Una setmana o dues després de Sant Antoni, es començaven a fer ses porquejades, i per tant també es balls; cada any es llocs que feien ball solien ésser es mateixos. Alguns feien un ballet per sa família, però a vegades s’hi presentaven un parell de ranxets de disfressats, que normalment eren coneguts de la casa o familiars mateixos; d’aquesta manera donaven una sorpresa i augmentaven sa bulla.
Altres feien un ball de pinyol vermell, on s’hi convidaven es millors balladors i sonadors; també s’hi feia glossat i jocs populars com Sa Cotorrita, el Dimoni i l’ànima condemnada… i aquests eren els que xoroiaven es joves des poble, bastava que un digués a tal banda fan ball i ja estaven de partida, tan és així que els pagesos que feien aquests balls tant populars, quan havien de matar es porc procuraven no fer massa feruma, perquè sinó es vespre hi acudia tanta gent que malgrat tinguessin sa bona voluntat de donar a tothom un bon acolliment, després no sabien ni com ni a on havien de col·locar aquella gentada.
Els menjars d’aquest dia eren extraordinaris i específics: greixeres, crespellets, bon vi i cafè del bo, que no es podia beure cada dia.
