Ruth Mateu Vinent és actualment regidora de Cultura, Participació Ciutadana, Memòria Democràtica i Gent Gran de l’Ajuntament d’Andratx per Més per Mallorca. Natural de Ciutadella i de 44 anys, va ser Consellera de Cultura i Transparència al Govern balear entre abril de 2016 i març de 2017, quan va dimitir després que esclatés la crisi pel que s’ha anomenat Cas Contractes, un suposat tracte de favor a l’empresa de qui va ser cap de campanya de Més per Mallorca que el Partit Popular va portar als tribunals. Ara, la Justícia ha arxivat definitivament aquest cas.
- Com se sent?
- Molt feliç per poder tancar una etapa que no hauria d’haver començat mai. He estat tranquil·la durant aquests tres anys, però sobretot per les persones que m’envolten, família i amics, no és agradable veure titulars que parlen de coses que saben que no he fet, però que fan mal. Ara és un moment feliç per poder passar pàgina.
- En algun moment va témer que el procés judicial es pogués tòrcer?
- Realment no, i sobretot en aquesta darrera causa, que no hi havia per on agafar-la. Era molt difícil poder vestir un relat quan ni tan sols sé com em poden haver dut a declarar. Jo crec que aquí va haver-hi una errada dels jutjats, però són qüestions internes seves. És cert que els poders judicials avui estan molt en entredit, però diria que sobretot a segons quines esferes. La justícia a nivells de jutjats de primera instància funciona molt millor del que funcionen els alts poders judicials.
- Una vegada arxivada definitivament la causa, algú d’altres partits s’ha posat en contacte amb vostè?
- Només he rebut cridades dels meus companys de Més per Menorca, Més per Mallorca i Gent per Formentera. De la resta de partits no he rebut cap telefonada, excepte els meus companys de Consistori que sí m’han donat suport. Però a la resta d’altres àmbits, no.
- I vostè esperava que algú d’altres partits tingués un gest cap a vostè?
- No ho esperava, després de tant temps.
- Per què no ho esperava?
- Quan es va interposar la primera denúncia, hi havia una querella oberta per part de la Fiscalia, sí, però després es va arxivar i només va quedar en entredit un contracte menor dins l’Orquestra Simfònica, que van intentar vincular amb altres contractes i administracions que res tenen a veure. En aquell moment, crec que el PP hauria d’haver estat més digne i hauria d’haver retirar aquesta querella. Des del moment en què no ho fan, ja veus que van a fer mal políticament. Sé també que no vaig ser una consellera dòcil, i sé que a segons qui del PSOE no li fa moltes ganes tornar-me a tenir al seu costat, i per açò tampoc no esperava que em telefonés segons qui.
- Per què diu que no va ser una consellera dòcil?
- Perquè vaig defensar allò que creia que havia de defensar, que eren les meves àrees, i hi ha temes que costen. La meva feina era defensar la llengua, la cultura i la transparència, i algun d’aquests temes no agraden molt, i no és fàcil.
- I creu que el fet de no haver estat una consellera dòcil va ajudar a que l’assenyalessin a vostè quan va saltar tot aquest cas?
- Segurament sí, però és la meva manera de ser, no hagués pogut ser de cap altra manera. Som una persona que si considero que una cosa no és justa o no està bé, la diré. Per molt que estigui dins política mai no he deixat de defensar les meves idees. A vegades sembla que pel fet d’estar dins un grup polític has de callar certes coses, i jo no les he callat mai ni les callaré. Quan fas renou i molestes, tens més opcions de que te vulguin enfora i no a prop. Sempre és més fàcil tenir al costat un company que et diu que sí a tot.
- Va dimitir vostè o la van fer dimitir?
- Vaig dimitir perquè hi havia moltes ganes d’embrutar el nom dels partits que representava, en el meu cas Més per Menorca i també a Més per Mallorca. Quan vaig veure que la meva figura servia per atacar als partits i els volien posar a l’alçada d’altres formacions i poder dir que tots els polítics som iguals, vaig decidir que per aquí no hi passava. S’havia fet una bolla molt gran, i jo no em volia mantenir a la cadira. A la política hi véns de passada, per exercir un servei públic, i si veig que un moment determinat puc causar un perjudici, em llevaré d’enmig. I és el que vaig fer en aquell moment. Pels fets no crec que calgués fer-ho, però sí per les circumstàncies mediàtiques que es van crear.
- Diu que va ser vostè qui va dimitir, però algú del Govern va respirar més tranquil quan va saber que vostè marxava?
- Imagin que si no hagués dimitit, segurament haguessin forçat la meva dimissió. Per tant, crec que sí, que algú degué respirar tranquil. Crec que en aquell moment era millor així que no d’una altra manera.
- Mirant cap enrere, aquella dimissió ha valgut la pena?
- No, no va valer la pena. Havia regit una conselleria difícil, complicada de posar en marxa perquè era nova, i quan començàvem a rodar i teníem molts projectes i treballs, va sorgir açò i tot es va paralitzar bastant. No va servir de molt perquè van seguir emprant els noms dels partits per intentar fer la bolla grossa. No ha servit de molt. N’haurem d’aprendre tots.
- Més per Menorca ha parlat d’una campanya orquestrada contra Més per Menorca en tot aquest cas. Sorprèn, però, que el fet en sí que es posava en dubte i es va dur a judici era si s’havia beneficiat a qui va ser cap de campanya de Més per Mallorca, i qui va sortir més perjudicat va ser Més per Menorca…
- Aquí, a Mallorca, van posar el focus sobre Més per Mallorca, i van relacionar la meva figura amb Més per Mallorca, suposo també que per interès de fer mal al germà gran de Més. Entenc que Més per Menorca, però, ho vegi així. Més per Menorca també té aquest caràcter reivindicatiu amb el que jo me sent bastant identificada, i no tenia un paper fàcil. Més per Menorca ho va fer molt bé el temps que va estar al Govern, i ho està fent molt bé al Parlament, defensant els interessos de Menorca, quan a vegades el Govern té una visió un poc centralista cap a Mallorca. Aquí, però, la polèmica es va viure de manera diferent, perquè els mitjans van atacar a Més en general, però sobretot a Més per Mallorca. Més per Menorca va demanar més temps per veure les coses amb més perspectiva, i no es va aconseguir.
- Creu que Més per Menorca va fer bé sortint del Govern en aquell moment?
- Més per Menorca és un partit assembleari, i així ho va decidir en aquell moment. Quan un partit ho decideix així és perquè ho sent així. En aquell moment Més per Menorca va sortir beneficiat, crec, perquè va poder tenir una postura encara més reivindicativa des de fora del Govern. Mirant a la llarga sap greu, perquè la gent i el projecte que hi havia haguéssim pogut aconseguir més fruits dels que s’han aconseguit aquests anys, però crec que era una decisió presa assembleàriament, i crec que sí, que va ser beneficiós per Més per Menorca.
- El cas ara s’ha arxivat, però qui va posar la denúncia ha aconseguit el seu objectiu? L’objectiu era guanyar el cas, o era desgastar?
- Jo crec que no pensaven guanyar el cas, perquè sabien molt bé el que hi havia, que era no res. Volien fer renou i debilitar el partit. Sempre que hi ha temes així fa mal, i es cercava debilitar-nos de cara a les eleccions passades, i ho van aconseguir. També es volia rompre la bona relació entre els partits. Més per Menorca i Més per Mallorca mantenim una molt bona relació i sempre cercam la complicitat, com també amb Gent per Formentera i Ara Eivissa.
- Els resultats electorals de Més per Mallorca i Més per Menorca el 2019 no van ser tant bons com els de 2015…
- El 2019 teníem unes circumstàncies diferents. Quan el PSOE té un bon resultat a nivell estatal, sempre estira vots, i també es va veure el 2019. Era d’esperar que passés açò, però també és cert que temes com el d’aquest cas judicial poden generar dubtes entre alguns votants. És molt fàcil posar en entredit un nom i és molt difícil refer-lo, sobretot quan el cas s’arxiva i no surts ni a cap fotografia
- Ara que s’ha arxivat el cas, demanaria que algú fes un gest per restituir el seu nom?
- Som molt crítica amb la premsa actual, ja que crec que l’ètica periodística els darrers anys s’ha perdut un poc. Fa mal veure que, quan s’arxiva el cas, no surti pràcticament el meu nom i just aparegui petit pel mig de les notícies. En canvi, quan per exemple vaig guanyar una plaça d’interina em van qüestionar tot, dient que se m’havia donat a dit. Fa mal, crec que s’haurien de dir les coses com cal, perquè en alguns moments es van donar informacions tergiversades, i per mi ara tampoc no han informat com haurien.
- I a nivell polític, creu que la presidenta del Govern actual, que també ho era quan vostè va dimitir, hauria de tenir un gest cap a vostè?
- No esper cap gest. Cadascú ha de fer allò que troba. Podrà dir ben alt que les persones que van dimitir no estaven immerses en cap cas de corrupció.
- Vostè va haver de dimitir per un fet que ara s’ha demostrat que no existia. Creu que li van truncar la seva carrera política?
- No, perquè mai no he aspirat a una carrera política. Vaig entrar de rebot. Mon pare era una persona que defensava molt els drets de tots, i açò ja ho duia a la sang des de ben petita. Però una altra cosa és pensar un dia en ocupar un càrrec en aquest nivell. Jo estava molt contenta a la secretaria de la Conselleria, i mai no havia pensat que em proposarien ser consellera quan va dimitir n’Esperança Camps. Ara, tot i haver passat tot el que he passat, crec que tornaria a repetir per algunes coses que vam aconseguir. Una d’elles, que em va marcar molt i val molt la pena, va ser obrir la fossa de Porreres, una fita de dignitat humana. Estic molt contenta ara també fent de regidora, i no me plantejo per ara tornar a la política autonòmica, ni tampoc fer de la meva vida una carrera política. Agraeixo a Més per Menorca l’oportunitat que em va donar de formar part de la conselleria, perquè crec que a nivell personal i professional va ser una etapa important, vaig aprendre molt i vaig poder contribuir a millorar coses de la nostra terra, i crec que és el més important quan fas de política.
