El doctor Jaume Mesquida fa feina a l’hospital Taulí de Sabadell. I des de fa molts anys que, des de l’UCI on treballa, està cercant sistemes que ajudin a determinar l’estat d’un pacient greu amb mètodes no invasius, canviant agulles i catèters per ferratines. El passat mes de març es va aliar amb l’Institut de Ciències Fotòniques, una entitat de recerca que ja havia desenvolupat una tecnologia capaç de fer el que el doctor Mesquida cercava. Ara, amb la pandèmia arrossegant una segona onada de contagis, han iniciat aquest mes de desembre un projecte de recerca becat per la Comissió Europea -l’únic a Espanya- que té per objectiu desenvolupar una tecnologia encara més potent i determinar quins malalts de COVID-19 poden empitjorar i com responen al tractament.
La doble funció de l’espectroscòpia
L’espectroscòpia és la capacitat d’una tecnologia per, amb llum gairebé infraroja, determinar la quantitat d’oxigen d’un teixit concret. Què vol dir açò, en termes pràctics? “Fa anys que estic cercant un sistema no invasiu, o almanco no tan agressiu com els existents, com són els catèters o les puncions constants per extreure sang per saber com estan els pacients greus. M’ha interessat fer feina amb tecnologies que em poguessin donar les dades del sistema cardiovascular sense ser tan invasius”. Aquest objectiu, que Jaume Mesquida persegueix des de fa més de 15 anys, ha fet aquest 2020 un bot molt gran. Alguna cosa bona havia de tenir la pandèmia.
“Per mirar la microcirculació només es pot fer de forma invasiva. A una UCI o a un hospital, no és possible tenir accés a la informació de la micro circulació. Només som capaços, a través d’un catèter, de veure com bombeja el cor. O amb una anàlisi de sang, veure la quantitat d’oxigen que hi ha. Però no les dues coses a la vegada ni a nivell de capil·lars”, comenta el doctor.
L’any passat, Mesquida es va posar en contacte amb l’ICFO -Institut de Ciències Fotòniques. Aquest institut de recerca havia desenvolupat una tecnologia no invasiva que mesurava bastant bé el què Mesquida no pot veure amb un pacient si no és amb tècniques agressives i invasives i creuant dades. Amb la intenció de col·laborar, ell amb la part clínica aportant dades de pacients i l’ICFO desenvolupant la tecnologia per fer les mesures, van posar diferents projectes damunt la taula. I llavors, va arribar la pandèmia.
“En aquell moment tot va quedar aturat, però prest vaig veure que aquesta nova malaltia era una oportunitat per provar la tecnologia de l’ICFO i jo recopilar dades per millorar-la. En essència, el que volem és monitorar el sistema cardiovascular a partir dels capil·lars i l’oxigen que aquests aporten a les cèl·lules que hi estan en contacte, de manera que podem saber en quin estat de salut es trob un teixit en concret”. Amb aquesta idea en ment, Mesquida va redactar un projecte de recerca, emprant la tecnologia de la qual ja disposava l’ICFO -anomenada de segona generació- i recopilar el màxim de dades possible. Així va ser com va néixer el projecte internacional Hemocovid-19, en el qual hi han participat hospitals de Catalunya, Mèxic, Estats Units o Brasil.
“El nostre objectiu era treballar en dues hipòtesis. La primera, era determinar la salut d’un teixit amb aquesta tecnologia mesurant la quantitat d’oxigen que hi arriba. Aquesta mesura l’agafam amb una ferratina que col·locam a l’avantbraç del pacient, i que envia senyals a un ordinador on podem veure les dades. L’oxigen que arriba als teixits no depèn només de la quantitat d’oxigen que agafes quan respires, sinó també de la capacitat de bombeig del cor. Així podíem saber si el sistema cardiorespiratori funciona bé”, diu Mesquida.
La segona hipòtesi és encara més ambiciosa. “El que fem és tallar de forma momentània la circulació del braç -com quan et prenen la tensió- i deixam sense circulació el membre, només amb la sang que hi ha en aquell moment. Aïllant la microcirculació, la que arriba fins a les venes més petites, dels sistemes que la sustenten que són el cor i els pulmons, podem veure com està de sana. En pacients de COVID-19, volíem determinar si amb aquesta mesura érem capaços de veure quins pacients tenien més punts d’empitjorar. Els capil·lars ens donen molta informació de la salut de les cèl·lules que hi estan en contacte. Tancant la sang a dins del braç per veure com les cèl·lules van consumint l’oxigen, que és el que realment ens marca com de sana està la microcirculació i, en conseqüència, el teixit”.
D’Hemocovid-19 a Vascovid-19
Amb la recollida de dades que ha fet Mesquida i altres equips d’arreu del món gràcies a la tecnologia de l’ICFO en pacients de COVID-19, s’ha pogut presentar el projecte a la Comissió Europea per determinar-ne el seguiment mitjançant una beca de recerca. I ha sonat la campana.
“Els resultats preliminars van ser bons, i el mes de maig vam presentar els resultats a la Comissió Europea. Amb la situació de la pandèmia en marxa, des d’aquesta comissió van treure una convocatòria excepcional de beques per projectes prometedors que ajudin a fer front a les noves onades de COVID-19. Som l’únic projecte que ha estat becat a Espanya, i la beca ens servirà per fer la segona part del projecte, al qual hem anomenat Vascovid-19, durant el qual desenvoluparem la tercera generació de la tecnologia conjuntament amb l’ICFO. Anirà molt enfocat a desenvolupar la part tecnològica. Com ja teníem molta feina avançada, segurament podrem aplicar prototips d’aquesta tercera generació cap a principis de desembre. Aquest sistema de mesura no només serà útil en pacients de COVID, sinó també per malalts amb infeccions greus”.
La millora en la detecció i el tractament de pacients COVID-19
“Amb la tecnologia de l’ICFO podem veure si la microcirculació està malalta o no. I el que volem fer és obtenir un sistema que ens mostri la gravetat del malalt. Així podrem tenir una eina que ens ajudi a fer una detecció precoç dels pacients que, sense presentar símptomes greus, poden empitjorar. A la llarga, també ens ajudarà a veure si un tractament, en un pacient greu, és efectiu o no sense emprar eines invasives, mirant si la microcirculació respon o no”. Aquest és el principal avantatge que Mesquida posa damunt la taula de la feina que comença aquest desembre, durant el qual es començaran a aplicar prototips de la tercera generació de la tecnologia que havien emprat fins ara amb l’ICFO.
“Ara mateix no hi ha moltes eines de resposta als tractaments per la COVID-19, però aquesta tecnologia ens ajudarà a determinar la resposta de la microcirculació als tractaments que s’apliquin i veure si són o no efectius. No és una cosa “nova” perquè ha havíem provat aquest sistema amb malalts greus per infeccions bacterianes. I havíem demostrat que es podien detectar les persones que empitjorarien. El problema és que no hi ha prou tractaments dirigits a la microcirculació”.
Amb aquesta tercera generació de tecnologia no invasiva, Mesquida vol millorar la detecció, el tractament i també la feina mèdica. “La millora que volem aconseguir és que la tecnologia sigui el més petita possible, que no molesti al malalt i anar fent les oclusions de forma automàtica i en remot. Açò ens suposarà poder avaluar la situació d’un pacient de COVID-19 d’una manera molt més segura per part del personal sanitari, perquè es podrà seguir l’evolució sense necessitat d’extreure una mostra de sang, per exemple, on hi ha risc de contagi”. Més enllà de la COVID-19, Mesquida vol aconseguir, a llarg termini, “evitar, per exemple, cateterismes, que és una tècnica invasiva i agressiva. També evitaríem extreure mostres repetides de sang. Estalviam sofriment pel malalt, i guanyam temps els metges”.
