Les xifres de persones positives de COVID-19 a Menorca han augmentat exponencialment en els darrers dies. I ja fa gairebé un any que el virus, vulguem o no, és present de manera insistent a les nostres vides. Fins ara, Menorca s’havia mogut en dades que eren emocionalment digeribles. Però els 50 casos de dissabte passat i els gairebé 500 casos actius, s’han convertit, ara sí, en una amenaça real. Som molts els que coneixem a algú que està pendent del resultat d’una PCR o coneix a algú altre que està confinat a casa. I si bé és cert que s’ha rallat molt de la salut física i les conseqüències econòmiques -i les possibles solucions que les administracions treuen sobre la marxa-, poc s’ha dit que com suportar la situació a nivell emocional i psicològic. Aquesta setmana rallam amb Pilar Faner, psicòloga general sanitària de Ciutadella, que ens dona alguns consells per travessar aquests temps incerts.
Pors en continua evolució
Na Pilar Faner té feina d’embarc. Com ella, els companys i companyes de professió, tant de l’àmbit privat com del públic, es troben immersos en una “onada” de persones que es veuen amb problemes emocionals derivats de la COVID-19. La por és el sentiment més estès, i que ha anat evolucionant segons la situació i també el rang d’edat. “Les pors no són les mateixes ara, que veim com la COVID-19 afecta directament al nostre entorn, que al març, quan ens van confinar i teníem molta menys informació que ara”, comenta.
Faner estableix tres períodes, per la seva experiència a la feina, que hem viscut des del passat mes de març. “En el moment del confinament la por era el bombardeig a les notícies de morts i què podia provocar la malaltia. Era un moment inicial on la desconeixença sobre el virus i les mesures a adoptar eren una incògnita. En el desconfinament, em vaig trobar amb molts infants que tenien més por que quan estaven confinats. Ser a casa, encara que no poguessin sortir, representava per ells un món segur, amb els pares al costat -sempre que no fos un entorn familiar conflictiu-. Però en el moment en què van poder sortir, la por els va envair, perquè era un ‘si, pots sortir, però en condicions diferents’. Els adolescents és l’escenari que manco en compte s’ha tingut en tots els nivells: de lleis, de permisos… estan un moment de molts de canvis en què s’està formant la personalitat en fregar certs límits i no ho han pogut fer. La seva situació és especialment delicada durant el confinament, i és normal que en el moment de poder sortir de casa, tinguessin ganes de quedar amb els amics. Pel que fa als adults, m’he trobat amb molta ansietat. La incertesa sanitària, però també econòmica, pesa damunt un adult amb responsabilitats. Però la situació en la qual ens trobem ara, a mitjan gener i després de festes, és quan arriba la veritable por al virus. A Menorca no érem conscients que era una pandèmia fins que hem començat a veure créixer el nombre de contagis de manera alarmant. I, a més, ens trobem que a molts d’aquests contagis els hi podem posar nom i llinatges, perquè és un lloc petit i ens coneixem tots. Per tant, aquesta por duu una càrrega emocional que a les grans ciutats no han tingut.”
Com fer front psicològicament a una pandèmia
Davant una situació de risc, com en la que ens trobem immersos, Pilar Faner recomana cercar un equilibri. “La incertesa de la situació pot conduir als pensaments màgics de ‘no em passarà res’. A anar a l’altre extrem de ‘si m’agafa el virus em puc morir’. Són pensaments d’extrems perquè no tenim estudis que ens ajudin a veure la situació un poc clara. Per açò hem d’intentar agafar una mica de distància, sense desconnectar-nos de la realitat. En aquest sentit, hem de ser molts conscients del que ens fa sentir bé. Hi ha algunes coses que no podrem fer, però d’altres sí. Hem de cercar vies que ens ajudin a estar tranquils i bé i fer-ho: escoltar música, fer una excursió, llegir un llibre, fer esport, cuinar, ballar, cantar… o fins i tot visitar familiars o amics des de la prudència i mesures recomanades, des de la finestra i amb mascareta, o virtualment. Al cap i a la fi, no estem confinats com en el març. Sabem on és el límit, que és la distància social i el compliment de les normes sanitàries. A partir d’aquí, cadascú sap què li agrada més i ho ha de practicar. Si ens deixam endur per la por, pels pensaments màgics o obsessius, segurament acabarem alterant rutines, apareixeran problemes de son, de memòria i ansietat. Hem d’estar connectats a nosaltres mateixos”.
Per les persones que estan pendents de resultats de proves PCR o que han donat positiu, Faner recomana el mateix. “Si ens trobem amb la situació de donar positiu o estar esperant el resultat d’una prova, el millor és cercar esbarjos mentals i evadir la ment del que ens angoixa. Una de les millors coses és deixar el mòbil, que és on ens arriba la major part d’informació. I centrar-mos a prendre consciència del present i concentrar-nos en actuacions que ens facin estar més tranquils”. Per altra banda, la psicòloga recomana no posar-se massa dins del cap que un pot ser positiu i estar tot el dia pendent del cos. “Si una persona s’obsessiona que pot ser positiva, pot començar a somatitzar. I a la mínima trobarà que té febre, quan potser no en té. Ens hem de separar del que ens diuen sobre la malaltia i intentar fer el que ens ve de gust i no estar tan pendents del propi cos, perquè se’ns pot girar en contra”.
Normalitzar la por i entendre que res és per sempre
A pesar que ens hem ficat dins del cap que estem en una “nova normalitat”, Faner explica que hem de ser conscients que aquesta nova normalitat l’hem de prendre com a transitòria. I mentre, complir amb les normes. “I confiar. Ens hem d’agafar a l’esperança. És important entendre que és normal i que no passa res per estar espantats, perquè la situació és per estar-hi. Lo important és què fem amb aquesta por, com gestionam les emocions que ara tenim. La por, l’ansietat, el susto estan molt en el dia a dia. No les hem de normalitzar, perquè la situació no serà eterna, però ho hem d’intentar gestionar de manera equilibrada, confiar i seguir els consells sanitaris”. Faner fa un darrer paral·lelisme amb un dels símbols del confinament, l’arc de Sant Martí de què tot anirà bé. “No podem no tenir por. Però si podem fer front a aquesta por confiant en el fet que les coses aniran bé. Noltros hi hem de posar de la nostra part, açò sí. No és el mateix confiar que no ens contagiarem si seguim les normes sanitàries que si no les seguim. Per tant, ens hi hem d’esforçar”.
