“Aquest text és una obra de ficció. No és real. No és la veritat. Tot és mentida. És a dir, en crear-lo es parteix del fet que no es vol fer història ni periodisme, que no es vol fer creure a ningú que els fets que es conten en aquestes pàgines són reals. Es tracta més aviat de pensar: I si fos veritat que va passar tot això. I si fos veritat que Troia va existir. Aquest això, evidentment, pot tenir similituds amb fets reals. Aquesta història està feta amb paraules, i les paraules solen designar realitats corpòries.”
Perdoneu-me la gosadia de començar la ressenya amb les mateixes paraules amb què arrenca la novel·la que avui comentarem. Una novel·la, ho vull dir des de bon començament, que m’ha entusiasmat. Estic parlant d’El mapa de les eleccions, de Josep Masanés, i les paraules que he transcrit donen, per a mi, una clara idea del que podem trobar al llibre.
Perquè malgrat que és una novel·la breu us he de confessar que em resulta difícil resumir-vos l’argument. Fins i tot l’escarida sinopsi de la contracoberta no fa justícia, a parer meu, a la profunditat d’aquesta excel·lent novel·la. Ens anem a l’octubre del 1936, en Miquel està empresonat perquè va prendre una decisió: creia que si s’amagava a les muntanyes, tot fugint de la lleva republicana, no l’agafarien.
Precisament és aquesta decisió, o millor dit el mateix fet de decidir, la que marca la vida del protagonista. Hi tornarem. Ara potser cal comentar-vos que la narració es desenvolupa al Pallars Jussà, als Pirineus lleidatans. Els poblets d’aquesta comarca, les muntanyes, els camins i les senderes, són els escenaris on es mouen els personatges.
Però, més enllà de l’entorn –descrit amb una clara melangia- allò que és important és la inevitable necessitat d’escollir que tenim tots els éssers humans, la mateixa necessitat que tenen els personatges de la novel·la. El títol no és, evidentment, gratuït: El mapa de les eleccions. Viure suposa elegir, una tria constant que ens abocarà inevitablement en una direcció o l’altra. A la novel·la hi ha grans decisions –conseqüència d’una època convulsa- però també de més simples. Totes elles dissenyen la vida.
Abans us parlava de la profunditat d’aquesta novel·la. No és gens senzill escriure un llibre així, un llibre que enllaça perfectament els fets amb les motivacions, les conseqüències reals amb les possibilitats esvaïdes.
M’ha fet pensar. He gaudit de la història- de les històries que es bifurquen a cop de decisions- a la vegada que sortosament m’he vist forçat a la reflexió. Per a mi no hi pot haver millor recomanació per a un llibre. Us recoman, llavors, sense dubtes, aquesta novel·la de Josep Masanés. Llegir-la és un plaer i una oportunitat.
Permeteu-me, per cloure aquesta ressenya, que –com faig sovint- inclogui unes cites textuals.
“Potser recordo perquè no sé viure el present. Viure cap endavant, cap a l’esperança, cap a la pastanaga. Els que miren enrere, ja sigui Orfeu, ja sigui la dona de Lot, són condemnats”.
“A vegades el destí és imprevisible, perquè les decisions que les persones prenen són imprevisibles”.
Us prec que prengueu la decisió de llegir El mapa de les eleccions. No us penedireu, no mirareu enrere.
