Recordo exactament el moment en el que vam deixar de sentir-nos invencibles… Era estiu i Forés va ser envestit per un cotxe, de matinada, mentre s’eixugava a la vorera del passeig marítim de Castelldefels, somrient i parlant a crits, com ell sempre feia.
Poc després vas ser tu qui va marxar; i ja fa 22 anys. Jo acabava d’aixecar-me, era dissabte, i només sonar el telèfon vaig saber que havies partit. Maldestrament vaig vestir-me, encara no sé com vaig arribar fins a casa, on tots estaven sense ser-hi. Feia olor a molsa i a Nadal, com gaudies guarnint la llar!, i fer les compres de Reis era tan divertit, amb tu!
Volia no plorar, poder pensar en tu sense fer-ho; perquè si cada cop que pensava en tu em suposava posar-me a plorar, voler seure en terra a qualsevol raconet, fer-me petita i necessitar consol, no un consol qualsevol, precisament era el teu el que em feia falta. Si la sensació era aquesta seria impossible poder pensar en tu, evitaria fer-ho. Amb poc més de vint anys vaig entendre que necessitaria un temps, no calia córrer, però sabia que volia pensar-te, parlar de tu; i fer-ho rient!!
El desembre és un mes de recapitulacions, un mes de recordar i pensar en els que no estan. El cor se’ns encongeix i necessitem poder dir tantes coses que van quedar-se a la punta de la llengua, o dins nostre per vergonya, por o qualsevol altre sentiment allunyat de l’amor. És des de l’amor des d’ on construïm, és aquest sentiment el que ens apropa. Podem trobar a faltar a qui tenim assegut al nostre costat, al sofà, i sentir molt a prop a qui viu a quilòmetres i veiem poc, molt poc.
L’amor no només es fa, l’amor és. L’amor honest, sincer, incondicional és quelcom preciós que no reclama, ni té mancances; no coneix de distàncies, ni de temps. L’amor ens omple i fa que obrim el cor, que el fem créixer, i ens dóna pau i serenor. És bonic que ens estimin, molt i bé. Però què preciós és estimar sense necessitar res a canvi! L’amor és.
Sempre he estat de contacte: mirar als ulls, olorar, sentir, tocar, assaborir, o això creia. Fins ara no entenia que l’amor no és només això. L’amor està dins nostre, i el podem regar i fer créixer de tantes maneres com vulguem. Només ens fem falta nosaltres mateixos per estimar i gaudir d’aquest sentiment preciós, que ho és per sí mateix –amb o sense papallones-.
El 2020 m’ha ensenyat a estimar des d’ allà on jo sóc però, per sobre de tot això, aquest 2020, al que li queda un sospir, m’ha ensenyat a estimar des de qui sóc jo.
Ah, i que sàpigues que a casa ja tenim l’arbre i el pessebre muntats i fa olor a Nadal!
