Pere Allès Pons i Marta Sánchez Colom són els propietaris de Sa Llibreria de Ferreries, un negoci familiar que data dels anys seixanta. Molts anys i llibres han passat per la botiga des de llavors i, amb ells, moltes són també les històries viscudes. Mentre na Marta queda al taulell atenent als clients que s’apropen a buscar sa premsa, l’última novetat literària o algun article de papereria, en Pere ens explica més d’aquest comerç històric.
– Sa Llibreria ha estat des del principi un negoci familiar. Ens expliques una miqueta la seva història… que alhora és la vostra?
– Sí, és un negoci totalment familiar. La botiga la van fundar mon pare, Pere Allès, i un soci, Xec Camps, l’any 1960-1961, i es deia FRAPE (com a resultat d’ajuntar els dos noms). Al principi estava al carrer Fred, que actualment és una casa; era un quartet, una entradeta, on tenien quatre llibres, llibres d’aquell temps, de religió, hi havia molt poca cosa. Després van arribar els primers articles de papereria, van arribar els primers bolígrafs, que eren de reomplir: la gent portava el carregador i ells tenien tinta i els recarregaven. Al cap de sis o set anys ja van venir a aquest local; al principi la botiga era menys de la meitat, la resta era ca nostra. Nosaltres hem crescut aquí, tots els meus germans, entre llibres. A Sa Llibreria hi vivíem mon pare, ma mare, els cinc germans i ses àvies, primer una i després l’altra.
– La teva infantesa i adolescència han estat envoltades de llibres. Quan agafeu el relleu del negoci familiar na Marta?
– Sa passió pels libres l’he vist sempre a ca nostra. Els meus pares han estat molt llegidors, ma mare sobretot; ella sempre ens ha inculcat l’amor per sa literatura i els llibres. Ara formen part del club de lectura de Ferreries. És quelcom que veus des de petit i et queda. S’àvia Juanita Pons Barber era molt aficionada a escriure, escrivia a sa revista de Ferreries, feia columnes i articles.
Sa botiga arriba a nosaltres, a na Marta i a mi, molt per casualitat. Ses meves germanes també hi han fet feina i tots hi hem estat relacionats, però crec que jo era el que menys pensava que hi faria feina. No m’hi veia, no hi havia anat a pensar. He fet moltes altres feines, com a jardiner, cuiner, repartidor… Just quan m’ha mare s’havia de jubilar feia de fuster, llavors hi havia el dilema de què fer amb sa llibreria: agafar gent, deixar-ho, traspassar… m’ho van proposar, no ho veia clar, vam venir i provar i encara som aquí!
– Com és fer feina entre llibres?
– És una passió, tant per a un bibliotecari com per a un llibreter. Fer feina amb llibres, si t’agrada, és molt gratificant. Xales molt. Quan arriben ses novetats és una sensació fantàstica, jo sempre penso a veure què duen avui?! Obrir ses caixes, veure ses novetats; i pensar aquest me l’haig de llegir, i et llegiries més de la meitat! Després et quedes amb els que pots, perquè el dia a dia no ens permet tenir tant de temps lliure.
– Escoltant-te transmets aquesta passió pels llibres de la que parlàvem abans. Quan has de triar una obra, un autor pels teus moments de temps lliure, quina és la teva elecció?
– Cadascú té el seu gust, i sort que és així! Passa com amb la música. Els darrers anys m’he aficionat als relats breus i he descobert un gènere en el que cada vegada m’hi endinso i m’agrada més, el gènere de l’assaig que és el de ses cròniques, ja siguin de fets reals, polítiques, criminals, històriques; la novel·la negra també m’agrada. En general gairebé tot. Però segur que si arriba un llibre d’en Jaume Cabré o d’en Yuval Noah Harari, segur que me’l llegiré.
Com a autors puc citar uns quants, i me’n deixo molts… Dickens, Nickolas Butler, Olga Tokarczud, Joseph Roth, Jose Luis Borges, Donald Ray Pollock, Richard Ford, J.R. Moehringer, Natalia Ginzburg, Patrick Radden Keefe, Colin Barrett, Wallace Stegner, Eugeni Xammar, Stefan Zweig, Irene Nemirovsky.
– Què diries que ens donen els llibres?
– A mi, personalment, un llibre em dóna molta amplitud, molta sortida. Precisament ara, amb la pandèmia, que no podem viatjar, amb un llibre es pot fer; podem viatjar a diferents llocs del món. Les cròniques de viatges és un gènere que també m’agrada, hi ets allà pràcticament, sents ses olors… Els llibres són evasió, experiències noves, viatjar, volar.
-Hem llegit més des del març de l’any passat? Quin llibre ens recomanaries tenint en compte el moment present que estem vivint?
-Sí, amb la pandèmia sa gent ha llegit més, però no vol dir que haguem venut més. Sa gent ha llegit llibres a casa seva, que tenia a un prestatge, i ara ha trobat el moment d’agafar-lo, ha aprofitat. És fantàstic, en sa vida normal no tenim temps per a aquestes coses, o tenim altres prioritats.
Pel moment actual jo recomanaria un llibre de n’Imma Monsó que es titula Germanes; és la història d’un sopar familiar, durant el Nadal, ambientada a un poble del Prepirineu Català. També és interessant La meva cosina Rachel, de la Daphne Du Maurier; una autora que va ser molt rompedora pel tipus de literatura que feia en el seu moment. En Hitchcock va portar algunes de les seves novel·les a la pantalla gran.
Pere explica que la majoria de gent arriba a la botiga cercant un títol en concret, amb la portada del llibre desitjat al mòbil. Però que encara hi ha clients que prefereixen la recomanació per part de la Marta i ell. Clients de tota la vida, llegidors, o lectors nous que comencen a endinsar-se dins d’aquest món màgic que són els llibres.
