El servei de Protecció d’Espècies de la conselleria de Medi Ambient i Territori ha publicat recentment el ‘Llibre vermell dels briòfits amenaçats de les Illes Balears’. Es tracta d’una obra que revisa l’estat de conservació de tots els briòfits de l’arxipèlag i n’identifica les espècies en una situació de risc. Fins ara, cap comunitat autònoma no havia dedicat una publicació d’aquest tipus a aquestes plantes no vasculars. El Llibre vermell es pot descarregar gratuïtament a través de la pàgina web del Servei.
Els briòfits es poden dividir en tres categories (hepàtiques, molses i antocerotes). Tot i la seva mida reduïda i que generalment son poc visibles, aquestes plantes poden representar una part prou important de la biodiversitat en diversos hàbitats terrestres, a més de tenir un paper fonamental en el funcionament dels ecosistemes.
El Llibre vermell, realitzat pel botànic mallorquí Llorenç Sáez, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), presenta prop de 350 espècies de briòfits, la majoria dels quals es troben en ambients humits, localitzant-se la màxima diversitat d’espècies a la Serra de Tramuntana, en especial en zones de mitja i alta muntanya.
En total s’han identificat 60 espècies de briòfits amenaçats a les Illes Balears, essent les zones i hàbitats amb una major concentració els hàbitats de muntanya (principalment la serra de Tramuntana, on es troben el 70% dels briòfits amenaçats de l’arxipèlag) com també les basses temporals (especialment a Menorca, i en sòls silicis) però també es poden trobar espècies en situació de risc en terrenys secs descoberts i fins i tot en hàbitats costaners.
D’acord amb les dades actualment disponibles, el 90,1 % dels briòfits de les Illes Balears es troben a Mallorca. Encara que Menorca i Eivissa tenen extensions semblants, la diversitat en espècies és molt més alta a la primera d’aquestes illes, molt probablement per dos factors: per tenir una notable diversitat litològica (a Menorca els terrenys silicis ocupen extensions importants) i per l’existència d’una bona representació de diferents hàbitats higròfils, els quals són molt més escassos a Eivissa.
Dins l’àmbit de l’illa de Mallorca, la zona muntanyosa corresponent a la Serra de Tramuntana és la que inclou un nombre de tàxons més alt: 277 espècies (286 tàxons si són incloses subespècies i varietats), el que suposa el 80,5% del total de les espècies de briòfits de les Illes Balears. Respecte a les espècies de briòfits que es consideren al·lòctones presents a l’arxipèlag, es coneixen tres espècies, totes elles corresponents a molses.
D’acord amb les dades d’aquest estudi, a les Illes Balears es troben 60 espècies de briòfits amenaçades (un 17,4% de la brioflora de l’arxipèlag), dels quals 15 corresponen a hepàtiques i 45 a molses. Aquestes es reparteixen segons les següents categories: 19 en perill crític (R), 17 en perill (EN) i 24 vulnerable (VU).
No s’ha assimilat cap espècie a la categoria «extingit a nivell regional» (RE), ja que, sobre la base de les dades actuals, no hi ha evidències de la desaparició de cap espècie a l’arxipèlag.
La zona de l’arxipèlag amb una major concentració d’espècies de briòfits amenaçats correspon al massís del Puig Major, que inclou un total de 25 tàxons. Això suposa que en una molt petita superfície es troba representat el 41,6% del total de briòfits amenaçats de l’arxipèlag. Dins d’aquest quadrat, la gran majoria de les espècies amenaçades estan restringides a la zona culminal de la muntanya del Puig Major. També és destacable una altra zona del sector central de la Serra de Tramuntana: el massís de Massanella i el torrent de Gorg Blau. La zona de Tossals i Cúber-L’Ofre és la tercera respecte a la concentració d’espècies amenaçades (11 espècies) i inclou 3 espècies exclusives.
Fora de Mallorca, és destacable la zona occidental del terme de Ferreries, a Menorca, amb 6 espècies amenaçades. La presència a Menorca d’àmplies zones a on afloren els terrenys silicis així com les basses temporals i altres hàbitats higròfils fan possible l’existència en aquesta illa d’un poblament briofític singular respecte a la resta de les illes de l’arxipèlag.
