Encara que Gabriel García Márquez va declarar que l’entristia cada vegada que un escriptor rallava de projectes em ve de gust dir-te, estimada lectora, estimat lector, que estic escrivint un llibre que amb el títol ho expressa tot: Llir entre cards. Breu tractat sobre la bondat en temps de pandèmia.
Abans de parlar del fons, que, com dic, amb el títol queda explicitat, m’agradaria parlar precisament de l’encapçalament. D’on surt aquest imatge d’una potència descomunal que associa una flor elevada com és el llir –o lliri- amb una planta espinosa que a tots ens ha picat alguna vegada anant pel camp com és el card? Molt senzill. M’ha arribat a través de la poesia del gran poeta valencià Ausiàs March nascut l’any 1400. Encara que, si hem de ser justos, la crítica literària es remunta a un indiscutible origen bíblic de la imatge. “Com un lliri entre cards és la meva estimada entre les donzelles” diu el Càntic dels càntics. El falconer del rei Alfons el Magnànim va agafar, segons les teories literàries majoritàries, aquest encapçalament bíblic per amagar el nom de la dama que estimava –el famós senyal dels trobadors- i a la qual va adreçar el seu extens i commovedor llibre de poemes titulat precisament Llir entre cards que conté estrofes memorables: “Llir entre cards, qui mal o bé vol fer / no deu pensar algun dan si·l segueix, / car lo voler en dos parts se parteix / e cor partit degun fet no requer”.
A pesar que en l’actualitat comparar dues plantes i treure’n una conclusió positiva i negativa per contrast ha perdut força pel seu contingut subjectiu i poc científic, la imatge continua tenint una força descomunal perquè no la podem deixar d’associar a la nostra percepció humana. Un lliri és igual de valuós que un card encara que un ens regali la vista i, l’altre, ens provoqui esgarrinxades. Sigui com sigui, l’art no és empíric i posseeix els seus propis mecanismes. I el nostre sentit de la bellesa ens diu que el lliri és bo i, en canvi, el card és dolent. La bondat i la maldat, el mal i el bé també tenen aquest funcionament arbitrari. M’agrada molt el cas, per evidenciar-ho, de la model alemanya d’alta costura Brigitt Hoess. Filla d’un dels majors assassins nazis va viure amb el seu pare en una polida casa rodejada de rosers situada en el camp de concentració i extermini d’Auschwitz. Rudolf Hoess va ser el responsable de la mort de quasi tres milions de persones ja sigui a les cambres de gas o com a conseqüència de la fam, el fred i els maltractaments dels guardians. La filla menor del carnisser alemany va aconseguir fugir amb la seva mare i les germanes i es va acabant instal·lant a Madrid. L’artista de l’alta costura Cristóbal Balenciaga va quedar fascinat quan va veure la jove Brigitt Hoess. Rossa, alta, jove, estrangera. Va convertir-la en una de les seves més importants maniquins. Fa pocs anys va sortir a la llum pública la connexió entre Brigitt i el seu pare que va ser penjat pels britànics a l’infame camp de concentració polonès. Interrogada per la seva relació familiar, Brigitt Hoess va sorprendre als periodistes congregats: “El meu pare era el millor home del món”.
És fascinant i a la vegada terrible aquesta contradicció pel que fa a la maldat. O a la bondat. Un dels assassins més grans de la història de la humanitat definit com el millor home del món. La conclusió més immediata és: existeix la bondat? La maldat existeix, està clar; ens ho demostra cada dia. Però la bondat? Existeix veritablement i objectiva la bondat? O percebem la bondat de les persones en la manera en què aquestes ens han tractat? Herois per a uns. Persones menyspreables per a altres. Podríem trobar milers d’exemples. Milions. Així, com hem d’actuar davant aquesta terrible, dolorosa i desconcertant contradicció? Si l’objectivitat no ens serveix, quina facultat humana hem de fer servir per dilucidar-ho? Una vegada més, desconec la resposta i he de recórrer a les persones més sàvies que jo. Com per exemple, Confuci: “En què consisteix la bondat? En estimar tots els homes”. Traslladat a l’analogia de la Bíblia i a la famosa poesia d’Ausiàs March, la bondat consisteix en estimar el llir i en estimar el card.
LLIR. Lliri. Castellà, lirio. Forma que es feia servir antigament i que ha tingut molta implantació en la poètica, en especial en la lírica del poeta Ausiàs March.
