A Menorca vam arribar al nivell màxim de casos de Covid-19 el dia 23 de gener, en què vam arribar a una incidència acumulada (IA) en 14 dies de 544 casos per cent mil habitants. Des de llavors, aquesta xifra ha anat baixant fins avui, 5 de febrer, a una IA de 314. Aquesta és una molt bona notícia: en 12 dies, la incidència s’ha reduït en un 42%, encara que una incidència superior a 300 segueix essent altíssima.
Però aquesta baixada no ens pot fer oblidar què arribar als màxims que vam arribar ha tingut importantíssimes conseqüències en el sistema sanitari menorquí. Hem vist com augmentava molt la pressió hospitalària i s’ha hagut d’habilitar una segona UCI. Això vol dir que s’han hagut d’anul·lar nombroses intervencions quirúrgiques a persones que feia molt de temps que esperaven. Aquestes conseqüències encara no s’han solucionat perquè, com sabem, els casos que van a l’hospital, i especialment a cures intensives, han d’estar molts dies ingressats. I, especialment, hi ha el dolor i el patiment de tantes famílies que han sofert de prop les conseqüències de la pandèmia, amb la pèrdua de persones estimades i amb les seqüeles que una part important dels casos mantenen durant molt de temps.
La mala notícia és que quan les xifres milloren ens relaxem, i les xifres tornen a pujar. Això ho hem vist en repetides ocasions, tant a Menorca com per tot. No hi ha cap dubte que la pujada que vam experimentar al gener és conseqüència directa dels comportaments de Nadal i Cap d’Any. I sempre tenim excuses per relaxar-nos: ara vindrà el carnaval i el darrer dimarts, després la Setmana Santa… i sempre tenim motius per voler-nos reunir amb els nostres familiars i amics. El problema, i ja ho hem vist massa vegades, és que aquest relaxament en les relacions amb persones amb les quals no convivim sempre dur a una pujada dels casos i a un major patiment.
No permetem que tornin a pujar els casos, Menorca s’ho mereix i ho necessita. Només amb unes xifres molt baixes (de fet, l’objectiu ha de ser arribar a zero) i assegurant que no tornaran a pujar, podrem recuperar l’activitat econòmica.
Sabem com ho hem de fer, però ho hem de fer tots. I tots ens hem de fer responsables de que ho faci tothom. Ho tornarem a dir perquè no hi hagi excuses i tothom ho tingui clar:
– Hem de minimitzar els contactes amb persones amb qui no convivim.
– Quan ens relacionem amb persones amb qui no convivim, sempre hem d’anar amb mascareta, i sempre vol dir SEMPRE. Ah i recordem tots, que la mascareta ha d’usar-se correctament, cobrint nas i boca i ha d’estar ben ajustada.
– Per tant, no podem menjar ni beure amb persones amb qui no convivim, perquè això comporta treure’s la mascareta. Normalment també implica estar a prop xerrant mentre mengem i, com que ens tenim confiança, pensem que els familiars i amics no ens ho poden passar, quan és tot el contrari.
– Aquestes mesures, a més, protegeixen als nostres convivents perquè reduïm moltíssim les possibilitats d’infectar-nos i després poder-ho transmetre als nostres convivents. Això també serveix per quan anem a visitar persones majors o de risc: la millor manera de no contagiar-los, a més d’haver fet tot el possible per no estar contagiats noltros mateixos, és estar sempre tots amb mascareta ben ajustada, mantenir distància i ben ventilar.
– Quan es relaxi la normativa, noltros no ens podem relaxar! Als bars i restaurants no hem de compartir taula amb no convivents. Quan estem amb altra gent (també als bars, restaurants i cases particulars) hem d’anar sempre amb mascareta, que només ens traurem (i millor només d’una orella per tornar-la a posar tot d’una) en el moment de fer un glop o un mos, i també hem de mantenir les distàncies d’un mínim de metre i mig.
– Ja sabem que ens agrada molt compartir taula i força menjar i beure, però durant encara molt de temps ens haurem de relacionar d’una altra manera: ens podem reunir per anar a passejar o per seure a una terrassa i fer una bona xerrada, però sempre amb la mascareta posada, encara que sigui a l’exterior.
Ens hi jugam massa per tornar a fallar. Només amb la pandèmia controlada podrem pensar en recuperar l’activitat econòmica i les relacions socials. Ho podem fer! Fem-ho!
