Ports de les Illes Balears ha presentat avui al Consell de Formentera els resultats de l’estudi sobre la capacitat de càrrega del litoral balear necessari per a la redacció del Pla General de l’ens públic. Aquesta anàlisi, pionera en l’àmbit nacional i internacional, ha estat realitzada pel Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) amb l’objectiu d’estimar la capacitat nàutica de les embarcacions d’esbarjo a les zones d’ancoratge de les Illes Balears. En la presentació, que ha comptat amb l’assistència de la presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, hi han participat també, per videconferència, el director del SOCIB, Joaquín Tintoré, i la investigadora del SOCIB Aina García.
El conseller Marc Pons ha explicat que de l’estudi elaborat pel SOCIB i les dades de Ports IB sobre el nombre d’amarraments, es pot concloure que el litoral de Formentera podria registrar 3.849 ancoratges simultanis.
En el conjunt de les Illes, l’escenari sobre la capacitat nàutica és de 22.000 punts de fondeig per una mitja de 12.000 embarcacions en un dia de màxima afluència.
Formentera té un parc d’amarraments petit, però rep una important quantitat d’embarcacions en trànsit. Tot i així, els fondejos que es registren (per davall dels 800) estan lluny dels màxims que fixa la capacitat de càrrega del seu litoral.
El conseller ha indicat que l’estudi de capacitat de càrrega està lligat a la redacció del Pla General de Ports de les Illes Balears i que la línia és la de no ampliar ports ni el seu creixement, apostant per la sostenibilitat i l’equilibri.
Aquest exercici teòric s’ha realitzat des d’un punt de vista físic i tenint en compte diferents escenaris espacials i diverses hipòtesis d’ancoratge, cadascuna d’elles lligades a la preservació del medi marí i el benestar dels usuaris.
Els resultats d’aquesta investigació permetran adaptar el dimensionament i l’enfocament de les propostes d’actuació del Pla General que Ports de les Illes Balears està redactant actualment.
L’estudi ha analitzat les zones de possible ancoratge a les Illes Balears, ha establert unes hipòtesis de distàncies adequades entre embarcacions ancorades i ha calculat la capacitat d’embarcacions que hi cabrien dins considerant dos escenaris marins: fons sorrenc i fons amb Posidonia oceanica.
Els resultats principals de l’estudi en el conjunt de les Illes són:
— La identificació de 343 zones d’ancoratge: 250 zones d’ancoratge no regulades i 39 zones d’ancoratge regulades. S’han exclòs 54 zones d’ancoratge per restriccions legislatives, tant de les zones de bany com de les praderies de Posidonia oceanica catalogades d’alt valor pel Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.
— La capacitat de càrrega nàutica de les 39 zones d’ancoratge regulades és de 1.914 punts d’ancoratge.
— La capacitat de càrrega nàutica de les 250 zones no regulades per l’escenari de fons marí sorrenc ha estat de 17.956 punts d’ancoratge per a la hipòtesi d’espai de 25 m per a embarcacions de 15 m d’eslora.
— La capacitat de càrrega nàutica de les 250 zones no regulades per l’escenari de fons amb Posidonia oceanica (considerant exclusivament les praderies catalogades per regular pel Decret 25/2018) ha estat de 1.892 punts d’ancoratge per a una hipòtesi d’espai de 25 m per a embarcacions de 15 m d’eslora.
En paral·lel al desenvolupament d’aquest estudi, Ports de les Illes Balears ha realitzat diversos càlculs per tal d’intentar dimensionar l’oferta d’amarraments i la flota actual d’embarcacions d’esbarjo a les Illes Balears.
En el nostre arxipèlag, el nombre d’amarratges és de 24.200 aproximadament, el que representa una mica més del 5 % del total dels amarratges de la mar Mediterrània i del 17 % del total d’Espanya.
D’altra banda, segons els criteris utilitzats per part de Ports de les Illes Balears i si se sumen les embarcacions que ocupen amarraments (en port base i en trànsit) així com les que resten fora de l’aigua, es pot concloure que actualment hi ha prop de 30.000 embarcacions a la nostra comunitat.
Tot i això, atès el baix índex d’activitat d’aquest tipus d’embarcacions, en un dia d’ocupació màxima es podria considerar un coeficient de simultaneïtat del 40 %, el que suposaria que hi podria haver prop de 12.000 embarcacions navegant en el mateix moment al litoral de les Illes Balears.
La confluència de les conclusions de l’estudi del SOCIB amb els càlculs de Ports de les Illes Balears confirma les premisses amb què l’ens públic està treballant el Pla General.
El principal supòsit és el que sorgeix d’un escenari factible construït a partir dels més de 22.000 punts de possible ancoratge (sumant només la capacitat d’ancoratge damunt l’arena i damunt zones de Posidonia regulades) i que donarien cobertura a les 12.000 embarcacions que podrien coincidir simultàniament en un dia d’afluència màxima.
La conclusió és que el sector de la nàutica esportiva a les Illes Balears és un mercat madur, amb un marge de creixement limitat un cop constatada la important càrrega que actualment suporta el litoral balear. Aquesta idea és, per tant, el punt de partida sobre el qual Ports de les Illes Balears està desenvolupant les propostes de treball del Pla General, un instrument de planificació que establirà els criteris que determinaran l’evolució del sistema portuari autonòmic per als pròxims quinze anys (2018-2033).
Així, la línia que seguirà el Pla és la de plantejar mesures que puguin resoldre les mancances que pugui tenir el sistema portuari balear, tot millorant i optimitzant el funcionament de les instal·lacions portuàries existents sense necessitat de fer ampliacions ni construir nous ports, per integrar cada zona portuària als nuclis urbans i facilitar l’accés universal a la mar per part de residents i visitants.
