Río Usón, José Rodríguez Acosta, Antonio Benedit Moreno, Vicent Cervera Grau, víctimes assassinades per la repressió franquista entre 1941 i 1942. Que el seu compromís per assolir un món millor, més just i igualitari no caigui mai en l’oblit”.
Aquestes intervencions donen compliment a les dues lleis aprovades pel Parlament de les Illes Balears la passada legislatura sobre memòria democràtica. La Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme i la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears. Ambdues normes estableixen mesures de protecció i dignificació dels espais on hi ha hagut els cossos de persones desaparegudes durant la Guerra Civil espanyola i també la creació d’espais i itineraris de Memòria i Reconeixement Democràtics, entesos com a espais d’interès per haver-s’hi desenvolupat fets de singular rellevància per la seva significació històrica.
Certificats de reconeixement
Isidro del Río Usón (Saragossa, 1916), José Rodríguez Acosta (Granada, 1917), Antonio Benedit Moreno (Saragossa, 1917) i Vicent Cervera Grau (Dos Aguas, València, 1907) eren quatre militars republicans. Varen ser afusellats a La Mola: els tres primers, el 4 de juliol de 1941 i el quart el 9 de juliol de 1942.
Actualment estan enterrats en un nínxol del cementiri de Maó, propietat d’un eivissenc, d’origen menorquí, que amb els anys descobriria que una de les seves ties mantenia una relació amb el sergent d’artilleria Antonio Benedit en el moment de l’execució. Més tard seria Isabel Cervera, una neboda néta de Vicent Cervera, la que investigaria els fets que varen acabar amb la vida d’aquest sergent que va ser destinat en els anys 30 a Menorca i que ascendiria a capità. La seva investigació permetria descobrir com Vicent Cervera, després de ser detingut a València i passar per un penal militar, seria traslladat a Menorca on primer se’l condemnaria a cadena perpètua i després a la pena de mort. Isabel Cervera va presentar l’any 2016 davant l’Ambaixada Argentina a Madrid una querella demanant incorporar l’afusellament del seu familiar a la causa que investiga la jutgessa argentina María Servini, per un presumpte delicte de crims contra la humanitat.
A l’acte celebrat aquest dissabte al cementiri de Maó, la presidenta Francina Armengol i la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, han lliurat els certificats de reconeixement de víctimes de la Guerra Civil i Franquisme als familiars d’Antonio Benedit i de Vicent Cervera. Avui dia, el Govern ha lliurat aquest reconeixement a familiars de Joan Ferrà, Joana Baño i Ramon Fuster, víctimes de la repressió franquista a les Illes Balears.
