Ja és definitiu. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha entrat en campanya electoral a favor del PSC, la filial a Catalunya del PSOE de Pedro Sánchez –“¿La Fiscalía de quién depende? Pues ya está”.- i les eleccions al Parlament se celebraran el dia 14 de febrer –o sigui diumenge que ve- per no desaprofitar l’autoanomenat i cuinat efecte Illa. Per tant, un tribunal de justícia espanyol, i no el govern o el parlament, ha fixat la data de les eleccions catalanes.
El segon poder a intervenir en aquestes properes eleccions, ha estat el Ministeri d’Interior que, per boca del seu ministre Fernando Grande-Marlaska –sí, aquell antic jutge condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans per emparar tortures, la més cruel i detestable, la violació d’una detinguda per part de la policia- ha mostrat tot el seu suport al candidat Illa i ho ha fet des d’un compte oficial de Twitter de l’esmentada institució. L’escàndol ha estat tan gros que el ministre que va emparar tortures perpetrades contra una dona s’ha vist obligat a esborrar la piulada.
La tercera pota d’aquesta taula malgirbada ha estat el CIS que ha publicat una enquesta que atorga la victòria al PSC de Salvador Illa. Estudiada l’enquesta i les mostres consultades els experts han assegurat que està plena de burdes trampes. Per tant, qui ha preparat al terreny al candidat, com preparaven les caceres a Franco, ha estat el Centre d’Investigacions Sociològiques adscrit al Ministeri de Presidència de Pedro Sánchez.
La quarta porta de la taula que aguanta el taüt de la democràcia espanyola han estat els mitjans de comunicació d’àmbit nacional que, hem de recordar, van ser “comprats” amb subvencions milionàries quan tot just es va iniciar la pandèmia.
Ens trobem, per tant, davant unes altres eleccions brutes que mostren la desesperació d’un estat que, a pesar d’emprar tots els poders, ha vist com no aconseguia desactivar el moviment independentista que sempre s’acaba imposant a les eleccions. Fins i tot han creat l’eslògan de campanya: “Efecte Illa”. Funcionarà? Com s’ha pogut comprovar a Portugal amb l’abstenció en les seves eleccions presidencials, el que segur que el govern d’Espanya ha aconseguit ha estat fer baixar la participació. Els estats democràtics han de procurar que la participació sigui la més elevada possible. Posar l’electorat en la disjuntiva d’escollir entre salut i exercir un dret fonamental com és el vot és propi d’una monarquia bananera.
A pesar de tots aquests esforços matussers pos en dubte que s’acompleixi l’objectiu. Per quins set sous el màxim responsable d’aconseguir una de les majors mortalitats per cada cent mil habitants del món –a hores d’ara 886- aconseguirà un efecte positiu en una comunitat autònoma a la qual ha perjudicat amb les seves decisions sanitàries sempre esquitxades per motivacions polítiques? Si el que es pretenia era sacrificar la població vulnerable a canvi de salvar l’economia els resultats encara són més descoratjadors. Amb Illa com a ministre Espanya ha patit la major recessió econòmica –un descens del PIB de l’11%- al mateix nivell que la patida durant la Guerra Civil! S’ha de ser imbècil per votar Illa. És clar que el PSC augmentarà a Catalunya. Però no ho farà per les manipulacions governamentals de l’efecte. Ho aconseguirà gràcies a l’enfonsament de Ciutadans, el partit nodrit per la bronca que és troba en decadència, en una autèntica –justícia poètica- descomposició. Perquè s’hauria de ser un insensat votar a un ministre que s’ha convertit en l’enterrador dels espanyols per culpa de la seva inoperància, ineptitud i silenciosa malícia.
Salvador Illa em recorda un enterramorts. Ha deixat el càrrec fa pocs dies i duu dins el seu vehicle funerari de campanya 58.319 cadàvers. Ha estat acomiadat a Madrid amb alleugeriment per 2.743.119 contagiats de covid i només per una minsa i insuficient quantitat de persones vacunades (moltes d’elles generals, funcionaris i bisbes saltant-se el protocol). Així, efecte desplomament de Ciutadans a part, per què Illa millorarà els ridículs resultats del PSC-PSOE d’Iceta a les properes eleccions? Tot plegat té una explicació racional. Els morts no voten. En canvi, els vius, sí. D’aquesta manera es produeix un fenomen natural que perverteix la nostra plàstica estructura mental i té incidència en les nostres decisions. Els supervivents estem agraïts d’aquesta supervivència i, en tost d’atribuir-ho a la nostra cura personal, a les precaucions preses, a la nostra genètica, als nostres sacrificis familiars, a la nostra franja d’edat, fins i tot a l’atzar; ho imputem a les mesures governamentals encara que hagin estat, objectivament i científica, deplorables.
ENTERRADOR. Home que té per ofici enterrar els morts.
