La Real Acadèmia Espanyola defineix cicatriu com: “Señal que queda en los tejidos orgánicos después de curada una herida o llaga.”
En consulta veig habitualment cicatrius de molts tipus: recents o antigues, petites o grans, curades o enganxades, acceptades o doloroses. Poden ser de cesàries o d’un part, per extracció d’algun òrgan, per un procés cancerigen o també per estètica.
Vull donar la importància que tenen realment aquestes marques a la pell i, per sobre de tot, la necessitat de ser treballades el més aviat possible. Quan una cicatriu no es tracta, pot portar problemes a llarg termini fent que al principi costi relacionar-ho amb aquella cicatriu de fa tan temps.
Davant qualsevol lesió, el cos desenvolupa un procés de cicatrització que es divideix en:
Inflamació. Aquesta fase consisteix en vasodilatació per a què permeti l’arribada dels diferents organismes del sistema immunitari. Aquests organismes ajudaran a protegir-nos d’una infecció, i permetre així que es pugui desenvolupar la fase següent.
Proliferació. Aquest punt consisteix en la curació de la ferida a través de la creació de nou teixit.
Remodelació. Última fase que permet que les fibres de col·lagen es vagin adaptant a la tensió de la zona.
Com a fisioterapeutes realment podem intervenir en aquesta última fase de remodelació. És el moment perfecte per a què se li doni a la cicatriu les diferents tensions i es faci el màxim de flexible possible. Quan això no es produeix, les cicatrius poden desenvolupar una cicatrització errònia; però també hi ha altres factors que poden influir com per exemple la mida de la cicatriu, la zona on està, l’estat de la pell, la genètica, l’alimentació, entre altres.
Alteracions en la cicatrització
Quan una lesió no es cicatritza bé pot desenvolupar cicatrius queloides o hipertròfiques. Aquest tipus d’alteració és quan hi ha una hiperproliferació i una disposició errònia del col·lagen. Això pot causar major dolor i que estèticament es vegi més gran.
Relacionat amb aquest sobrecreixement del teixit, també poden aparèixer les adherències. Aquestes són creixements descontrolats cap a les capes més profundes. Habitualment es veu en cicatrius abdominals i provoca que els òrgans es mogui amb major dificultat respecte a altres organs o a la paret abdominal.
A vegades, malgrat que la cicatrització física és bona, hi ha un component emocional que impedeix que es curi bé. Aquesta situació es veu molt en cicatrius vulvars relacionades amb el part diferents a com s’havien imaginat o cesàries per una urgència mèdica. En aquests casos el treball físic és important, però també l’acompanyament i l’acceptació d’aquella nova marca a la pell. Les marques de la nostra pell són indicacions del que hem viscut i, a vegades, recordatoris dels aprenentatges quan l’oblit va guanyant terreny.
TRACTAMENTS
Existeixen diferents tipus de tractaments que poden ajudar a la cicatrització, com la radioteràpia, la teràpia neural, la toxina botulínica, entre altres. Des de la fisioteràpia, el tractament bàsic consisteix en la mobilització respecte les superfícies de sota. Això es pot aconseguir amb les pròpies mans o amb ventoses. A més a més, sempre recomano que a casa s’hidrati la cicatriu amb algun tipus d’oli (rosa mosqueta, oliva, coco, pompeya…) o alguna crema que tinguin cicatritzant.
En aquests casos, el moviment és imprescindible.
