Astronòmicament els canvis d’estació depenen de la posició del Sol. El conjunt de posicions de Sol sobre el mapa d’estrelles (planisferi) forma una línia tancada que es diu eclíptica que es repeteix cada any.
La posició del Sol en cada moment es dona amb dues coordenades no gaire conegudes equivalents a les coordenades terrestres més conegudes Longitud i Latitud.
La coordenada equivalent a la latitud per situar una estrella es diu DECLINACIÓ. La declinació comença a l’equador amb declinació 0º i arriba al Pol Nord (cap al centre del mapa) amb declinació 90ºN i cap a l’exterior amb declinació Sud.
La coordenada equivalent a la longitud terrestre es diu ASCENSIÓ RECTA que comença al punt Àries (On es creuen l’equador i l’eclíptica) i que es pot mesurar en grau de 0 a 360º però que habitualment es mesura en hores de 0 a 24 h.
El solstici d’hivern arriba astronòmicament que al Sol arriba a tenir ascensió recta de 270º o de 18 h i a la màxima declinació Sud de 23’5º aproximadament. Quan arriba el solstici el Sol deixa el sector de Sagitari i entra al sector de Capricorni.
Durant l’hivern el Sol passarà pels sectors de Capricorni, Aquari i Peixos de 30º cada signe i, a final de l’hivern, arribarà l’equinocci de primavera amb el començament d’un nou any astronòmic cap al 20 o 21 de març.
Recordem que antigament l’any començava el març i per açò el novembre era el mes nombre nou i desembre el mes nombre deu.
A l’equinocci de primavera les coordenades del Sol seran: Ascensió Recta 0º i Declinació 0º.
En cada estació el Sol recorre 90º d’ascensió recta i tres signes del zodíac de 30º cada signe. El Sol avança aproximadament 1º cada dia i 90º exactament cada estació. Cada estació té una durada aproximada de 90 dies però diferent durada a cada estació.
L’hivern és l’estació més curta amb 89 dies a causa de que la Terra és prop del periheli i va a major velocitat en la seua òrbita el·líptica.
El cel visible a les nits d’hivern és la zona de l’hexàgon d’hivern on hi ha Taure, Gemini, Auriga, Orió i l’estrella més brillant Sirius de Canis Major.
L’estiu és l’estació més llarga amb quasi 94 dies però 90º exactes d’ascensió recta.
Després de 365 el Sol no ha arribat a la mateixa posició que al principi i per aquest motiu l’hora i, a vegades, el dia del canvi de cada estació pot ser diferent.
Recordam novament anar observant els dies propers al dia 21 la millor conjunció que han tingut Júpiter i Saturn (l’estrella de Nadal) des de fa uns 800 any, com mostràvem la setmana passada, cada vespre entre les 18 i 19:30 aproximadament.
També es veu Mart tota la nit i Venus abans de la sortida del Sol.
