Amb més de 80 anys a les seves espatlles aquesta sucreria i pastisseria ciutadellenca és ara mateix la més antiga de Ciutadella, i la porten la tercera i quarta generació dels fundadors, que per una banda han seguir fidels a la rebosteria i pastisseria de sempre amb els seus imperials, polveres, felipes, avellanats, pinyonats, tortades, però sense deixar de banda la innovació en pastisseria que ara mateix porta Andreu Busutil, que s’ha format en els millors obradors de Barcelona i Madrid, i que està obrint una nova etapa en el món de la pastisseria de creativitat a Menorca.
El Diamante és la pastisseria de referència per a molts de ciutadellencs i ciutadellenques i, també per a molts de menorquins i per aquells peninsulars –principalment catalans- que tenen la seva segona residència a l’illa. Però és ara, aquests dies propers a les festes de Nadal, Cap d’Any o Reis quan els mostradors s’omplen de les elaboracions tradicionals dels nadals a Menorca com els rotllos, amargos, les bolles de coco, tòfones de xocolata, glaçat i pastarral, confitura, gemes, roques d’avellana, les tortades d’ametlla, a més de les coses que poc a poc s’han anat afegint als nostres nadals com els troncs de xocolata, rajoles d’ametlla, flamets (tocinillos de cielo), els pastissos de convit de Nadal o una de les seves especialitats de cara a la primera setmana de gener, com són els seus tortells de reis farcits de nata, xocolata, crema, a més de les tradicionals coques dels reis i de confits, que tampoc faltaran aquests dies als seus mostradors, com també el carbó, elaborat amb el mateix sucre esponjat de les dolses.
Però si una cosa té merescuda fama al Diamante de Ses Voltes són els seus torrons artesanals, entre ells el més menorquí de tots, el torró de la reina, que es va crear a Menorca amb motiu de la visita de la reina Isabel II al 1860, quan per un temporal va entrar a Ciutadella en tost de Maó on l’esperaven. Es diu que el torró de la Reina es va fer a la Confiteria Oriente de Maó pel sucrer Joan Baptista Visa, si bé hi ha qui diu que el torró es va fer a Ciutadella on s’elaboraven torrons que eren exportats a Cuba i Amèrica com els de la Pastisseria Bagur, a qui a Ciutadella se l’hi atribueix aquesta creació feta de pastarral menorquina, recobert per una neula i que al Diamante elaboren cada any.
Altres torrons de merescuda fama són el que fan de crema cremada, el torró fort d’ametlles i el fluix, a més de les seves creacions amb xocolata que van des del torró de xocolata amb avellanes o ametlles, el torró de xocolata blanca amb ametlles els torrons, el seu praliné d’avellanes, de trufa i taronja, el cruixent de xocolata i arròs, praliné d’ametlles, trufa i anous, praliné de canyella, de trufa i cafè…
A més per les festes prepara les safates de dolços de convit en miniatura, com també les miniatures salades per a entrants a les taules de Nadal i Cap d’Any que es poden fer per encàrrec, sense deixar de banda totes les noves creacions en dolços de convit i les darreres creacions de Andreu Bustil que res tenen a envejar a les millors confiteries de Barcelona, Madrid o inclús París, i que han fet d’aquesta sucreria que va iniciar la seva vida al 1935 tot un referent a l’illa, on han sabut mantenir unides la tradició i l’avantguarda.
Tortells de reis
Com hem dit els tortells de reis són unes de les elaboracions que fa El Diamante i que des de cada any té més acollida, si bé es tracta d’una moda que ens ha arribat en les darreres dècades a l’illa, però que ben bé podria tenir el seu origen en les casques que encara es fan el Diumenge de Rams.
Ballester en el seu “De Recibaria” ens parla d’unes casques que van adornades amb fruita confitada i farcides de brossat amb sucre, que tenen una gran semblança amb el que avui són els tortells de reis, on aquest brossat s’ha substituït per nata, tòfona de xocolata o crema pastissera.
La tradició del tortells és ben patent a les regions de parla catalana, i el trobarem al Principat, a les Balears i al País Valencià. A les Illes a més del tortell de reis, he mantingut els tortells de pasta d’ensaïmada farcits de cabell d’àngel, o en el cas de Menorca les casques, fetes de pasta de coca bamba o ensaïmada menorquina, que estan buit i que es mengen amb xocolata, bé a la tassa o bé amb una pastilla de xocolata, com es feia als anys 50 i 60 com a berenar o bereneta de molts d’al·lots i al·lotes.
Estaríem idò davant la casca dels reis d’Orient? Potser colque petit manual de rebosteria antiga ens traurà els dubtes, però mentres tant celebrarem les festes més dolces de l’any, les de Nadal, Cap d’Any i Reis.
