L’any 2011 obria les seves portes el Centre Penitenciari de Menorca. Una infraestructura que va generar força polèmica. Era necessària a una illa petita com la nostra? Hi havia un volum de delictes suficient per justificar la seva obertura? Deu anys després, aquest debat sembla superat o, com a mínim, està aparcat. La instal·lació està consolidada, té ara mateix 60 interns i gestiona 300 sentències executòries a l’any. El seu perfil s’ha convertit ja en un element més quan recorres la carretera entre Maó i Sant Lluís. Deu anys després de la seva obertura, L’Iris entra a la presó i xerra amb la seva directora.
Entrar a un centre penitenciari per primera vegada és d’aquelles experiències que et fa estar intranquil, encara que sàpigues que només hi vas de visita. Els filferros a la part alta d’algunes parets, l’estricte control de seguretat a l’hora d’accedir a l’interior i la porta que no s’obre fins que no s’ha tancat l’anterior incrementen aquesta sensació d’estar a un lloc estrany, fred, com de pel·lícula. I aquesta és la percepció de moltes persones, que veuen el centre penitenciari com un món a part, com un espai que val més no conèixer, com un lloc on tancar els dolents per a què la resta de gent pugui estar tranquil·la. Ara que fa 10 anys que el Centre Penitenciari de Menorca està en funcionament, potser és hora de demanar-nos si aquesta percepció és la correcta, de saber què passa a l’interior d’aquests murs que, des de la carretera, veiem grisos, si és que ens els miram.
María González té 38 anys, i en du 6 dirigint la instal·lació.
- Quants interns hi ha ara al Centre Penitenciari de Menorca?
- Aquest és un tema important, perquè sempre que es pensa en el Centre, es parla només dels interns que hi ha a dins. S’ha de clarificar que des d’aquí duem la gestió dels interns en règim ordinari i que són dins el Centre, sí, i també la gestió de la secció oberta, que inclou els presos en tercer grau així com les persones en llibertat condicional. També tenim la unitat depenent, en col·laboració amb el Bisbat de Menorca, que és un pis que hi ha a Maó amb persones en tercer grau però amb un règim de major flexibilitat que els de la secció oberta. També gestionam el sistema de penes i mesures alternatives, que són aquelles penes que no són privatives de llibertat, i també la realització de tallers com a substitució de la condemna. Llavors hem d’afegir l’Entitat Estatal Trabajo Penitenciario y Formación para el Empleo, que s’encarrega dels treballs remunerats dels interns, la gestió de l’economat i la cafeteria… Un centre penitenciari no només són els interns que hi ha a dins l’edifici, és tot l’entramat que hi ha al voltant.
- Ho entenc. I amb tota aquesta estructura, quines són les xifres actuals?
- Una vegada explicat tot açò, podem dir que al Centre Penitenciari tenim ara 60 interns en segon grau. Després, a través del servei de penes i mesures alternatives, gestionam unes 300 sentències executòries a l’any. Aquest any, per exemple, malgrat la pandèmia, hem realitzat un programa de tractament de violència de gènere, un per a agressors sexuals, un per delictes de seguretat vial i un altre de comportaments socials. Sempre s’intenta aplicar un programa específic per a un delicte en concret, perquè creiem que té més sentit per a la reinserció del condemnat. Tenim les dues opcions: programes específic de tractament, i treballs en benefici de la comunitat.
- Sempre s’ha parlat del de Menorca com un centre penitenciari amb molt poca ocupació.
- No considero que sigui així. La idea més habitual és pensar només en la gent que hi ha dins de les parets del centre. A Espanya, cada centre depèn directament de Madrid. Mallorca, pel volum de persones que gestiona, disposa del centre penitenciari, que gestiona només els interns en règim ordinari, i un centre d’inserció social ubicat a un altre lloc que gestiona els interns en tercer grau. A Menorca, com que no tenim tant volum, al mateix centre duem la gestió de tot, no només dels interns que compleixen una pena privativa de llibertat. La major ocupació que hi ha hagut al centre ha estat de 82 interns, ja fa uns anys. Ara en tenim menys. I és que darrerament s’està incidint molt en les penes i mesures alternatives a la privació de llibertat, perquè a Espanya tenim condemnes molt llargues i moltes es compleixen als centres. Tenim una de les taxes de criminalitat més baixes d’Europa, però a la vegada, un dels majors nombres d’interns per habitant. Davant açò, es tendeix a l’aplicació de penes i mesures alternatives, evitant l’ingrés a presó en aquells casos en els que és possible, i apostant per treballs en benefici de la comunitat o, sobretot, per tallers formatius-educatius, o programes de tractament específics per a cada delicte.
- Aquest és un discurs que no s’escolta massa. Moltes vegades, quan la gent parla d’algú que ha comès un delicte, pensa que ha d’anar a presó i estar-s’hi molt temps. S’entén el centre penitenciari com un lloc on tancam als “dolents” i la resta quedam a fora tranquils.
- La Constitució Espanyola, ja al seu article 25, parla de la reeducació i inserció social dels penats. (Diu exactament: “Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i la reinserció social”.) El nostre sistema penitenciari no consisteix en tancar la porta amb clau i tirar-la, sinó en tractar la gent que està a dins la presó per a què es pugui reinserir a la societat i fer una vida normalitzada. És important un treball amb els penats per donar-los una nova oportunitat i puguin tornar a la societat i participar d’ella igual que els demés.
- Em comenta que el sistema penitenciari està pensat en la línia de la reeducació i la reinserció. Creu que la societat també ho veu així? Que veu els centres penitenciaris com un lloc on rehabilitar les persones que han comès delictes?
- Hi ha molt desconeixement, i moltes vegades es vol mirar cap a una altra banda. Quan passa alguna cosa negativa, molta gent diu que s’han d’augmentar les penes, que els presos han de passar més temps a la presó… I realment en allò que ens hem de fixar és què ha fet que arribem fins aquí. Perquè tal vegada allò que es necessita és destinar més recursos i mitjans a l’educació per no arribar a la presó. El sistema penal és el darrer escaló: Quan has fracassat en tot el demés, és quan et queda el sistema penal i els centres penitenciaris. La solució no és només tenir un sistema més punitiu, sinó sobretot disposar d’altres opcions a nivell educatiu, formatiu o de valors i recursos socials que ens permetin no arribar a un centre penitenciari. I a la vegada que dic que molta gent mira cap a un altre costat, també és cert que molta gent col·labora amb el centre penitenciari. A Menorca, la gent és molt altruïsta i tenim un munt de voluntaris que col·laboren. I aquesta col·laboració produeix una gran sensació d’agraïment per part dels presos, que veuen què algú es preocupa per ells, ja que moltes vegades ningú abans no ho ha fet. Hem de fer feina tots, els primers els que treballam a Institucions Penitenciàries, perquè aquesta sempre ha estat una institució molt reservada a nivell de comunicació, tot i estar molt relacionada amb entitats i societat. Hem d’enderrocar murs i mites, perquè una persona que està dins un centre penitenciari acabarà sortint en llibertat i tornarà a la comunitat, i és un ciutadà. S’ha de fer feina per a què no torni al centre penitenciari i pugui fer una vida normalitzada a l’exterior. És feina de tots, de no estigmatitzar a la gent.
UNA PLANTILLA SENSE MENORQUINS
Un treballador i la directora m’acompanyen en un recorregut per algunes zones del Centre Penitenciari. Una instal·lació nova, però que té alguna cosa de laberíntica. Escales interiors, portes amb lletres i nombres, el to gris de les parets… A diversos llocs, pengen mosaïcs elaborats pels interns amb imatges pròpies de Menorca, alguns d’ells de gran bellesa. Al pati intermodular, un mural poètic pintat per Carles Mascaró intenta mostrar que darrera de les parets que tanquen el recinte i que acaben a la part alta a la torre de vigilancia hi segueix havent Menorca, un petit paradís. Passar d’una dependència a una altra implica que un funcionari obri una porta automática i lenta. Aquests treballadors es troben darrera d’uns vidres tintats, per incrementar la seva seguretat. Veig com arriben a la bugaderia els carros buits després que s’hagi repartit la roba neta a les cel·les. Dues persones són a la cuina preparant el sopar.
- Quants treballadors hi ha al centre penitenciari de Menorca?
- Aquest és un tema interessant, perquè moltes vegades es fa la relació fàcil de tants treballadors per a tants interns. Tornem a allò que comentava al principi. Un centre penitenciari és com una petita ciutat totalment autosuficient. Tenim cuina, bugaderia, infermeria i professionals sanitaris, equip de tractament, oficines i administració, relació amb els jutjats, manteniment, gestió dels recursos econòmics dels interns, gestió econòmica de les nostres nòmines, economat i alimentació, gestió de proveïdors, la part de l’entitat estatal que gestiona els treballs remunerats dels interns (actualment 26 interns, donats d’alta a la Seguretat Social, que cotitzen i cobren per aquesta feina, a través de la qual aprenen un treball com manteniment, cuina, perruqueria, jardineria, bugaderia, neteja…), cursos de formació professional… Per a vigilància interior, per exemple, hi ha 40 funcionaris, que treballen en torns de matí, tarda i nit. Després hi ha 20 funcionaris més que treballen en altres departaments… Quan només dones una xifra, és fàcil quedar-se amb aquell nombre i pensar que és una barbaritat, però massa vegades no es té en compte la feina que hi ha al darrera. Gestionar un centre penitenciari és complicat, perquè cadascun funciona com una entitat autònoma que s’autogestiona per complir tots els objectius que tenim assignats, i açò vol dir que a tots hem de tenir totes les àrees de treball i personal per a poder fer-ho.
El treballador que em rep quan entro al Centre Penitenciari i em fa el control de seguretat té accent clarament gallec, i així m’ho explica. Fa pocs mesos que és a Menorca, i s’hi troba a gust. El fred de Galícia, em diu, no és igual que el d’aquí, que entra als ossos i un no sap com fer-lo sortir. El vigilant de seguretat que m’acompanya al recorregut per algunes instal·lacions té accent andalús, i efectivament, prové d’Andalússia. Hores d’ara, al centre penitenciari de Menorca, 10 anys després, no hi ha cap funcionari ni cap personal laboral originari de Menorca. La directora és de Palència, tot i que quan va arribar a la presó de Menorca, ho va fer des de Canàries.
- No hi ha cap persona menorquina que treballi com a funcionari o personal laboral a aquest centre penitenciari…
- Cert, no n’hi ha cap. A Menorca tradicionalment no hi ha molta costum d’opositar, o si es fa, s’opta a l’administració local o autonòmica. Aquí es pot trobar feina en molts àmbits, i no hi ha hagut tanta fixació en les oposicions com sí passa a altres llocs. En canvi, s’ha de saber que si oposites a Institucions Penitenciàries, és difícil que marxis de Menorca, perquè aquesta sol ser una de les darreres opcions de les persones que han opositat fora de l’illa. Estem molt allunyats de la resta d’Espanya, i la gent intenta treballar a un lloc millor comunicat amb la seva terra o que estigui més a prop de la família. És molt fàcil obtenir una plaça a Menorca, i hi ha molts llocs de feina. Entenc que potser hi hagi dubtes de treballar en contacte amb els presos, per si se’ls coneix, però hi ha altres llocs dins el centre penitenciari, com les oficines, que són tasques administratives. Si aproves l’oposició, és molt fàcil quedar a un lloc d’oficina al centre penitenciari de Menorca, i animo als menorquins i menorquines a opositar, perquè és una molt bona sortida professional.
- A la gent li pot fer respecte això de fer feina a una presó?
- Jo crec que de cada vegada menys. Quan jo vaig aprovar l’oposició, i encara estava candent el tema d’ETA, tu no deies a la resta de la gent en què treballaves. Mai. Però açò ha canviat molt. Ara pots dir perfectament que treballes a presó, i més encara a un lloc com a Menorca. No crec que fer feina a presó avui en dia estigmatitzi a cap persona.
UNA PRESÓ CÒMODA?
Des del principi del Centre Penitenciari, fins i tot abans que s’obrís, es va qüestionar si hi hauria prou volum d’interns per justificar una instal·lació així a Menorca. Es va criticar la ubicació, el disseny, la pròpia existencia de la presó… Finalment el Centre va obrir les seves portes l’estiu de 2011, i aquest debat va quedar superat o aparcat. Esporàdicament, alguns casos mediàtics han tornat a posar aquest debat sobre la taula.
- El 2017, quan es va condemnar a Iñaki Urdangarín a presó, es va parlar molt sobre quin centre escolliria per ingressar. En un dels molts articles d’opinió que es van escriure llavors, es deia, literalment: “Si yo fuera Urdangarín, escogería la cárcel de Menorca para pasar mi condena”, donant a entendre que aquesta és una presó relativament còmoda on es viu millor. Subscriu aquesta frase?
- Jo també escolliria Menorca. La part bona dels centres petits és que el tractament és molt més individualitzat que als centres grans. Coneixes molt més als interns, tant si avancen molt com si avancen poc. És molt positiu poder fer un tractament individualitzat amb els interns.
- Es pot donar aquesta interpretació a la frase, cert, però crec que l’article intentava transmetre que passar una condemna a la presó de Menorca era més lleuger que fer-ho en una altra presó…
- Tots els centres penitenciaris són centres penitenciaris, amb uns horaris i unes normes i amb delinqüents de tot tipus. Al final, la diferència entre el perfil d’un intern i un altre no és el delicte que comets, sinó el tipus de persona que ets. En un centre penitenciari petit pots tenir assassins, agressors sexuals, traficants, lladres… És cert que Menorca té un perfil d’interns més baix que altres centres penitenciaris, però és que en un altre centre pots tenir 12 mòduls, on se separen els interns més conflictius dels que estan al mòdul conegut com de respecte o els que reben tractament. Si la frase intenta dir que, com que Menorca és un centre amb perfil més baix d’interns, és com si no estiguessis complint una pena, és totalment fals. Compleixes una pena, perquè estàs separat de la teva família, compartint el dia a dia amb persones molt diferents a tu, en un espai reduït, i no tens llibertat. El que et falta quan estàs a presó és la llibertat, i açò et falta a Menorca, a Mallorca i a Picassent, que és el centre més gran d’Espanya. A totes bandes et falta la llibertat, el bé més preuat. L’estat d’alarma ens ha fet atracar a allò que suposa estar a una presó: No podíem sortir de casa, no podíem veure la família, no sabíem què passaria, i estàvem totalment aïllats. Açò és el que passen els interns tots els dies. Pensar que estar intern a Menorca és menys condemna és frivolitzar el fet. Açò no deixa de ser un centre penitenciari, i estem parlant de persones humanes, i hem de vetllar per la seva salut i seguretat. Les presons han evolucionat molt en els darrers anys, des de l’època dels motins, i s’ha reduït molt la conflictivitat, fet que ha ajudat molt a nivell de tractaments i també per a l’obertura dels centres a l’exterior.
- Enguany es compleixen 10 anys de l’obertura del centre penitenciari de Menorca. Quan es va plantejar la seva construcció, va sorgir el debat de si era una instal·lació necessària o no per a una illa com la nostra. Creu vostè que Menorca necessitava una presó?
- Sí necessita Menorca un centre penitenciari. Els interns que hi ha aquí sinó no podrien complir condemna prop de la seva família. Encara que hi hagi la presó de Mallorca, no deixa de ser una altra illa. A més, per tota la gestió del servei de gestió de penes i mesures alternatives, i dels tercers graus i integració en la societat. L’estadística demostra que la reincidència és menor quan t’insertes en el nucli social original. Si compleixes condemna a Mallorca essent de Menorca, la connexió a nivell de tractament, o de relació amb les institucions i amb el dia a dia o disfrute de permisos de sortida, o les sortides programades que fem d’atracament a la societat… Són qüestions que des de Mallorca no podries realitzar. Per tant, crec que és enriquidor de cara a la reinserció dels penats tenir el centre penitenciari a Menorca. Ara si saps que has de posar una persona en presó provisional, saps que ho pots fer a Menorca. Si l’havies d’enviar a Mallorca, igual el posaves en llibertat provisional directament. És important tenir un centre penitenciari a Menorca, és un recurs més per a la societat.
- Es pot fer un perfil tipus dels interns que hi ha ara mateix al centre penitenciari de Menorca?
- A nivell de delictes, el major nombre de condemnes és per delictes contra el patrimoni (robatoris, furts…). També hi ha altres delictes com violència de gènere, contra la salut pública… És un centre de conflictivitat baixa.
LA RUTINA DE LES PERSONES INTERNES
Durant el recorregut per algunes zones de la presó, puc veure la biblioteca, amb un ampli fons documental que s’està catalogant gràcies a l’ajuda d’una persona voluntària. Em mostren també tres aules, una d’informàtica, una polivalent i una tercera més petita. El pati em recorda una mica a algunes sèries de televisió, ja que hi ha porteries, cistelles de bàsquet i un terra de ciment.
- Quina és la rutina de les persones internes?
- Se’ls desperta a les 7.30 hores. Es fa un recompte, ells mateixos netegen la cel·la i a les 8.30 baixen a berenar. A les 9.00 comences les activitats fins a les 13.00 hores. A les 13.30 hores dinen, i a les 14.30 tornen a pujar a la cel·la. Es torna a fer recompte de la població. Llavors, a les 16.30 hores a l’hivern i a les 17.00 hores a l’estiu, baixen de la cel·la i comencen les activitats, a l’hivern fins a les 19.00 hores i a l’estiu fins a les 19.30 hores. Llavors a les 20.00-20.30 hores sopen, i després ja tornen a la cel·la i es fa un altre recompte. Açò és l’horari base. Els que tenen destí remunerat, adapten els seus horaris en funció de la seva feina. Després també hi ha qui va a l’escola del centre, on reben la mateixa educació que rebrien a l’exterior. Tenim un concert amb l’Escola d’Adults de Maó, i vé un professor que fa classes d’educació bàsica obligatòria, alfabetització, espanyol per a estrangers, educació secundària obligatòria… Fins i tot hem tingut un intern que ha estudiat universitat a distància. Totes les activitats, excepte l’educació obligatòria bàsica, són voluntàries. S’ha d’aconseguir la motivació dels interns per a què participin. Tenim programes de tractament de violència de gènere, d’agressions sexuals, habilitats socials, tallers amb voluntaris que vénen del carrer, i amb col·laboració de particulars i entitats com la Federació Balears d’Escacas, Pastoral Penitènciaria, Creu Roja, Associació Espanyola contra el Càncer, el Grup d’Educadors de Carrer i Treball, Projecte Home, el Consell de Menorca en matèria de drogodependència, Associació Filosa… Abans també fèiem sortides programades dels interns a l’exterior (que ara s’han aturat per la pandèmia), sempre per motius culturals, de tractament, educatius… i sempre amb professionals penitenciaris i professionals externs, amb interns seleccionats que hagin tingut bon tractament i hagin complert una part de la condemna. Per exemple, fèiem una activitat amb l’associació Menorca para Todos, que treballa amb persones discapacitades, i a les que ajudàvem a atracar-se a les platges duent-les amb unes cadires especials. És una activitat molt polida i interessant, perquè els interns veuen que hi ha persones que estan pitjor que ells, encara que ells estiguin a un centre penitenciari. Empatitzen molt amb ells, i es forma una interacció polida, perquè no se’s veu com a interns quan fan aquesta activitat, sinó que són una persona més voluntària que va a col·laborar i ajudar, a posar el seu granet d’arena a la societat menorquina.
- Hi ha qui pensa que un centre penitenciari viu aïllat de la societat en la que s’ubica. Fins i tot, molta gent quan passa per aquí davant, no vol mirar l’edifici, com qui no vulgui ser conscient que hi hagi un centre penitenciari, i no li importi si està o no connectat amb la societat.
- És molt important crear ponts amb l’exterior. No serveix de massa que treballis molt amb els interns a un centre penitenciari si quan surten no hi ha cap pont que puguin creuar i inserir-se a la societat. Noltros tenim el programa d’inserció laboral, que s’inicia dins la presó i que inclou ajuda als penats quan surten del centre en llibertat, durant el temps que ho necessitin. Si quan surten es troben sols, pot passar que la persona tengui certa vinculació familiar, i amb un delicte sense massa transcendència, que pot inserir-se sense ajuda. Però hi ha altres perfils que sí necessiten aquest recolzament i és important oferir-se’l, i en aquest sentit, la col·laboració amb les diferents entitats de l’illa és molt bona.
- Una vegada una persona ha passat pel centre penitenciari, ha complert la seva condemna i es vol reinserir, ho té fàcil? Té fàcil que la societat no el decanti pel fet d’haver estat a la presó?
- Depèn no tant del fet d’haver passat per presó, sinó de la trajectòria que hagi tingut. No és el mateix un perfil que un altre. Depèn. Aquí, excepte casos molt estigmatitzats, la societat menorquina sí que obre les portes a que la persona torni al seu entorn i aconsegueixi treballar i tengui una nova oportunitat. Excepte casos puntuals per perfils molt específics, sí que la societat menorquina permet oportunitats d’integració. Excepte casos puntuals i també mediàtics.
La conversa amb la directora del Centre Penitenciari de Menorca podria continuar. Ella té ganes d’explicar allò que es fa a una instal·lació que molts pensam massa opaca. Personalment, agraeixo l’oportunitat de poder conèixer un servei públic que massa vegades obviam o, interessadament, ignoram. És cert que ha costat molt que Institucions Penitenciàries accedís a concedir aquesta entrevista (un any de gestions, telefonades i correus electrònics), però entenc que val la pena. La ciutadania té dret a saber com es gestionen els centres penitenciaris, i els centres tenen dret a que caiguin mites, rumors i estigmes.
