Els pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2021 augmenten la despesa territorialitzada a Menorca fins els 101,6 milions d’euros, 2,4 milions més que enguany. L’increment correspon principalment a les inversions provinents de les conselleries del Govern de les Illes Balears i de les empreses i entitats del sector públic autonòmic. Les inversions creixen en 4,2 milions, en un 12%, fins els 39 milions, prop de la meitat de la quantia global de la despesa territorialitzada a l’illa. De la xifra total, el Consell insular rep una aportació de 48,2 milions, en aplicació de la Llei de finançament dels consells, a través dels pressuposts autonòmics per a l’any vinent.
El Govern ha presentat aquest divendres els nous comptes autonòmics -actualment en fase de tramitació parlamentària- al Consell de Menorca i a agents socials i econòmics de l’illa. La presidenta del Consell, Susana Mora, i la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors del Govern, Rosario Sánchez, han comparegut en roda de premsa juntament amb el conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, la consellera d’Agricultura, Alimentació i Pesca, Mae de la Concha, i el director de Pressuposts, Joan Ignasi Morey.
Els 101,6 milions d’euros destinats a Menorca de la despesa territorialitzada dels pressuposts autonòmics per a 2021 representen un increment de 2,4 milions, del 2,4%, respecte dels comptes per a 2020. Les inversions representen prop de la meitat d’aquesta despesa i es situen en 39 milions, i assoleixen un major augment, de 4,2 milions, un 12% més que enguany. D’aquestes inversions, 13,7 milions corresponen a les que provenen del sector públic administratiu (Administració general CAIB, Servei de Salut i ATIB) i altres 25,3 milions a les empreses del sector públic instrumental de la CAIB.
En relació a les inversions, en matèria de polítiques d’habitatge públic, es preveu la construcció de 77 nous habitatges de protecció oficial que es començaran el 2021. El conseller Marc Pons ha remarcat en aquest sentit que és una aposta ferma i decidida per augmentar el parc d’habitatge públic, amb 168 HPO en construcció en dos anys a Menorca.
Pel que fa a les infraestructures portuàries, des de Ports IB s’invertiran 11,1 milions el 2021 a Menorca, per millorar i optimitzar el funcionament i el servei dels ports. Es construirà una escala que comunicarà el moll amb l’aparcament al port interior de Ciutadella; es rehabilitarà el pont de la Colarsega; s’executarà la fase dos de la reforma integral del Port de Fornells i s’actuarà en l’optimització d’amarraments dels Ducs d’Alba.
En relació a la millora de les infraestructures educatives, es preveuen diverses actuacions, com el nou centre FP Estació Marítima Ciutadella, la reforma de l’edifici de la Sala Augusta del Conservatori de Menorca i diverses reformes de millora a l’IES Josep Miquel Guàrdia, l’IES Cap de Llevant, el CEIP Mª de Deu del Carme de Maó, l’IES Cap de Llevant i de l’IES Pasqual Calbó i el CEIP Francesc d’Albranca.
A l’àmbit sanitari, Salut continua avançant en projectes essencials com les tasques de condicionament de l’interior de l’hospital Verge del Toro (Maó), per a convertir-ho en hospital sociosanitari, i altres actuacions. I pel que fa als serveis socials, els pressuposts reserven diferents partides per als nous equipaments de les residències d’Es Castell i Maó i reforma i ampliació de la residència Sant Lluís.
Les inversions en matèria mediambiental, de la seva banda, inclouen partides per a les diverses depuradores, així com obra nova, i per a la nova estació de bombament d’aigües residuals a es Migjorn Gran, i actuacions a la depuradora Ciutadella Nord, la dessaladora de Ciutadella, la prova pilot d’infiltració d’aigües depurades a l’aqüífer de Sant Lluís o la redacció de la conducció de la dessaladora de Ciutadella.
Els pressuposts autonòmics també preveuen partides per a la millora de l’eficiència energètica, com les subvencions per inversions en autoconsum i energies renovables per a administracions públiques, el projecte d’inversió de seguiment i control del Canvi Climàtic i Accions PIMA Adapta Costas i de suport al comerç, com les inversions per a la millora dels mercats municipals.
Quant a les inversions des de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, cal destacar-ne les ajudes del Fogaiba destinades a despeses de funcionament i millora d’inversions a escorxadors, que sumen un total de 150.000 euros. En total, es calcula que l’ens públic destinarà uns 10 milions d’euros en total en ajudes a Menorca, dels quals 5 procedeixen de la PAC i 5 més del PDR i d’ajudes de l’Estat.
La consellera Mae De la Concha també ha recordat que el projecte de regadius sostenibles amb aigües regenerades per a les Balears suposarà a Menorca una inversió prevista en obres d’uns 6,8 milions d’euros entre 2021 i 2023, per a modernitzar les infraestructures de reg agrari entre Ciutadella i Es Mercadal.
Pel que fa a la cultura, el patrimoni i la igualtat, els pressuposts preveuen partides a la Fundació Menorquina de l’Òpera, la Fundació Teatre Principal de Maó, la Fundació Enciclopèdia de Menorca, el Consorci Museu Militar de Menorca, activitats culturals i una subvenció de l’IB-DONA a la Cambra de Comerç de Menorca.
CRÈDITS ISBA: 17 MILIONS D’INJECCIÓ A PIMES I AUTÒNOMS ENGUANY A MENORCA
Durant la roda de premsa, també s’han destacat les mesures de suport al teixit productiu enguany per mitigar els efectes de la pandèmia de la COVID-19, principalment a través dels crèdits ISBA. Fins ara, a les diverses línies d’ISBA amb suport del Govern, s’han aprovat operacions per injectar 17,3 milions d’euros enguany a 200 pimes i autònoms a Menorca. El gruix correspon a la línia extraordinària Covid-19, amb un finançament aprovat de 13,6 milions a 171 pimes i autònoms, segons les darreres dades disponibles.
La línia extraordinària creada pel Govern i la societat de garantia recíproca ISBA compta amb l’aportació del Consell insular i facilita l’accés al finançament bancari a pimes i autònoms en condicions molt avantatjoses. La línia segueix disponible i s’ha ampliat el termini per acollir-se fins el proper 15 de desembre.
La posada en marxa d’aquesta línia és una de les principals i primeres mesures que es varen emprendre a l’inici de la pandèmia de la COVID-19 per donar suport al teixit productiu i forma part del Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears, essent també un exemple de la col·laboració entre administracions, atès que també ha incorporat la participació dels consells.
LA MAJOR DESPESA SOCIAL, MÉS INVERSIONS I SUPORT A EMPRESES
Per a 2021, els pressuposts de la Comunitat Autònoma compten amb la major despesa social de la història -polítiques de sanitat, educació, serveis socials, ocupació i habitatge-, la qual augmenta en un 8%, fins a més de 3.340 milions, i en el seu conjunt preveuen un augment global del 7,8% del pressupost de polítiques públiques (342,7 milions més que enguany, fins a 4.726,5 milions), “un esforç públic excepcional per a fer front a la situació d’emergència sanitària, social i econòmica” derivada de la pandèmia de la COVID-19, ha destacat la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez.
La consellera Rosario Sánchez destaca que aquests segons pressuposts de la legislatura, “els primers des de la irrupció de la pandèmia que ha sacsejat el món i la nostra comunitat”, aporten “estabilitat i confiança” davant les incerteses de l’actual conjuntura i neixen “amb un esforç públic excepcional” davant l’actual “situació d’emergència”, amb quatre eixos que resumeixen els objectius d’aquests comptes.
En primer lloc, “garantir la seguretat sanitària en tots els sectors, clau tant des del punt de vista de salut com per a la reactivació econòmica”. “La inversió en salut pública és la inversió econòmica en aquests moments més rendible”, ha dit. Els pressuposts reflecteixen la contractació de més de 900 professionals per reforçar el sistema sanitari, i també dels més de 570 professors més a l’àmbit educatiu per a aquest curs escolar.
Són uns pressuposts, ha continuat la consellera, “per protegir les rendes de les persones i de les empreses”, amb un reforç de les prestacions socials, les ajudes de menjador escolar, les ajudes per lloguer d’habitatge, així com de les inversions en centres i unitats de salut i en centres educatius i l’augment de les places en residències i centres de dia, i també de les línies d’ajudes i finançament adreçades a empreses i autònoms.
A més, són uns pressuposts “per preservar la cohesió social en aquests moments tan complicats, ja que aquest pressupost reforça més encara la seva component social”, i que “assoleixen novament la despesa social més alta de la història, que creix en un 8%, fins superar els 3.340 milions d’euros” en els comptes inicials per a 2021.
I es tracta també d’uns comptes per “ajudar a impulsar la reactivació i la diversificació de la nostra economia i de la nostra societat”. “Amb un augment de les inversions del 14% en el pressupost inicial, fins els 745 milions (92 milions més que enguany), i que s’incrementarà amb els nous fons europeus”, ha afegit. Els pressuposts 2021 es situen inicialment en 5.881,5 milions i s’estima que superaran els 6.000 milions amb la incorporació de més recursos provinents del nou fons europeu Next Generation-EU.
La titular d’Hisenda i Relacions Exteriors ha destacat també l’augment de les prestacions socials i les diverses línies d’ajudes econòmiques, tant a famílies com al teixit empresarial. En aquest sentit, per a 2021 es posa en marxa una nova línia de crèdits ISBA per injectar inicialment fins a 100 milions més a petites i mitjanes empreses i autònoms, els quals s’afegeixen als 177 milions de finançament aprovat fins ara durant 2020 que beneficien a més de 2.000 pimes i autònoms a totes les illes a través de les línies del Govern i ISBA.
NOU MARC FISCAL I PRESSUPOSTARI PER FER FRONT A LA CRISI
Aquest any, el Govern ha elaborat els pressupostos en un context de davallada dels ingressos propis i tenint en compte un altre factor clau de la resposta europea a aquesta crisi: el nou marc fiscal i pressupostari. Per primera vegada, s’han suspès els límits de dèficit, deute i regla de despesa, per 2020 i 2021, a partir de l’activació de la clàusula de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea.
Per això, el Govern ha fet el pressupost per a 2021 d’acord amb la taxa de referència de dèficit plantejada pel Govern d’Espanya a les comunitats, un nivell orientatiu del 2,2 % del PIB, del qual es preveu l’aportació de l’Estat per assumir la meitat (1,1 %), via transferències extraordinàries. D’aquesta manera, el dèficit pressupostari propi màxim previst als pressuposts és de l’1,1 % del PIB, equivalent a uns 295,7 milions d’euros.
El nou marc fiscal concedeix major marge financer a totes les administracions per fer front a la crisi i també permet als consells insulars i els ajuntaments fer ús dels romanents dels darrers anys. A través de la llei de pressuposts, a més, el Govern facilita que les transferències als consells el 2021 en concepte de fons de compensació interinsular puguin ser destinades a despesa corrent, i no només inversions, per tal de donar més flexibilitat en l’ús dels seus recursos.
