PRIMERES VACUNES
La verola és una malaltia greu que ara sabem que es provocada per un virus que provoca ferides de pus a tot el cos i que amb freqüència resultava mortal.
El 1721, Lady Mary Wortley després de viatjar per l’Imperi Otomà va dur a Anglaterra la pràctica de inocular a una persona sana un poc de matèria infectada de les ferides de verola, s, amb l’esperança de que passara una malaltia lleu i així quedara protegit a la malaltia. Pareix que aquest mètode era conegut a l’imperi turc i Àsia però desconegut a Europa. Lady Mary, que havia perdut un germà de la malaltia i ella mateixa havia petit la verola, va aplicar la inoculació al seus fills.
El 1796, Edward Jenner va observar que les dones que munyen vaques infectades passaven la malaltia, tenien pústules amb pus però quedaven immunitzades per a la verola humana més greu.
El 1798 Jenner va publicar les seues investigacions (Investigació sobre les causes i els efectes de la verola vacuna) on deia que havia inoculat la verola de vaca (verola vacuna, d’aquí ve el nom de vacuna) a un fillet sa de vuit anys. La vacuna s’agafava de les pústules del braç de les munyidores. El fillet mostrava símptomes lleus de la malaltia. Mesos després li tornava a posar la infecció i ja no donava símptomes.
El 1966 va començar un programa mundial de vacunació i el 1980 es van donar els darrers casos a tot el món.
REAL EXPEDICIÓ FILANTRÒPICA DE LA VACUNA
Entre 1803 y 1806, es va fer una expedició espanyola, que es pot considerar la primera missió internacional de vacunació massiva.
La nau Maria Pita comandada pel metge militar Francisco Xavier de Balmis va salpar el 30 de novembre de 1803 per anar a vacunar les colònies espanyoles. A la nau hi anava l’infermera gallega Isabel Zendal i 22 fillets orfes (entre 3 i 9 anys) que feien de portadors de la vacuna.
ALTRES INVESTIGACIONS
Més conegudes són les investigacions de Pasteur, que va trobar la vacuna contra el còlera aviar.
Per acabar podem destacar el metge Jaume Ferràn que va fer una vacunació general a la població d’Alzira contra una epidèmia de còlera que es va produir el 1885.
Els darrer 100 anys s’han trobat vacunes per moltes malalties: Febre groga (Theiler, 1936), tos ferina (Kendrik y Elderding, 1939), poliomielitis (Salk, 1955), xarampió (Enders, 1960), rubèola (Seller, 1962), paperes (Hilleman, 1965), grip (Hilleman, 1968), varicel·la (Takahashi, 1974), meningitis (Hilleman, 1974),hepatitis B (Hilleman, 1979), hepatitis A (Hilleman, 1995) i el virus de papil·loma humà (Merck, 2006).
