Molta gent ja dona per fet que hi haurà tercera onada, i sembla que s’accepta amb fatalisme, com si fos un càstig dels Déus davant del qual no hi poguéssim fer res.
Jo resistesc a acceptar aquest fatalisme, perquè l’evolució de la pandèmia depèn de noltros, sí, de tots noltros. Que depengui de noltros és una bona notícia, però que depengui de TOTS ho complica molt. Efectivament, que una majoria ho facin bé pot no ser suficient, ja que pocs mals comportaments poden generar molts casos i una evolució descontrolada de la pandèmia.
El SARS-COV-2, responsable de la COVID-19, ha trobat una manera molt efectiva d’escampar-se: uns pocs contagiats poden ser els responsables de la gran majoria dels següents casos que es produiran. Aquesta és una diferència important respecte a altres malalties infeccioses, com la grip, en què una majoria dels infectats infectaran a qualcú altre, però pràcticament ningú infectarà a molta gent. Amb el SARS-COV-2, en canvi, una part relativament petita dels casos (un 10% aproximadament) seran els responsables de la majoria de les noves infeccions (probablement al voltant d’un 80%). Són els que anomenem supercontagiadors, que poden contagiar a 4, 8, 12 persones, i en alguns casos a molts més. Açò combinat amb la capacitat de transmissió dels pacients asimptomàtics, molt més gran que en qualsevol altra malaltia infecciosa, ens dona una combinació explosiva que determina aquesta capacitat brutal d’expansió de la COVID-19.
Cada vegada està més clar que, més que individus supercontagiadors, el que hi ha són ESDEVENIMENTS SUPERCONTAGIADORS. És a dir, situacions en les quals es donen les condicions perquè una persona contagiada asimptomàtica pugui contagiar a moltes altres. I açò ens dona una de les claus importants per controlar la pandèmia: si aconseguim evitar aquests esdeveniments supercontagiadors, controlarem una part molt important dels contagis.
I quins són aquests esdeveniments supercontagiadors? Tots aquells que impliquen que s’ajunti un grup de persones en circumstàncies de relaxament de les mesures de prevenció. És a dir: trobades i festes familiars o de grups d’amics o companys, especialment si hi ha menjar i beure, on ens relaxem i no prenem les mesures preventives de manera adequada. Tots som conscients que quan ens trobem amb amics o familiars és molt habitual que ens traiem la mascareta perquè, per alguna raó misteriosa, sembla que pensem que amics i familiars no ens ho poden passar, quan de fet sabem que la majoria de contagis es produeixen entre familiars i amics.
Per tant, si no volem tenir una tercera onada, hem d’evitar aquestes trobades d’amics i familiars que justament per Nadal són tan habituals. Ens hem de fer la idea que aquest any no hi ha ni Nadal ni cap d’any, el preu que n’hauríem de pagar és massa alt. Una trobada aquestes festes pot representar una pèrdua irreparable el mes de gener.
Sempre que estem amb gent hem de dur la mascareta. No té cap sentit que anem amb mascareta pel carrer (a vegades anant tots sols), i que quan estiguem amb qualcú (a una casa, a un bar, a una terrassa, a la feina, on sigui) ens la traiem, si justament quan estem amb gent és quan hi ha risc!!
Si tots prenem totes les mesures preventives, podem evitar una tercera onada. Però ho hem de fer tots:.
Tots els ciutadans, evitant al màxim el contacte amb altres persones i extremant les mesures de prevenció quan esteim amb altra gent (també i especialment amb familiars i amics; a les cases, als bars, a les terrasses, a la feina, per tot!).
Les autoritats i forces de seguretat, vetllant perquè es compleixin totes les normes establertes. Ens hi juguem massa si no les complim.
Els sanitaris estic segur que sempre hi seran i faran tot l’esforç necessari per donar resposta a qualsevol situació que es pugui donar. Però quan ells han d’actuar, la majoria de vegades és perquè no ens hem pres prou seriosament les mesures preventives: quan hem fracassat com a societat.
No crec que sigui un esforç massa gros el que estic demanant, si tenim en compte el que podem guanyar (o que podem evitar perdre). Déu-n’hi-do el normal que és la vida que tenim actualment si la comparem amb la que tindríem si ens haguéssim de tornar a confinar, a part del dolor que això provocaria a moltíssimes famílies que patirien les conseqüències de la malaltia.
Una vegada més: DEPÈN DE TOTS.
Fem entre tots que Menorca sigui un exemple d’afrontament d’una situació tan complicada com la que estem vivint. Ho hem fet altres vegades, fem-ho ara!
Que aquest ‘Bon Nadal i Bon Any’ que sempre ens desitgem aquestes dates sigui especialment un ‘Bon Any Nou’ acompanyat de compromís. Que aquest nou any sigui bo depèn moltíssim del que fem tots aquestes festes.
Bon Any Nou per tothom!
