Treballadors del Parc Natural de s’Albufera de Grau han completat, aquesta setmana, les tasques de restauració i manteniment de la paret mestra, iniciades a principis d’enguany. Els materials que s’hi han emprat han estat pedra mitjana i petita de la zona, juntament amb una aplicació de mescla de ciment i arena. La quantitat d’arena emprada ha estat de dos tones.
La paret mestra és una paret molt gruixuda de pedra i morter d’uns 230 metres de llarg que serveix de dic de separació entre les aigües de salobres de l’albufera i les aigües de marines de Sa Gola. Les torrentades dels darrers anys havien deteriorat la paret, minvant la funció de separació d’aigües i augmentant molt les filtracions a través d’ella. La paret s’ha reparat en la seva cara interior, dins l’albufera, ja que era la cara més deteriorada i on durant l’estiu el nivell és més baix.
Aquesta paret disposa de dos comportes que permeten l’entrada d’aigua de la mar o la sortida d’aigua dolça. Amb aquesta regulació s’aconseguia l’entrada de peix des de la mar a l’Albufera. Així mateix, es buscava fer una regulació tèrmica per afavorir una millor pesca. Tot i que no hi ha dades relatives a la construcció d’aquesta infraestructura, les informacions apunten a que a principis del segle XIX ja existia.
La pesca, antigament, era una activitat important a l’albufera. Els corralets s’empraven a mode de viver de peixos, de manera que quan hi havia temporal i les barques de pesca no podien sortir a la mar, el peix guardat als corrals es duia a vendre al mercat de Maó. Tanmateix, la pesca va anar desapareixent, i ho feu definitivament el 2011.
Actualment, la paret mestra i les comportes són importants eines de gestió de l’albufera, regulant el nivell d’aigua, la temperatura, la salinitat i la concentració d’oxigen. Resulta una infraestructura clau per al manteniment de la biodiversitat en aquest espai natural protegit.
La paret mestra de l’Albufera des Grau constitueix un clar exemple de com la conservació del patrimoni etnològic va lligat directament a la conservació de la natura, essent un pilar fonamental en la gestió ambiental de la llacuna.
