Antigament moltes dones foren acusades de bruixeria pel sol fet de dir l’oració a santa Elena, la qual servia per a saber notícies d’un fill, parent o amic que era a terres llunyanes i no en sabien res.
Es deia una vegada al dia i en secret la següent oració:
“Santa Elena, filla del rei, vós qui assecàreu, qui la mar passeu, vós qui en Betlem aneu, vós qui als apòstols taula posareu, vós qui a Judes cridàreu “Vine aquí Judes”; digueu on són els tres claus de Crist. Elena ves a la muntanya del Tabor, picaràs tres vegades i los tres claus trobaràs; un lo tiraràs a les mars rotges, qui de rotges hauran tornat negres; lo altre lo donaràs en mans de Constantino, qui batalla vencé; i lo altre lo clavaràs en el de (es deia el nom de la persona), que no pugui cessar, ni reposar fins que a ses meves plantes seràs, mal de foc lo abrasi com a mi no serà. Santa Elena no el deixeu reposar fins que a ses meves plantes serà”.
