A Menorca durant l’edat mitjana i fins al final del segle XIX, els barbers es dedicaven a l’extracció de queixals i altres feines quirúrgiques bucals. Solien arrabassar els queixals fermant-hi una corda o fil i estirant directament; llavors el pacient se solia posar un pedaç banyat amb aigua i vinagre com antiinflamatori.
Una de les plantes més emprades per la pagesia com a preventiu de les infeccions de la boca era la mata. Normalment roegaven un brot de mata tendre; a més, la boca es solia fer net amb cendra o carabó de mata. A més a més era comú dur protectors o penjolls al coll, com ara dents o barres d’eriçó, de ratolí o de conill per a facilitar la dentició dels infants. Es duia un botilet fet de suro mascle (cor de la pinya de blat d’indi) o una nou de tres cantells dins la butxaca servia per a prevenir el mal de queixal.
