Ja de tornada de les vacances de Nadal, després de vint dies fora de l’illa… una PCR en arribar a l’aeroport posa consciència en mi i em fa adonar-me que el 2021 ha començat, sí, fa ja un parell de setmanes. Això és el que tenen les vacances, les bones vacances, que t’evadeixes una mica de la realitat (almenys jo) i vius en una espècie de llimbs; un lloc en el qual els horaris no existeixen, les notícies passen desapercebudes, i et deixes fluir i sentir. Com si en vacances tots fóssim una mica més feliços del que som en el nostre dia a dia.
En l’últim Trossets compartia aquesta sensació d’haver de fer balanç de l’any que s’acaba. Vaig fer un balanç dies abans que sonaren les dotze campanades, i de manera atropellada. El 22 de desembre volava cap al Prat i, a més de les maletes, ja havia decidit deixar feta aquesta altra feina, posant nota a l’any que encara no havia acabat. Dies després em vaig adonar que fins a la xiulada final el partit no s’acaba.
Quants coses es poden viure en deu dies?! De fet, basta un simple moment perquè la impressió del viscut faci que la nostra valoració canviï per complet. Pot semblar exagerat, ho sé; pot ser que no tingueu la mateixa sensació, i no passa res. Però basta un petit esdeveniment, un encreuament, una coincidència en el temps i l’espai, perquè el balanç que hem fet de 350 i escaig dies es vegi modificat.
Dic que entenc que no penseu de la mateixa manera, que us sembli exagerat el que explico, i que no cregueu que els deu últims dies puguin canviar el balanç de la resta de l’any. Avui parlava amb una amiga, la Sílvia, que m’ha preguntat què tal el meu retorn a l’illa. Li he dit com em sentia: una mica trista i enyorada. ‘Normal, tu ho vius tot molt intens sempre’, m’ha dit. No sé si té a veure amb la meva manera de viure les coses, que m’agrada veure el costat positiu de tot, o amb aquesta meravellosa memòria selectiva que ens dóna la capacitat de quedar-nos amb allò bo, i donar-li molt més valor al que trobem bonic.
Sigui com sigui, haig d’afegir al llistat de coses apreses durant el passat 2020 que fins que les coses no acaben el factor sorpresa pot modificar-les. Heu anat alguna vegada al Camp Nou a veure un partit del F.C. Barcelona? El soci del Barça té l’irritant costum d’abandonar el camp abans que l’àrbitre xiuli i doni per finalitzat el partit; d’aquesta manera s’estalvia la possible caravana que es forma en acabar aquest però, alhora, quantes vegades no s’haurà perdut aquella jugada que canvia el resultat del marcador i fa que tot el camp sigui un clam!!
A data d’avui, el meu 2021 ha començat molt bé; he de dir que, amb la lliçó apresa, penso seguir al meu seient, amb els ulls ben oberts i alerta per rebre tot el que té per a mi, i no moure’m fins al final. Sóc d’aquestes persones que arriben al cinema amb suficient antelació per a poder veure tots els tràilers i es queden fins al punt i final dels crèdits.
