- A l’edició del Setmanari El Iris del 10 de novembre de 1945, a la portada es publicaven les següents notícies. L’editorial denunciava l’estat en que es trobava l’Hospital Municipal “que passa misèria i està carregat de deutes que van en augment així com va disminuint la caritat”. S’havia notat una important davallada de donacions fetes pels llocs i també en metàl·lic, fruit dels difícils anys de post-guerra. El general Ricardo Iglesias Navarro era nomenat nou governador militar de Menorca. A la secció sobre la pesca a la nostra costa es parlava de les modalitats de pesca en bot i de les llums de “petromax” adquirides per moltes d’elles per a la pesca nocturna de cabres de mar i cigales entre els mesos d’abril i juliol. La mitjana de captures per dia era de 10 cigales i 7 cabres per dia. També s’empraven els bots per anar a caçar tudons. Els peixos més agafats en la modalitat de palangre eren els anfossos, déntols i pagells. A la pesca de volantí el més pescat eren els serrans i era bastant comú fer una pescada de 20 quilos per sortida.
- El notari Nicolau Verdaguer escrivia sobre el nom de formatge de Maó, quan considerava que s’havia de dir formatge de Menorca, i apostava per una marca pròpia amb el nom de Menorca no sols per al formatge sinó per a tot el nostre producte local, que era d’una qualitat superior i que s’havia de promocionar conjuntament com una acció de fer valer el nom de Menorca a fora.
