Tenim el costum d’anar als cementiris per adornar les tombes amb flors, sobretot amb crisantems. L’elecció d’aquesta flor no és casualitat, coincideix la seva floració amb la festivitat de Tots Sants, el que ha fet que sigui una opció perfecta per a utilitzar-la en aquesta celebració.
El crisantem és una flor que representa molts valors: la mort com és cas d’Espanya per estar lligat a la festivitat de Tots Sants. S’associa amb l’alegria als EUA, significa saviesa a la Xina i una declaració d’amor a Mèxic.
Orient: Flor de l’esperança
La cultura oriental li aporta un significat més positiu que no el que nosaltres feim servir. Conten que en temps de la dinastia C’in (s.III a.C.), la Xina es trobava en contínues guerres feudals. El noble Tan-Són governava una regió del sud de la qual va ser enderrocat i va haver de fugir cap a les terres del nord. En la seva fugida, mentre es trobava desesperat, va contemplar en plena tardor una brillant flor que desafiava el dur clima de nord. Aquest detall va ser una revelació per a ell. Es va adonar dels senyals que ens envia la natura. Per a ell aquesta flor, que lluitava per sobreviure en condicions climàtiques tan adverses, representava l’esperança. Llavors va recuperar la seva confiança i valor. Va abandonar els seus somnis de poder i va dedicar la resta de la seva vida a escriure poemes inspirats en la flor que li havia ensenyat que la vida sempre s’obre pas.
De la Xina el crisantem va passar a Corea i sobre l’any 313 d.C. va arribar al Japó. Al Japó es va convertir en la flor imperial pel seu aspecte de flor radiada i es va comparar amb el sol. L’any 1189 l’Emperador del Japó es va gravar un crisantem a l’esquena com a símbol d’immortalitat. I des de llavors les robes, porcellanes i joies de la família imperial s’adornen amb aquesta flor.
Occident: Flor d’or
La introducció del crisantem a Occident es deu a un capità de la marina mercant francesa anomenat Pierre Blancard. En un dels seus viatges a l’Extrem Orient a finals del s.XVIII va dur al nostre continent llavors de crisantems. Només un va prosperar i el capità aficionat a les flors va aconseguir una bella plantació de flors exòtiques. Un dia va regalar un ram d’aquestes flors a l’emperadriu Josefina. Com que no tenien nom, l’emperadriu va cridar als botànics del jardí imperial, els quals pel daurat dels seus pètals van proposar el nom de Chrysanthemum (prefix “Chrys” = or i “Antemió” = flor) perquè en el seu origen era de color daurat (les variants que ara coneixem són “obra” dels cultivadors). Així es va estendre el nom de flor d’or.
A Holanda, Bèlgica, els EUA o Gran Bretanya entre altres paisos, s’utilitza com a planta de jardineria. Es col·loquen adornant les ciutats en els seus carrers, places i jardins i les denominen margarides de jardí. Al Brasil es reconeix als crisantems per la seva importància en jardineria mentre que utilitzen una altra flor per al dia de difunts. És el clavell de difunts el que s’utilitza a Mèxic i Brasil com la flor del dia de Tots Sants. Símbol d’aquest dia són també la rosa, les Tagetes o clavell, que segons la creença mexicana tenia propietats espirituals, a més de la cala, dàlia o el gladiol; totes elles flors resistents i duradores. El crisantem és, després de la rosa, la flor tallada més venuda en la subhasta holandesa de flors. Gaudim de tots els seus colors des de finals de setembre fins a últims de novembre.
Els colors
El crisantem groc simbolitza l’amor rebutjat o el menyspreu; el blanc, la fi d’un amor o un dolor profund, mentre que el vermell és la forta amistat. El blau, significa una relació i superació ràpida i el morat, simbolitza una relació intensa. Per contra, el crisantem rosa o taronja representa l’amor fràgil o l’amor dolç. Potser el més representatiu en el tema que ens ocupa, la mort i l’homenatge a aquests éssers estimats sigui el crisantem de color morat. Aquest color simbolitza el dolor profund. El seu significat inicial es referia al dolor per perdre a la persona estimada en vida. Es pot entendre perfectament que es pot adaptar a la pèrdua d’un ésser estimat i respectat després de la mort.
Sabíeu que les margarides també són crisantems?
Margarida (“Margarita”) és un nom comú aplicat a tot tipus de gèneres d’Asteraceae sempre que posseeixin al mateix temps, al menys en les seves formes silvestres, tant lígules com flors fèrtils. “Crisantem” és una castellanització del gènere Chrysanthemum, és a dir “flors daurades”, un dels molts gèneres de “margarides”, que es pot aplicar també a diversos gèneres escindits de Chrysanthemum, com ara Argyranthemum, Tanacetum, etc. Quantes vegades no hem collit del camp o comprat en floristeries margarides blanques, grogues i d’altres colors en rams o en testos ignorant que també són crisantems? Quantes vegades hem desfullat margarides atribuint així el valor del dubte i la il·lusió?…
