En declaracions als mitjans, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha destacat que el manifest és “molt rellevant” perquè ja no és només Òmnium o l’independentisme qui reclama l’amnistia sinó personalitats de trajectòria “inqüestionable” i “de renom”.
“L’amnistia és una solució política que ens permet fer un primer pas”, ha defensat Mauri, ja que voldria dir reconèixer que el dret a l’autodeterminació “no és cap delicte”.
“La petició concreta que fem és que es pugui aprovar la llei d’amnistia, ja que abraça tots els presos polítics, els exiliats i les persones amb causes obertes”, ha afirmat. Segons el vicepresident d’Òmnium, altres solucions que no siguin l’amnistia només són “fugides endavant” i per això espera que la llei d’amnistia s’aprovi al Congrés un cop es presenti. “És hora que el govern espanyol afronti l’amnistia”, ha conclòs.
Manifest
Amb el títol ‘Dialogue for Catalonia’, el manifest fa referència als precedents quebequès i escocès com “la millor forma de resoldre els conflictes polítics d’aquesta naturalesa”. I defensa que s’ha de fer a través de l’instrument més propi del sistemes democràtics: votar.
El text subratlla que la judicialització per resoldre una crisi política “ha comportat una repressió creixent i cap solució”. I considera que la sentència del 14 d’octubre de 2019 del Tribunal Suprem espanyol contra els processats de l’1-O “agreuja el conflicte”. El text també cita que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU va demanar la llibertat immediata dels presos, defensant el dret de manifestació i la llibertat d’expressió. El manifest, impulsat per Òmnium, es publica també aquest dilluns als diaris The Washington Post i The Guardian.
Entre els signants hi ha Gerry Adams, polític irlandès, impulsor dels acords de pau d’Irlanda del Nord; Yoko Ono, cantant; Ai Wei Wei, artista i activista xinès exiliat a Alemanya; i cinc premis Nobel. Aquests són els Nobel de la Pau Shirin Ebadi, advocada iraniana; Adolfo Pérez Esquivel, pacifista argentí; Jody Williams, activista americana pels drets humans; Mairead Corrigan, activista per la Pau a Irlanda del Nord, i l’escriptora austríaca premi Nobel de Literatura, Elfriede Jelinek.
També signen el manifest Relators Especials de Nacions Unides, com Ben Emmerson o Michel Forst; presos polítics d’arreu del món, com Osman Kavala, Joshua Wong i Can Dundar; activistes com Mirta Baravalle, fundadora de les Madres de la Plaza de Mayo; polítics internacionals com Ronald Kasrils -ministre de Sudàfrica i lluitador contra l’apartheid-, Milan Kucan -expresident d’Eslovènia-, Rémy Pagani -alcalde de Ginebra-, José Bové -activista, sindicalista i eurodiputat-; personalitats del món de la cultura, com la cantant i activista Joan Baez, i escriptors com l’escocès Irvine Welsh i la bosniana Lana Bastasic, guanyadora del Premi de Literatura 2020 de la UE, i directors d’institucions internacionals referents en drets humans, com Clayborn Carson -director de l’Institut Martin Luther King, Jr.- i Ramin Jahanbegloo -filòsof iranià director del Centre Mahatma Gandhi per la Pau.
El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, condemnat a 9 anys de presó, ha assegurat que “qualsevol vulneració de drets fonamentals és un atemptat contra la democràcia arreu del planeta”. Cuixart ha posat de manifest que els 50 signants “denuncien una vegada més l’incompliment del dret internacional per part de l’estat espanyol” i ha lamentat “la greu anomalia d’un estat de la Unió Europea que, per tal de negar el dret a l’autodeterminació de Catalunya continua ignorant l’ONU i les principals organitzacions de drets humans del món”. Per això, un cop més, ha insistit que “l’amnistia és imprescindible per afrontar la resolució democràtica del conflicte polític que manté persones a la presó i a l’exili”.
