La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha participat aquest divendres en la ponència d’estudi sobre la insularitat i la situació perifèrica de les ciutats de Ceuta i Melilla, al Palau del Senat. Durant la seva intervenció, Armengol ha reclamat que tant l’Estat com la Unió Europea entenguin, compensin i valorin en totes les seves polítiques els desavantatges i els dèficits marcats pel fet insular des de fa dècades i que ara s’han agreujat amb la pandèmia de la COVID-19.
«La realitat amb la qual convivim les societats insulars és complexa, i el seu abordatge des de les institucions estatals i europees ha estat marcat massa vegades per la incomprensió», ha començat la presidenta. En aquest sentit, ha recordat la «imatge distorsionada» que es té sovint de les Illes Balears, associada a l’èxit econòmic lligat als moments de més exposició i atracció, i que oblida altres facetes vinculades al fet insular, com ara tenir un entorn més fràgil i vulnerable, les dificultats logístiques que malmeten les indústries, l’impacte demogràfic sobre el territori o la multiplicació de la inversió pública en cadascuna de les illes a causa de la dispersió territorial.
De la mateixa manera, ha exposat les mancances de l’Estat per corregir aquest dèficit estructural. En concret, Armengol ha remarcat que el finançament de l’Estat cap a les Illes Balears ha estat i és insuficient. «Som dels que més aportam, però continuam sense rebre fons per garantir un nivell de prestacions com el que tenen altres territoris de l’Estat», ha exposat. En aquesta línia, ha explicat que en la darrera dècada les Illes Balears han estat la comunitat que més ha incrementat els recursos destinats a la sanitat, l’educació i els serveis socials. Si bé l’increment pressupostari ha estat del 24,8 %, «només ens ha permès assolir per primera vegada la mitjana estatal de despesa per habitant», després d’anys estant a la cua de les inversions. «Continuam sent una de les comunitats més perjudicades pel sistema. Hem fet el major esforç de gestió, compatibilitzat amb la major generositat del mapa autonòmic, únicament per arribar al que la resta tenen des de fa dècades», ha apuntat.
En la mateixa línia, Armengol ha assegurat que la mitjana de despesa per habitant no compensa les dificultats que el fet insular afegeix a la dotació correcta dels serveis públics de les Illes Balears. «Patim una dispersió de la població en quatre illes que ens obliga a multiplicar per quatre els serveis públics», ha matisat, i ha afegit que el model econòmic, condicionat pel turisme, augmenta alhora la pressió de la població resident a les illes i la de qui ens visita. «Aquesta combinació d’impacte enorme sobre els serveis públics, sobre els pressuposts autonòmics i sobre el dia a dia dels ciutadans no està prevista en el model de finançament», ha subratllat.
Un dels altres punts que Armengol ha reclamat avui al Senat ha estat el d’una major autonomia fiscal per gestionar els recursos generats a les Illes Balears, així com l’aplicació d’un criteri d’ordinalitat «que impedeixi desequilibris flagrants» en el sistema de finançament. A més, també ha reivindicat la condonació de part del deute de les Illes Balears amb l’Estat, que s’ha generat per compensar el dèficit estructural de les aportacions del sistema de finançament.
Factor d’insularitat
La presidenta Armengol ha demanat també que es desenvolupi el factor d’insularitat que recull el Règim Especial de les Illes Balears (REIB) i que no s’ha inclòs en els pressuposts generals de l’Estat d’enguany, la qual cosa ha fet que les illes quedin per davall de la mitjana d’inversió.
En aquest mateix sentit, ha reclamat al Govern espanyol i a tots els partits amb representació al Congrés i al Senat que completin el REIB amb el règim fiscal, aprovat com a avantprojecte de llei pel Govern central però que encara no s’ha tramitat. «La tramitació no pot esperar més. Aquestes eines fiscals, valorades en més de 270 milions d’euros a l’any, permetran a les nostres empreses recuperar part de la competitivitat que la insularitat els treu i compensar part dels sobrecosts que impliquen la logística i la producció insular», ha ressaltat.
Mesures de correcció de la insularitat
«No és casualitat que les dues economies més afectades pel coronavirus siguin les dels dos arxipèlags. Som les societats que més depenen de la mobilitat i del sector del transport. Som les economies més lligades al turisme. Tenim els models menys diversificats», ha destacat Armengol durant la seva intervenció.
Per aquest motiu, ha reivindicat que les Balears exigeixin a Europa mesures de correcció de la insularitat, com les que ja s’apliquen a altres territoris ultraperifèrics, ja que «la discontinuïtat territorial és igualment problemàtica tant si el continent és a mil quilòmetres com si és a 200». Armengol ha celebrat els avançaments en la flexibilització de les limitacions del decret de minimis, que permetran elevar la competitivitat de les Illes Balears. També ha insistit i ha plantejat a l’Estat que el fet insular i l’especial urgència amb vista a la reactivació que hi ha a les Illes Balears es tengui en compte en els programes i les polítiques palanca que distribuiran els fons europeus.
En la mateixa línia, Armengol ha reclamat que a curt termini es reforcin les mesures de protecció, d’estímul i de reactivació del sector turístic, mitjançant ajudes directes, mesures fiscals i programes d’inversió capaços d’elevar la sostenibilitat i la competitivitat del conjunt del sector. També ha demanat que l’Estat proporcioni suport i ajudes directes a la resta de sectors «que es veuen dramàticament afectats per les restriccions imprescindibles per frenar el virus».
De fet, Armengol ha exposat que els fons europeus de recuperació són una oportunitat perfecta per transformar el model econòmic, aprofitant l’ocasió per donar suport a la implantació i l’acceleració de nous sectors lligats al coneixement, la tecnologia, la sostenibilitat, les energies netes i la cultura, amb accions transformadores que requereixen grans inversions.
Durant la seva intervenció, la presidenta ha agraït a tots els senadors de la ponència la seva tasca i el to constructiu de les seves intervencions, de manera molt especial als senadors balears, Vicent Marí Bosó, Vicenç Vidal i Cosme Bonet. També ha agraït la celebració al Senat, cambra de representació territorial, de la ponència per tractar sobre la insularitat.
