Entre l’infern i la glòria, d’Àlvar Valls Per Eduard Riudavets Florit

No m’ho esperava, almenys no m’esperava l’enorme gaudi que m’ha produït aquesta lectura. Una novel·la immensa, monumental, gegantina. Una novel·la que m’ha submergit en una altra època fins al punt de fer-me-la sentir propera, recent, meva. Una novel·la que m’ha permès conèixer molt més a fons un dels més grans poetes de la nostra literatura.

Estic parlant d’Entre l’infern i la glòria, d’Àlvar Valls, i el poeta, Mossèn Cinto Verdaguer.

Em permetreu que ara inclogui en aquesta humil ressenya una part abreujada d’allò que se’ns explica a la contracoberta del llibre. No em veig amb cor de resumir millor, amb les meves minses capacitats, l’argument d’una obra absolutament magistral.

Entre l’infern i la glòria és una novel·la que narra la vida i l’obra de Jacint Verdaguer, a la segona meitat del segle XIX. La novel·la se centra en els últims dies de la vida del protagonista. En el reducte clos de la Vil·la Joana de Vallvidrera i enmig de grans tensions entre els amics del poeta per influir en les seves últimes decisions, sobresurten les figures de la família que el cuida, les visites que rep, els metges que el tracten, el soldat sanitari que l’assisteix…

Acompanyant el relat d’aquestes darreres jornades, entrellaçant-s’hi, apareixen nombrosos episodis de la vida de Mossèn Cinto, des de l’adolescència a Folgueroles a la tasca sacerdotal al barri barceloní del Raval, des de les travessies transatlàntiques a la peregrinació a Terra Santa, des de la pujada al Canigó a una audiència papal. Però, si més no, vull deixar-ho clar: no estem parlant d’una biografia.

Entre l’infern i la glòria és una novel·la que fruit d’una ingent investigació té una evident rigorositat històrica – fins i tot en la concreta referència al Dr. Mercader, bisbe de Menorca- però que ens atrapa en una trama fascinant que conté tots els elements que podem demanar a una novel·la: emoció i intriga, tensió i sentiment…

I el llenguatge! Un llenguatge d’una riquesa aclaparadora que,  tot alternant narració en passat i en present històric, ens submergeix en la parla, en les expressions, en les fórmules  decimonòniques que, amb l’ajut de nombroses cites de la poesia verdagueriana, ens permet capbussar-nos en els anys gloriosos -però també sovint massa mitificats- de la Renaixença. I així topem amb prohoms de la nostra història, de Milà i Fontanals a Ramon Casas, de Gaudí a Apel·les Mestres…

És evident el meu entusiasme per aquest colossal novel·la, perquè en cap moment l’enorme informació que aporta, el mateix llenguatge que empra, l’erudició que demostra, fan dificultosa la seva lectura. Ans al contrari, Entre l’infern i la glòria es llegeix amb una facilitat i fluïdesa gairebé inesperada.

Tots els que, setmana rere setmana, seguiu aquesta modesta secció literària ben sabeu que, des de fa més de quatre anys, tinc com a única pretensió donar-vos a conèixer aquelles obres que m’han arribat al cor. I aquesta n’és una que hi tindrà, us ho ben assegur, un lloc més que preferent.

Poc o molt tots coneixem Mossèn Cinto Verdaguer, només sia pels seus poemes musicats (el Virolai, L’emigrant, El noi de la mare) o per les grans obres èpiques (L’Atlàntida, Canigó) tothom n’ha sentit a parlar. Però allò que fins ara no havíem pogut fer mai és sentir la seva veu, i en aquesta novel·la ens parla. Se’ns adreça directament i ens conta els seus èxits i els seus dubtes, les fites assolides i les traïcions sofertes, la seva fe  i la seva rebel·lia…

“Tota la vida s’havia debatut entre l’infern i la glòria, l’infern del món i la glòria promesa pel Redemptor, i ara veia com s’acostava el moment de passar les portes cap al sojorn etern”.

Us recoman, us deman, llavors que escolteu Mossèn Cinto. No us penedireu.