Heu vist Titanic, la pel·lícula del James Cameron que protagonitzen la Kate Winslet i el Leonardo DiCaprio? Amb tot aquest tema de les vacunes m’ha vingut al cap el personatge del nuvi de la Rose (Kate Winslet).
Personalment no m’inquieta gaire saber quan em tocarà vacunar-me, de fet… la meva intenció, a dia d’avui, és no fer-ho. No per negacionista, no perquè jo cregui que tot això és una manera de tenir-nos controlats, simplement perquè confio que el meu cos està preparat per a fer front a aquest nou virus, com ho ha fet abans a d’altres. Entenc que no tots som iguals, tampoc ho és la nostra manera de pensar. I sobretot, respecto molt la decisió de cadascú; els meus pares estan desitjant que soni el telèfon i poder fer-ho, poder ser vacunats.
Per què he pensat en aquell noi que surt a Titanic? Ara faré espòiler, em sap greu; el transatlàntic arriba un moment que xoca amb un iceberg i comença a omplir-se d’aigua fins que s’enfonsa. Durant aquest interval de temps des del impacte fins a la desaparició de la nau, es donen un seguit de situacions, totes elles difícils d’entendre des del sofà de casa o la butaca d’una sala de cine; situacions límits on és el pànic el que fa actuar a la majoria dels que es troben a bord. La tripulació explica als passatgers la situació i el protocol a seguir: armilles salvavides, dones i nens primers… La qüestió és que no hi ha prou bots salvavides per a tothom, i aquí es produeix un combinació explosiva: instint de supervivència i pànic. El nuvi, segueixo fent espòiler, que ja ha vist com la Rose el deixa plantat pel Jack (Leonardo DiCaprio), i qui de nosaltres no ho faria?!, no està disposat a morir, per molt que el seu orgull estigui dolgut; i tira de talonari, com se sol dir. Entén que el fet de tenir diners, que el seu nom vagi seguit d’un cognom d’aquells compostos, haver nascut a un indret concret, anar vestit de certa manera, i dedicar-se a tal cosa i no cap altra, el fa mereixedor d’un lloc a un dels bots, passant per davant de qualsevol protocol i, el que és més esfereïdor, davant de persones.
Si heu llegit premsa darrerament igual enteneu una mica l’associació d’idees que m’ha fet pensar en aquest bon home. No conec a cap veí meu que sent a casa seva agafi el cotxe i es presenti a un hospital demanant per ser vacunat, talonari en mà. Afortunadament la premsa també es fa ressò d’iniciatives ciutadanes portades a terme per gent que és conscient de la situació que estem vivint; persones que comparteixen el que tenen, el que saben fer, amb aquells més vulnerables. Gent que ha entès que una espelma pot donar llum a moltes més sense deixar de brillar, ni escurçar la seva vida.
A casa nostra tenim jardí i hort. Quan surt una floreta, o creix el primer enciam, ens posem molt contentes!! Però quan el roser n’està ple i no donem a bast a menjar amanida… això sí és meravellós!
