La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern de les Illes Balears, Mae de la Concha, veu amb optimisme el futur del sector primari a les Illes. Primer, pels avanços que, sembla, s’estan aconseguint en la negociació de la nova PAC, i que podria afavorir l’actual model enfocat a la sostenibilitat i la diversitat que es practica a Menorca. Per altra banda, la millora de les condicions laborals dels treballadors del sector primari, començant pel reconeixement de la singularitat insular, creu que ajudarà als néts dels antics productors a tornar a treballar la terra. I tot passa, assegura, per l’increment en la conscienciació del consum de producte local. Aquesta setmana, Mae de la Concha ens conta els projectes que tenen en marxa a la Conselleria, des de la qual, assegura, estan en contacte permanent amb el sector.
El passat 18 de novembre el ministre d’Agricultura va visitar les Illes. Què es va aconseguir d’aquesta visita, en què es va treballar?
El treball amb el Ministeri va començar quan jo estava de diputada a Madrid. No pertanyia a la comissió d’Agricultura de Congrés, però m’interessava molt i vaig començar a treballar amb ells per aconseguir que la insularitat es considerés un factor de risc i que s’havia de compensar. Hi ha diferències molt grans entre el sector agrícola de la península i el de les Illes. Una de les més preocupants és la renda, que es rebaixa fins a la meitat en el cas de les Balears. Treballant en aquesta comissió, ens vam adonar que les dades que tenien a Madrid no corresponien amb la realitat, perquè no veien sobre el paper la necessitat de tenir una especial consideració amb les Illes pel fet de ser illes. Així que, ja dins de la Conselleria, hem treballat per fer veure la realitat a Madrid amb dades reals que reflecteixen la precarietat del sector primari a les Balears.
A partir d’aquest treball, podem dir que hem arribat a un moment, sobretot el 2020, en què ens trobem amb situacions que presenten inconvenients. Però també avantatges.
En quin sentit hi ha situacions que són avantatjoses encara que semblin un inconvenient?
Per exemple, el cas de la PAC (Política Agrària Comuna), que es negocia a la Unió Europea cada 7 anys. En 2021 es redactarà una nova PAC. Quan vam arribar, els fons de la PAC ja estaven bastant repartits, fet que suposa un inconvenient. No obstant això, poder ficar-nos de ple en la negociació per a la nova serà beneficiós, i a més diferirà amb l’anterior en bastants punts. Un d’ells és que, en el cas d’Espanya es feien 17 programes diferents, un per comunitat. I ara no. Es farà un Pla Estratègic Nacional, en el qual estem negociant que s’atengui la insularitat com una circumstància especial. Per ara no podem avançar molt de quin serà el resultat perquè estem treballant en això amb el Ministeri. Segurament tindrem l’esborrany per a primavera.
Un altre punt que pot a priori semblar una desgràcia però que ajudarà en un futur, ha estat la pandèmia. Va agafar a molts productors amb tot sembrat o els animals en criança o el formatge a punt. I ens trobem que el principal canal de distribució del sector primari, desapareix. Així que el que vam fer immediatament des de la Conselleria va ser fer un pla de xoc per donar sortida a les coses que no podien esperar, com la llet o els bens. Amb això vam salvar el que vam poder, fins al punt que, per exemple, en el sector pesquer, només una barca en totes les Illes va haver d’acollir-se a un ERTE i les altres van poder seguir pescant. Els resultats, encara amb tots els peròs, van ser decents. A més es van crear moltes sinergies entre el sector, grans superfícies, els productors van començar a agrupar-se per fer plataformes conjuntes de venda o digitalització, el que els ha obert camins que crec que han arribat per quedar-se.
Moltes d’aquestes sinergies tenen com a tema central el producte local. Com s’està treballant aquest tema des de la Conselleria?
Quan vam entrar a la Conselleria parlant de Sobirania alimentària, hi havia persones que ens miraven estrany. Però arran de la pandèmia, s’entén el per què d’aquesta línia de treball. Ja es va veure un avanç quan vam passar la tempesta Glòria, al gener. Avui dia no hi ha emmagatzematge de producte i arriba cada dia, des d’on sigui. Però si les comunicacions es tallen, aquesta cadena desapareix i és quan hi ha escassetat de producte en els supermercats. I amb la pandèmia, això s’ha vist augmentat de forma exponencial.
El producte local es veu ara amb uns altres ulls, ha calat el missatge, encara que hi ha molta feina per fer i es va a poc a poc. Jo crec que el consum de producte local creixerà de manera important. Per exemple, en tots els programes que està finançant la Conselleria a través del Leader, com és Menorca al plat, es i que ara es replicarà a les altres illes. I en els menús que es fan, que van destinats a menjadors escolars, cada vegada té més protagonisme el producte local. També hem aconseguit fer compra pública de producte local per donar a ONGs que atenen famílies. Aquestes compres han tingut èxit, perquè ajudem al sector i s’han establert contactes entre les ONGs i els productors locals. És cert que el consum local és minoritari, però estem convençuts que creixerà moltíssim. I tot passa per connectar sectors i crear una economia circular: des de l’agroindústria al sector de restauració, passant per la recuperació de receptes antigues o finques que produeixen en ecològic. La intenció és que totes aquestes petites iniciatives es connectin i creïn una xarxa. I puguin oferir un producte que cali en els visitants que després puguin reclamar aquest producte des del seu país d’origen i s’obrin mercats d’exportació, com passa amb els alemanys que visiten Mallorca. Hi ha moltes possibilitats de creixement, tenint en compte que les Illes som un territori petit. Amb petits canvis, connectats els uns amb els altres, podem llançar el sector d’una manera exponencial.
També han arribat, com a altres sectors, ajudes específiques a causa de la COVID. Quins projectes estan en marxa amb aquests fons?
Són una bona oportunitat per a nosaltres, tot i les condicions que demanen. Ara mateix estem elaborant un projecte de regadiu amb aigües regenerades que serà per a totes les Illes, i que serà molt beneficiós per a l’estat de salut dels aqüífers perquè s’extraurà menys quantitat d’aigua. Ara mateix ja tenim reservats en els pressupostos generals de l’Estat uns 80 milions, 7 dels quals són per a Menorca. I també hem aconseguit la declaració d’interès general per a cada illa, necessària per poder aplicar aquestes inversions. El 15 d’aquest mes vam presentar l’avantprojecte i estem bastant animats en què ho aconseguirem aplicar. Creiem que és un projecte que, a part de millorar la salut de les reserves hídriques, ajudarà també a crear ocupació i a millorar l’estat de la terra, evitant així que les aigües que ara arriben a la mar i contaminen, es facin servir per regar. La inversió que farem consistirà a millorar infraestructures ja existents i connectar-les entre si.
Tot i que encara estigui per perfilar i en negociacions, com veu ara com ara la nova PAC, especialment en el que pot arribar a Menorca?
A Europa, ara volen que els fons de la PAC i el PDR, el 40% tinguin una funció mediambiental. La PAC es va fer en el seu dia per a garantir la renda agrària i que els europeus tinguéssim accés a una alimentació de proximitat, sana i variada. Ara s’afegirà un tercer objectiu, que és l’objectiu verd. Per a molts territoris, arribar al 40% de funció mediambiental serà un esforç terrible. A les Balears aquest percentatge arriba de mitjana al 38%. El model que tenim a les Balears d’explotacions petites, en molts casos familiars, diversificades, algunes ecològiques, obertes a petites agroindústries… és el model que la PAC vol promocionar. També hi haurà sectors que en l’anterior PAC no entraven i ara podran beneficiar-se, com l’hortofructícola o el porcí. També es tindran molt en compte els projectes combinats, com finques associades a restauració.
Sí que és cert que tindrem un període de transició d’uns dos anys, fins que comenci la nova PAC. Però durant aquest període haurem de decidir a què destinarem els fons. En el cas de Balears ho destinarem a les inversions per a les explotacions, per als joves, etc.
Per Menorca, crec que la nova PAC serà beneficiosa. Primer perquè estem convençuts que la insularitat estarà contemplada. També entrarà el pla de regadius. Menorca és a més l’illa que té ara mateix un model més semblant al que vol plantejar la nova PAC en temes mediambientals, de manera que serà més senzill accedir als ajuts. I esperem que això ajudi al fet que una nova generació de joves s’interessi per treballar al camp i els sectors que van associats, com és la restauració, i que tot passi pel producte local.
