Acab l’any 2020 amb càrrega de lluita per la supervivència, marejada pel recorregut de meandres fins arribar a l’obertura del nou any. Com un desembre de descans agitat, estones taquicàrdic i temorós, sec de dolçor i a punt de fer-se calç. Vivint entre ombres de pell d’alzina i cavitats de marès
Mesos en què no acaba de marxar el corc del pes de la traïció que la ment té tan difícil d’extirpar. No ha estat un any de línies rectes. Ha estat un any de ritme oscil·lant i freqüències alterades. Com aquell corc que sembla que no hi és fins que el tornes a sentir. No hi ha res millor com fer ballar el sistema nerviós amb noves melodies per alliberar-se de tòxics. Endinsant-se en diferents entorns per pair o amb sort excretar el que és capaç de foradar la divinitat. Aquells entorns de màxima puresa, espessa informació i bona fe. Només canviant la melodia de base succeirà la cascada de canvis per començar un nou any i amb bones aventures.
Un dels entorns naturals que he visitat recentment i que ajuda a desfer l’entramat íntim que no fa falta carregar fins l’entrada del nou any, es caracteritza per ser dens, místic i protegit. Aquest entorn és el barranc d’Algendar, que separa el municipi de Ciutadella del de Ferreries.
Dins d’aquest paratge sorprèn l’atapeïda connexió entre llorers (Laurus nobilis), arbres perennifolis que es troben a prop de torrents i valls humides, caracteritzats per les seves cèl·lules oleíferes que li donen el caràcter aromàtic i serveixen de condiment per a la nostra cuina. Entre ells s’hi enfila l’heura (Hedera helix), conformant una vegetació connectada i plena de misteri inalterat al llarg dels segles. I el curiós retrobament amb caps de frare (Arisarum vulgare), i el verd electritzant i esponjós de la molsa (Bryophita), entre altres espècies que conformen el sòl ben nodrit.
Una vegetació d’aire mil·lenari i canviant en funció del seu gradient d’humitat. Un paisatge divers i de mirada diferent. Una mirada analítica que va de la part ombrívola a la de solana, on l’escalfor dels colors dels arbres fruiters ens distreuen i alimenten amb els seus fruits, especialment els cítrics; llimoners i mandariners. I els caquis, fruits d’un alt i vell caquier que trobam just a l’entrada del paratge.
Qui visita el barranc d’Algendar és troba davant d’una immensitat d’hàbitats amb espècies tant visibles com invisibles, interconnectades tant per les arrels com per les molècules volàtils que desprenen les fulles i els òrgans reproductors vegetals.
La densitat d’informació atapeïda i al mateix temps captada pels òrgans receptors sensorials dels que hi passejam neutralitza les emocions alterades o negatives del que hem pogut viure durant aquest darrer any.
Una informació que va del que és conscient al que és inconscient, de l’acció raonada a la de supervivència. En què l’emissió vegetal i la recepció animal equilibra qualsevol desajust anímic per retornar a la pau interna i confiada.
Passejar pel barranc d’Algendar és sentir-se dins d’un ecosistema cent per cent en equilibri, on la persona que hi passeja rep una riquesa energètica inalterable, perquè la xarxa vegetal és espessa, humida i sobreprotegida des de diferents indrets per l’alçada de la roca que conforma el barranc.
Com va dir Santiago Ramón y Cajal, el pare de la neurociència, «L’home és, en certa mesura, escultor del seu propi cervell».
El sistema nerviós central format per l’encèfal (òrgan a dins del cap) i la medul·la espinal està preparat per processar improvisacions, crear noves connexions neuronals, i canviar patrons de pensament i acció. Aquesta possibilitat de transformació ens fa il·limitats.
Tot i les baixades emocionals resultat de certs esdeveniments adversos, la nostra interacció amb la saviesa dels vegetals i el plaer que ens proporcionen anima a mantenir l’esperit investigador per no decaure del tot davant certes vivències o, si més no, caure i tornar-nos a aixecar.
L’experiència d’endinsar-me dins els barranc d’Algendar, ensabonar-se de la xarxa de vida i conformar aquella plasticitat cerebral cap a la direcció de salut i amor a què estam destinats, dona una empenta d’esperança. Indrets saludables i rics que ens ofereix la nostra terra i que hem d’aprofitar, perquè és aquí per donar-nos felicitat i comprensió transformant l’emoció i el pensament cap una via dòcil i afable, alegre i xaladora. I així és com respiram la màgia promoguda per la neurobiologia vegetal, sospiram descans i desapareix l’ofec.
